Torrent

Setmana Santa. L´encuentre Gloriós Diumenge de Resurrecció

En la Setmana Santa de Torrent, declarada Festa d’Interés Turístic Autonòmic, destaquen,entre altres, les representacions vivents de la Passió de Jesús, l’Encontre Dolorós i la Processó general del Sant Enterrament. La culminació d’aquestes celebracions és l’Encontre Gloriós del Diumenge de Resurrecció, amb la figura de la Reina de l’Encontre, única en el territori espanyol, acompanyada de les seues cambreres. En aquest acte hi ha també elements originals, com la “carxofa” o els “aleluies”.

Entrá de la Flor

Organitzada per la Confraria de la Verge del Rosari, fundada en 1606, aquesta festa se celebra l’1 de febrer. Els clavaris i confrares ofereixen a la Verge la primera branca d’ametler florit, en un recorregut que va des de l’Església de Sant Lluís Bertrán fins a l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció, entre música i coets subjectats per tenalles. Després de l’ofrena, benedicció i repartiment de les rametes, els clavaris participen en una cordà en un recinte tancat.

Ball de Torrent

El Ball de Torrent, com a manifestació tradicional d’una combinació de dansa, música i narració satírica, és una expressió del nostre patrimoni cultural immaterial. Els seus orígens es remunten al segle XVII. Es compon d’una sèrie d’escenificacions musicals i teatrals, separades per la intervenció de la rondalla, que feia que el públic s’incorporara al ball. Molt popular en els seus inicis, progressivament es va deixar de representar fins a quasi desaparéixer, encara que sempre ha estat en el nostre patrimoni l’expressió “acabar com el Ball de Torrent” quan alguna cosa té un mal final.

Hort de Trénor

És un jardí històric l’origen del qual es remunta a una antiga ermita. Declarat Bé de Rellevància Local, tant el jardí com els seus edificis, un palauet i una capella annexa, d’estil neogòtic, construïts en l’etapa en què va pertànyer a la família Gómez Trénor. El jardí es distribueix conformant zones que recreen espais representatius de la flora de la Comunitat Valenciana: pèrgola d’accés, prada principal, zona araucaria, cascada, fruiteres i aromàtiques, bosc mediterrani, bosc d’ombria , sureda i carrascal.

Entrada gratuïta
Horari de visita: tots els dies, de 8 a 20 hores.
Tallers didàctics: concertar cita en visites@torrent.es

Festas de Moros i Cristians

Té els seus inicis l’any 1987, quan els clavaris dels Sants Patrons de Torrent, Abdón i Senén, acorden incorporar a les festes patronals les de Moros i Cristians. Les seues figures més representatives són els capitans o capitanes de les comparses i filaes, triats anualment, a més de els alferes, encarregats de portar la bandera de cada bàndol, en la seua batalla per la conquesta de Torrent. El fermall d’or a la festa és la Gran Entrada de Moros i Cristians, que se celebra el 29 de juliol.

Gastronomia

Rossejat. És el plat més típic de la gastronomia torrentina, indispensable en les llars torrentines el dia 3 de febrer, festivitat de Sant Blai. Es tracta d’un arròs al forn, amb ingredients especials com el “buloc”, blanquet, o pilota salada. La peculiaritat d’aquest plat és la combinació dels sabors dolç i salat, ja que s’incorpora al plat la “pilota dolça”, feta a base d’ametla molta, ou i pa ratllat.

Xocolate de Torrent. Conegut també com a xocolate de bollo o “bollet”, es fabrica a Torrent des de la segona meitat del segle XIX. La seua elaboració artesanal, a la pedra, així com el seu sabor, ho fan un xocolate especial que agrada a majors i xicotets. És apte per a intolerants a la lactosa i al gluten.

Crestes de Torrent. Dolç molt popular en les llars torrentines des de mitjan segle XX. El seu origen es deu a una equivocació del pastisser Isidro Pérez. La seua fórmula és secreta, i actualment la pastisseria La Plaça és l’única que elabora aquest dolç d’acord amb aqueixa fórmula. Es tracta d’una pasta fullada farcida d’una deliciosa crema, amb una fina cobertura de coco ratllat.

Espais Naturals

Serra Perenxisa. És un reducte natural que alberga una vegetació constituïda fonamentalment per matoll arbustiu, que forma una típica garriga mediterrània i un estrat de pi blanc combinat amb xicotets grups de carrasques, garroferes i oliveres. La fauna és la pròpia de les formacions de pineda, amb una important representació de l’avifauna mediterrània. El seu valor paisatgístic és molt important ja que és un element bàsic en la conformació del paisatge de Torrent. Des del seu cim es gaudeix d’una magnífica vista de la plana de la costa valenciana, en la qual destaca l’Albufera.

El Vedat. És l’elevació del terme municipal més pròxima a la mar i al nucli urbà, arribant a una cota màxima de 143 m. La seua vegetació respon al bosc mediterrani, quasi desapareguda i substituïda per l’estrat arbori de pins blancs i matoll. El seu valor paisatgístic ve donat per la conservació dels seus boscos, on trobem arbres de gran port mesclats amb estrat arbustiu variat, on hi ha presència de fauna diversa, destacant l’avifauna.

Barrancs de Torrent, de l’Horteta , Gils, Canyes i Gallego. El terme municipal pertany quasi íntegrament a la conca hidrogràfica de la Rambla del Poyo, de la qual únicament 6 km. transcorren pel terme de Torrent, en l’anomenat Barranc de Torrent.
La meitat oest del terme de Torrent està travessada per tres barrancs: l’Horteta, que rep al barranc dels Gils i després al dels Canyes.
La punta nord-occidental del terme, única zona que coincideix amb el costat nord de la serra Perenxisa, es troba travessada pel barranc de Gallego .
Junt amb els barrancs trobarem alberedes, omedes, acompanyades per arbustos que a vegades aconsegueixen grandàries considerables: l’esbarzer, la rosa silvestre, l’arç i el fenoll, sempre acompanyats del baladre i de la murta.

Patrimoni Hidráulic

El regadiu històric de Torrent s’ha configurat des de temps immemorial al voltant del Barranc de l’Horteta i la Sèquia dels Fonts. Un reg mil·lenari de gran valor arqueològic i etnogràfic que va estar en funcionament fins a finals de la dècada de 1970, en què la sobreexplotació dels aqüífers i el pas de cultiu de secà a regadiu va acabar amb la dualitat secà-regadiu, marcant la transició d’un nou model econòmic, deixant arrere la societat agrícola tradicional.