L’Horta

Gastronomía

La cuina d’aquesta comarca es beneficia d’una terra rica i fèrtil. L’arròs és el rei i es prepara de mil formes diferents. Juntament amb les tradicionals paelles de pollastre i conill o marisc, el visitant pot provar altres exquisides varietats com la de fetge de bou amb cigrons, endívies i fetge de bou o “l’hortolana”, amb albergínia, carxofa i faves, acompanyant-se d’alls tendres, pésols i fesols tendres.

També l’arròs amb bacallà, que pot anar amb coliflor o cigrons o el completíssim “rossejat” (gratinat), amb botifarres de ceba, “*blanquets”, garreta de vedella, manetes de porc i pilotes (de magre picat, ou, pa ratllat, canella, sal i julivert) són dues especialitats característiques d’aquesta zona presents en les cartes de molts restaurants.

Com a postres, la fruita, excel·lent en qualsevol època de l’any i, per als quals no temen les calories, algun exquisit dolç com la corona, fet a base de massapà, ou, ametla, sucre i bescuit i adornat amb fruites gebrades. Pastissos de moniato, coques d’ametla i canella, mantegades, rosquillas, cocos de Xile i una infinitat de pastissos completen aquest apartat per a delícia dels més llaminers.

Fiestas

Les festes se succeeixen al llarg de tot l’any encara que les principals celebracions es concentren en la temporada estival. Es festegen els sants patrons i s’agraeixen les bones collites amb processons.

Les populars Falles, amb el seu foc purificador, es planten i cremen en cada localitat i els carnestoltes han ressorgit amb força en els últims anys i s’allarguen fins a coincidir amb l’arribada de la primavera que, en aquesta comarca, és explosió de milers d’aromes i colors.

Especialment brillants són el Ball de Torrent, pantomima amb balls i música de dolçaina i  tabalet, i la processó del Diumenge de Rams, l’origen del qual es remunta al segle XV. La desfilada culmina quan la carxofa —un artefacte amb forma de lira suspés per una corda entre els balcons de la Plaça Major— s’obri, soltant tórtores i coloms amb una pluja de centenars de papers que contenen versos populars (a el·leluies). Semblant cerimònia es repeteix en altres localitats.

A Silla, en la processó del Crist, l’artefacte té forma d’hortalissa i en obrir les seues fulles sembla una palmera en la tija de la qual un xiquet vestit d’àngel canta al compàs d’òrgan i violins. El dia es completa amb l’antiga dansa del porrots o homes de la força, interpretada amb bastons al so de la dolçaina i el tabalet. També d’Alaquàs, en la festa dedicada a la Mare de Déu de l’Olivar, un àngel apareix dins d’una carxofa interpretant els seus cants. La nit anterior cantors i dolçainers recorren els carrers en una emotiva *Nit d’Albades.

Una altra singular processó és la que protagonitzen els horchateros d’Alboraia en honor de la Mare de Déu de l’Horta perquè protegisca els seus camps de xufa. La imatge, que es guarda en una ermita, es porta la vespra de la festa a una altra de les ermites del terme per a procedir al seu trasllat processional el matí de la festa, enmig de cants i volteig de campanes. Les processons són bé sovint el tema central de la festa però mai falten la música, el foc, la pólvora i altres manifestacions lúdiques. En moltes s’organitzen concursos de paelles o es preparen caldera que després degusten tots els assistents i algunes encara mantenen la tradició del bou embolado i les populars vaquillas. L’apoteosi final sempre la posa un espectacular castell de focs artificials. No podia ser d’una altra manera en una comarca que és bressol dels millors pirotècnics del món. La relació de festes seria interminable, per la qual cosa, si aquest aperitiu festiu li ha semblat interessant al lector, li recomanem que sol·licite més informació en qualsevol oficina de turisme. Segur que no ho defraudaran.