Ontinyent

Barri medieval de La Vila

El barri de la Vila, origen de la ciutat, es va declarar Conjunt Historicoartístic els anys setanta del segle XX i conserva un dels conjunts medievals més representatius de les terres valencianes, qualitativament i quantitativament. No s’ha d’oblidar que, al començament del segle XV, Ontinyent era una vila populosa, la tercera població valenciana al sud del Xúquer. El barri convida a fer un passeig agradable, flanquejats per les dovelles de pedra de les cases dels rics medievals i pels carreus de pedra de les cantonades. Combina palaus històrics, com el Palau de la Vila, amb cases senyorials i restes de l’antiga muralla medieval i està coronat per l’església gòtica de Santa Maria. Si baixem pel carrer Major o de la Trinitat, a cada costat contemplarem carrerons i atzucacs que guarden el seu encant i reserven no poques sorpreses als visitants.

Horari: Es pot visitar a qualsevol hora del dia

Preu: Gratuït

Església gótica de Santa María

Ocupa el lloc on, després de l’ocupació cristiana, es va construir un primer temple, probablement sobre l’antiga mesquita islàmica. Bona part de la fàbrica del temple correspon a la primera meitat del segle XVI, encara que hi trobem intervencions anteriors i posteriors. El més notable són les voltes gòtiques sustentades sobre pilars helicoïdals i la magnífica portada plateresca pertanyent al primer Renaixement valencià. Entre els objectes mobles cal destacar: la taula de l’Anunciació del segle XV, la magnífica pila baptismal florentina de la segona meitat del XVII, la col·lecció pictòrica de Vidal i Tur amb obres de Ribalta, Valdés Leal i anònimes del segle XVII, els olis de Josep Segrelles i les talles del Sant Sepulcre i de la Soledat de Marià Benlliure.
Al segle XVII es va construir la sagristia i, més tard, la capella de la Puríssima, adossada a l’església, on es venera la imatge de la patrona de la població, llaurada en plata.

Horari: Horari de culte

Preu: Es poden concertar visites per a grups. Cal consultar els preus amb els guies oficials

Campanari de La Vila

És un dels referents simbòlics i identificadors de la ciutat i és el més alt dels campanars valencians, amb més de 70 metres d’alçària. Construït en diverses fases durant els segles XVII-XIX, es va iniciar el 1689. El segon cos i el coronament de la torre de campanes, edificades cap al 1745, van patir els efectes del terratrèmol del 1748 i es van reconstruir posteriorment. El coronament de forja és conseqüència de l’impacte d’un llampec al maig del 1859 que va obligar a la demolició de l’anterior i a la construcció de l’actual cap al 1880. En la seua base es poden apreciar fortificacions de diverses èpoques. Al campanar es conserva una de les campanes més antigues de la Vall d’Albaida, la campana del Rellotge i anomenada de Rauxa i Foc, del 1563.

Horari: Es poden concertar visites per a grups amb la Colla de Campaners

Preu: Cal consultar amb l’associació:
Associació Colla de Campaners d’Ontinyent colladecampaners@hotmail.com

Tel.: 626 233 271

Palau de la Vila o de la duquesa de Almodóvar

Construït a l’extrem nord-oest del recinte medieval de la vila, a manera de bastió sobre el riu Clarià, té els orígens en un antic alcàsser andalusí. Als seus inicis la Corona se’l va preservar com a residència reial i va servir com a seu de l’embrionari ajuntament o consell. A la fi del segle XV va passar a ser el palau nobiliari dels Blasco. L’escut d’armes d’aquest llinatge es pot contemplar en l’arc de carreus del vestíbul, on trobem una majestuosa escala que dona accés a la planta noble. Malgrat les successives reformes que ha patit amb el pas del temps, encara conserva restes de fortificacions medievals i en la seua façana hi ha mostres del gòtic civil valencià. La seua última propietària va ser la duquessa d’Almodóvar. Una vegada adquirit per l’ajuntament, va ser rehabilitat i actualment acull les sessions plenàries, el Museu dels Gegants i Cabets i l’oficina de turisme.

Horari: De dimarts a dissabtes, de 9 a 13.30 h. Dilluns, de 16.30 a 19 h.

Preu: Entrada gratuïta

El pont Vell

És un dels elements més emblemàtics de la ciutat. El pont sobre el riu Clarià, que uneix la Vila amb els ravals, el van construir entre 1500 i 1501 els mestres d’obra i picapedrers Pere Ribera i Joan Montanyés. Consta de dos arcs de mig punt, lleugerament apuntats i sustentats sobre contraforts, el central dels quals és un formidable peu de carreus en forma de quilla. 

El pont Vell, actualment fet per a vianants, ha desafiat, entre d’altres, les riuades dels anys 1597, 1689 (quan es va derruir el pantà), 1884 (l’any del diluvi), 1982 i l’última crescuda del 2019.

Als seus voltants hi ha tota una sèrie d’elements patrimonials de gran valor vinculats al riu i als seus usos històrics: molins, fumerals, vestigis fabrils, coves, refugis, muralles, etc., que constitueixen un important itinerari que ens permet retrobar-nos amb el nostre passat.

Horari: Es pot visitar a qualsevol hora del dia

Preu: Gratuït

Cases nobiliaries i senyorials

Tant al barri antic com als ravals, i sobretot al llarg del carrer Major (Maians i Gomis) s’alcen palaus i casalots senyorials o burgesos, que antany van pertànyer a personatges il·lustres i famílies nobles. Molts exhibeixen els seus escuts o blasons a les façanes. En aquest sentit, i no en va, els ciutadans d’Ontinyent van ser coneguts amb el malnom d’usietes, pel tractament protocol·lari d’usía.

Alguns exemples d’aquests edificis són: el palau del comte de Torrefiel, l’actual ajuntament; la casa Maians; el palau dels barons de Santa Bàrbara, seu del Centre de Cultura; la casa dels Puig o Velázquez, que alberga la Biblioteca central i l’Arxiu Municipal, etc.

Horari: L’interior de les cases de propietat municipal són visitables en horaris d’oficina

Preu: Gratuït

Refugis antiaeris

Durant els anys bèl·lics de 1936 a 1939, gran part de la indústria local d’Ontinyent es va posar al servei de l’exercit i es va convertir en un dels nuclis industrials dedicats a la fabricació de munició per a atendre la demanda d’armament o el proveïment de mantes, d’indumentària militar, de carrosseries, i, en conseqüència, en focus dels atacs aeris.

Atesa aquesta amenaça, es van construir fins a una dotzena de refugis per a protegir la població civil. Actualment, un passeig per aquestes galeries subterrànies permet conéixer les característiques i la història dels dos refugis que han sigut rehabilitats: el situat al solar de l’antiga fàbrica de Tortosa y Delgado i el refugi públic del Regall, tots dos excavats en la roca.

Horari: Es poden concertar visites per a grups amb l’empresa Sinergies Serveis Culturals

Preu: Cal consultar 

Empresa: Sinergies Serveis Culturals contacte@sinergiesculturals.com

Tel.: 629 949 489

Pou Clar

El Pou Clar és un brollador d’aigua situat dins del paratge natural municipal Serra de l’Ombria-Pou Clar, a uns 2 km de la ciutat. El riu Clarià, que deu el seu nom al topònim Clar, naix allí mateix i en els seus primers metres configura una sèrie de bassals i rabejos formats per les aigües al seu pas per una zona de barrancs abruptes de roca calcària i conforma un paisatge molt pintoresc. Cada bassal té un nom i unes particularitats pròpies. De dalt a baix se succeeixen el Pou dels Esclaus, el Pou Clar, el Pou Gelat, el Pou del Salze, el Pou de la Reixa, el Pou Fosc i el Pou dels Cavalls. Des del nucli urbà mateix s’hi pot accedir fàcilment a peu o amb bicicleta, i passejar per la seua ribera i gaudir del contrast d’olors i colors que la naturalesa d’aquesta zona ens ofereix.

Horari: Es pot visitar a qualsevol hora del dia. Cal consultar-ne les normes d’ús i les restriccions a l’oficina de turisme.

Preu: Gratuït

Sant Esteve

Aquest paratge del terme municipal és el mirador més característic sobre la vall d’aquesta part de la comarca. S’hi pot contemplar tot el ponent de la Vall d’Albaida i els termes veïns de Villena i Caudete, i fins i tot, en dies clars, s’arriba a albirar la línia de l’horitzó que marca el mar Mediterrani. Aquesta orientació privilegiada el configura com una talaia molt especial per a gaudir dels colors canviants de l’eixida i la posta del sol. El paratge està presidit per l’ermita de Sant Esteve, construïda en el segle XVII i restaurada l’any 1991.

Horari: Es pot visitar a qualsevol hora del dia.

Preu: Gratuït

Font de Gamellons

La font dóna vida a un paratge verd i frondós situat a la serra de l’Ombria d’Ontinyent. Es tracta d’una zona idònia per a l’esbargiment i l’acampada (cal sol·licitar el permís a la Conselleria), amb una gran varietat d’espècies vegetals. La difícil accessibilitat es compensa amb la tranquil·litat que s’hi respira en qualsevol època de l’any. Des d’ací ixen diverses sendes que ens porten a unes altres fonts: la font del Nano, la font de la Simeta o la font de la Duenya.

Horari: Es pot visitar a qualsevol hora del dia. Actualment està tancada com a zona d’acampada

Preu: Gratuït

Moros i Cristians

La festa de Moros i Cristians és, sense cap dubte, la més multitudinària i espectacular. Està declarada d’Interés Turístic Nacional i se celebra a final d’agost, en honor del Santíssim Crist de l’Agonia, quan la ciutat rememora la conquesta cristiana de la vila portada a terme per Jaume I al segle XIII.

Cada mes d’agost la imatge del Santíssim Crist és traslladada des de l’ermita de Santa Anna a la parròquia de Sant Carles en un dels actes més significatius de la festa, conegut com la Baixada. El dia de les Entrades, les comparses mores i cristianes, engalanades amb vestits de gran color i bellesa, desfilen pels carrers al so de marxes mores i cristianes, i representen l’entrada de les tropes a la ciutat. En l’acte de les Ambaixades s’escenifiquen els parlaments, escrits per J. J. Cervino Ferrero l’any 1860, abans d’arribar a una confrontació armada dels dos bàndols, simbolitzada mitjançant tirs d’arcabussos, al peu del castell.

Festes patronals de la Purísima

Amb un llarg calendari d’actes entre novembre i desembre, les festes majors en honor de la Puríssima Concepció es remunten al segle XVII i van ser declarades d’Interès Turístic Provincial el 2016. Les festes arriben precedides pels heralds de la Mare de Déu, de plata, els Angelets, que encarnats en xiquets i xiquetes de veus blanques, anuncien la proximitat de les festes; un cant considerat com un dels tresors de la música antiga valenciana, datat el 1662 i declarat Bé Immaterial de Rellevància Local. Un dels actes més concorreguts d’aquestes festes és el Bou en corda, en el qual es crea un circuit tancat de carrers pels quals se solten per torns uns quants bous. Un altre dels actes més multitudinaris és l’ofrena de flors i la solemne processó del dia 8 de desembre, encapçalada pels tradicionals balls dels Gegants, Cabets, Arquets, Veta, Moma, Cavallets, Pastorets, Tortuga i Àguila.

Festes de Sant Antoni

A final del segle XVIII, els llauradors d’Ontinyent van començar a edificar les seues cases al voltant de l’ermita de la Concepció, i van configurar el que hui es coneix com el barri de l’Ermiteta. Així va sorgir aquesta festa dedicada a sant Antoni Abat i que ha adquirit un gran arrelament en la societat ontinyentina. Els encarregats de la celebració es denominen Llumeners i organitzen múltiples activitats: fogueres, retreta, danses, correfocs, porrat, processó, sorteig del porc, benedicció dels animals, actuacions musicals i castell de focs artificials.

Van ser declarades d’Interès Turístic Local el 2020.

Setmana Santa

Al segle XVII van començar a nàixer les confraries més antigues, com és el cas de la de l’Eccehomo o la Soledat, que compta amb més de quatre-cents anys. De la seua organització s’encarrega la Junta de Germandats i Confraries d’Ontinyent, composta per onze confraries, i els actes tenen lloc a tots els barris de la ciutat. Els últims anys, aquesta festa ha viscut una puixança molt interessant, basada en la recuperació de formes i costums propis del municipi. A més, presenta aspectes peculiars que la singularitzen, com per exemple, la processó del Silenci, el dijous sant, o la Nit dels Panderos, el dissabte a la nit.

Van ser declarades d’Interès Turístic Local el 2020.

La Fira

Antiga fira de bestiar i comercial, convertida actualment en una fira de caràcter lúdic, amb parades de mil productes, i amb tota una nombrosa llista d’atraccions mecàniques i d’espectacles. Aquest mercat va nàixer per privilegi reial d’Alfons el Magnànim el 1418.

Se celebra el tercer cap de setmana de novembre i el dilluns següent és festa local. Lligada a la fira, trobem una de les nostres tradicions culinàries, la coca de fira, coca feta al forn amb cansalada, llonganisses, les nostres famoses botifarres de ceba i un ingredient molt especial, els pebrassos o bolets.

Gastronomia

La cuina d’Ontinyent es caracteritza per la utilització d’ingredients bàsics de la dieta mediterrània. Els plats de la cuina tradicional estan associats amb la celebració de festes o actes religiosos: la cassola al forn, l’arròs amb fesols i naps, la cassola de Quaresma, etc.

Lligada al fort vincle amb la terra hi ha una àmplia tradició de carnissers. Els embotits d’Ontinyent tenen un gran renom, especialment les botifarres, fruit de la tradicional matança del porc. Així mateix, són molt famosos els vins i l’oli d’oliva de producció autòctona, que solen estar sempre a les nostres taules.

De les fruites dels nostres camps destaca el Meló d’Or, varietat única del meló de tot l’any, cultivat des del 1424. Com a productes d’arrel mora tenim les monjàvines i el pa de figa. Un altre producte que generen els agricultors de la ciutat és la mel, peça molt present en la rebosteria, elaborada artesanalment. Destaquen dolços artesanals com els rovells d’ou al fondant, les coques celestials, els pastissets de moniato i carabassa, els carquinyols, el torró de gat, el pastís de glòria, etc. Uns altres productes tradicionals són l’arrop i talladetes, el codonyat i els pastissets de mistela.

Ontinyent compta amb una àmplia selecció de bars i restaurants on degustar la cuina local. En diversos restaurants de la ciutat es poden trobar plats que recuperen la gastronomia tradicional basada en els embotits casolans i en la més àmplia gamma d’arrossos. Hostalers de la ciutat i la comarca organitzen al llarg de l’any interessants jornades gastronòmiques.