Chulilla

PONTS PENJANTS. RUTA DE LOS PANTANEROS, SL-77

Els famosos ponts penjants de Xulilla es troben dins de la ruta dels Pantaneros. Es diu així perquè la ruta coincideix amb el camí que recorrien els obrers, que treballaven en la construcció de l’embassament de Loriguilla, per a desplaçar-se des de la població de Xulilla fins al seu lloc de treball en els anys cinquanta.
Amb un total del 5,05 quilòmetres, des de la plaça de la Baronia fins a l’embassament, discorre per les gorges del riu Túria, voreja la part superior dels tallats i els creua d’un costat a un altre per mitjà de dos ponts penjants, fins a arribar al llit del riu. Passa per diversos ambients tals com el bosc de ribera o el matoll mediterrani, fins a arribar a l’embassament.
Vídeo de la ruta: https://youtu.be/2jamcsylo_c
Control d’aforament: caps de setmana i festius (500 persones).
Entrada (caps de setmana i festius): 1 € (Exempts: xiquets menors de 10 anys i adults majors de 65 anys).

El Charco Azul

Situat en el traçat del canó per on transcorre el riu Túria trobem el Charco Azul, un antic assut d’origen àrab convertit hui en un recés del riu Túria, que impressiona per la seua amplària, com també per la tranquil·litat de les seues aigües. Hi destaca la passarel·la/embarcador que s’endinsa en el mateix toll.
També podrem trobar, fins a l’arribada al Charco Azul, una sèrie d’instal·lacions realitzades a principi de segle per a aprofitar l’aigua; aquestes conduccions travessen el subsòl del poble i porten l’aigua fins a la central de llum, que està a 4 quilòmetres de Xulilla. Aquestes instal·lacions tenen el seu començament en el mateix toll. Per aquest motiu en tot aquest traçat el riu porta un cabal d’aigua menor.
Visitable, sense restriccions.

Peña Judia

La Peña Judía és un xicotet racó, un recés natural del riu Túria, on les seues aigües passen de manera tranquil·la i cristal·lina. Forma part de la ruta del Charco Azul (SL-74).

CASTELL DE XULILLA

El castell va ser declarat Monument Històric Artístic en 1981; es tracta d’un castell muntanyenc d’origen islàmic, segurament aprofitant part d’un castre romà, la missió del qual era albergar els ciutadans de les alqueries pròximes; consta d’avantmuralla, torre barbacana, un bastió circular, dependència voltada, torres cantoneres i el recinte senyorial amb torre i restes de la residència i dependències del cos de guàrdia. Durant la Inquisició i posteriorment durant els moviments gremials valencians de les Germanies va servir com a presó, fins al segle xvii. Durant les guerres carlines, segle xix, va ser fortificat i va jugar un paper rellevant en la contesa, reprenent la seua antiga esplendor. Una vegada acabada la contesa el castell va deixar de tindre sentit defensiu i residencial i es va desocupar, arribant així fins als nostres dies.
Visitable. Entrada gratuïta.

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS

L’església va ser construïda entre els segles XVI i XVIII. Originalment de nau rectangular, amb teulada de doble vessant, posteriorment en el segle XIX se li agrega la capella de la comunió. El campanar se li afegiria en el segon terç del segle XVIII i està adossat a la façana. L’església consta de dos portals, un està situat al sud, que es troba sota un arc gòtic de la construcció anterior. La portada d’aquest es troba a bastant altura i el desnivell se salva mitjançant una escalinata doble, situada en aquest mateix mur. En la fornícula i l’obertura de la porta tenim un escut pertanyent a Andrés de Orbe i Larrategui, arquebisbe de València en l’època en què es va construir la portada. Entre les seues obres hi destaquem la Mare de Déu del Prat, talla de fusta policromada del segle xvi, d’un autor anònim i d’estil renaixentista espanyol; un llenç de la Mare de Déu de la Rosa, restaurat actualment i, finalment, els taulells originals del prevere.

Visites: dissabtes: de 18:45 h a 19:45 h. Diumenges: de 10:45 h a 11:45 h
Entrada gratuïta.

ERMITA DE SANTA BÀRBARA

Situada en el barri amb el seu mateix nom. Santa Bàrbara és a Espanya l’advocada contra els trons i els incendis i la protectora dels militars. Està construïda sobre una xicoteta elevació i don nom al barri que l’envolta. L’ermita és un primitiu edifici gòtic que es remunta a l’any 1364, encara que les reformes efectuades en 1730 van ser les que li van donar el seu aspecte actual. Ha sigut recentment restaurada i gaudeix d’un perfecte estat de conservació. És un temple de línies senzilles i geomètriques, amb porxo anterior sostingut per dos pilars obert a una xicoteta placeta. La porta emplanxada s’emmarca en un arc de mig punt, en la dovella clau del qual es llig el nom de l’ermita. Als seus costats hi ha una finestra abotzinada i bancs de cadirat. Al costat de l’entrada un plafó ceràmic modern representa la santa titular.
L’interior és d’una sola nau rectangular. L’entrada té el sostre més baix perquè està el cor sobre ella; la resta del sostre és de voltes de creueria separades per arc faixó. Té capelles laterals i cor als peus, sobre l’entrada. La decoració és multicolor; hi destaca un enterrament al costat del púlpit, amb làpida de l’any 1780. En el nínxol del retaule barroc de fusta sense pintar es troba la imatge de Santa Bàrbara. Cada 4 de desembre s’hi celebra la seua festivitat i es canten els seus gojos.
Visites: en horari de culte.
De dilluns a divendres, a les 19:00 hores. Diumenges, a les 11:00 hores.

ERMITA DE SANT JOSEP

Sant Josep del Raval, que pertanyia a Isidora Cervera, dona de Juan Cervera, la va construir al costat de la seua casa. L’ermita va ser beneïda al juny de 1664.
És un edifici clàssic popular de 1662, d’una sola nau amb arcs de mig punt, volta de canó amb llunetes i sostrada exterior a aiguavessos amb creu de rematada.
Al presbiteri va aparèixer una tela de la Sagrada Família amb escut de la família Cervera.
Recentment restaurada, l’ermita es troba en la part baixa del poble, al carrer Raval. En aquesta es beneïen les branques d’olivera per a la processó del Diumenge de Rams, que eixia des de l’ermita fins a l’església.
Al costat de l’ermita poden contemplar un xiprer de més de 150 anys.

Visita: Vista exterior.

PINTURES RUPESTRES

A l’acabament de 1998 es produeix una troballa destacada i de gran significat històric: l’aparició d’un conjunt de pintures rupestres al barranc de Falfiguera (PR-77). Després d’una primera observació el fris es va revelar com una troballa d’un interès extraordinari per l’aspecte i quantitat de les representacions pictòriques.
Haurem de suposar que les escenes pintades van estar relacionades amb els ritus d’una població caçadora. En aquests recintes o abrics-santuaris es durien a terme diverses cerimònies, amb la finalitat de venerar certs esperits i reactivar periòdicament la força creadora de les pintures a les quals estarien vinculats els animals caçats, de la qual cosa depenia, en definitiva, la seua pròpia subsistència.
Visita lliure sense horari.

MIRADOR DE LES COVES

Des d’aquest punt podem admirar la bellesa de l’entorn; si mirem cap al llit del Túria, observarem una canal d’aigua, la qual és l’encarregada de portar l’aigua des del Charco Azul fins a la central hidroelèctrica, passant per davall del poble.
Si fixem la nostra vista cap a la dreta, veurem la penya coneguda com la Peña del Mosén. I si per contra observem a la nostra esquerra, veurem una gran cova de sostre horitzontal dita la Cova del Gollizno, i a la seua esquerra un característic barranc, on es troba la Cova del Tresor. Des d’aquest punt podem triar dos camins diferents per a arribar al Mirador de la Peñeta. Podem travessar el poble, o prendre la senda que ix a la nostra esquerra i que dóna la volta a la penya del castell.

MIRADOR DE LA PEÑETA

Des d’aquest punt la panoràmica és immillorable.
Si dirigim la nostra atenció cap a les parets situades a la nostra dreta, veurem una gran mola coneguda com el Frailecico. En l’antiguitat hi havia una talaia musulmana, de la qual tan sols queden restes d’un aljub.
Si per contra mirem cap a la penya situada a la nostra esquerra, veurem una creu en la seua punta. Aquesta muntanya és coneguda com la Mola, i la seua creu, al capdamunt, protegeix el poble.
A les riberes del Túria, en el seu camí cap a València, observem l’horta vella, cultius de regadiu d’origen musulmà.
Al davant nostre veiem les cases del barri de l’Ermita. A causa de l’orografia del terreny, resultava quasi impossible la construcció de nous habitatges al mateix poble, per la qual cosa, la gent jove del poble va començar a edificar els seus habitatges en aquesta localització, i d’aquesta manera va nàixer el barri de l’Ermita.
També des d’ací veiem el barranc de Falfiguera, on podem trobar pintures rupestres en un dels seus abrics naturals.