Sueca

Gastronomia:

La paella troba en la cuina suecana, per ser zona d’arròs, el més fidel i autèntic intèrpret, com també totes les combinacions possibles d’arròs amb carn, peix, marisc i verdures, guisats o al forn.
El Concurs Internacional de Paella Valenciana, que se celebra cada any, té els seus orígens l’any 1961, a causa del boom turístic i de concursos gastronòmics.
En aquesta època, Sueca celebrava el sis-cents aniversari de la Troballa de la Mare de Déu i, aprofitant l’ocasió, va crear una festa dedicada a la paella. Així va nàixer la «Festa de l’arròs» i, com que no podia ser d’una altra manera, va començar amb un concurs de paella valenciana a nivell nacional. La festa va adquirir importància i en cinc anys només va ser qualificada d’interés turístic.

RECEPTA DE LA PAELLA VALENCIANA
Recepta facilitada per Jesús Melero
Coordinador Gastronòmic del Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca
Ingredients (per a 4 persones):
400 gr. d’arròs de Sueca
800 gr. de pollastre
400 gr. de conill
1 dotzena de vaquetes (caragols)
400 gr. de garrafó
150 gr. de tavella
300 gr. de fesols
Oli d’oliva
1 dent d’all pelat i picat
1 tomaca madura triturada
1 cullerada de pebre roig
Safrà en bri, sal i una branqueta de romer (optativa)

ELABORACIÓ:
Tallem el pollastre i el conill a trossos regulars i els salem; posem l’oli a calfar en la paella i sofregim molt bé i lentament els trossos de carn. Una vegada sofregida la carn, afegim la verdura i la sofregim. A continuació afegim l’all, el pebre roig i la tomaca. Tot seguit li posem 2 litres d’aigua i els caragols enganyats al sol. Tot açò ho deixem coure durant 10 minuts. Després posem els brins de safrà i l’arròs repartit per tota la superfície de la paella i ho deixem coure a foc molt viu durant 8 minuts.
Després reduïm el foc, a fi que es coga a foc lent durant 10 minuts més, perquè agafe el punt de socarrat.

Interés turístic:

La Muntanyeta dels Sants, al cim de la qual es troba l’ermitori dels Sants Abdó i Senent (d’estil ogival del segle XVII).
– La reial església de la Mare de Déu de Sales (s. XVII).
– L’antic convent de religiosos franciscans de l’Observança.
– L’església de Sant Pere (neoclàssica) del s. XVIII.
– L’asil dels ancians desemparats (s. XIX).
– L’Ateneu Suecà dels Socors (s. XIX).
– L’Ajuntament (s. XVIII).
– Els Porxes (arcs de columna quadrada grossa de pedra de càrrega) (s. XVIII).
– L’assut del riu, paratge situat al costat del riu Xúquer al seu pas per Sueca; el mercat del Divendres, que es fa tot l’any al llarg del carrer del Sequial, autèntica fira de transaccions comercials d’antiquíssima tradició.
– El Parc Natural de l’Albufera.
– Sueca té, a més, 8 km de platges, des del Perelló fins al Mareny de Vilxes, passant per les Palmeres, el Mareny de Barraquetes i el Mareny Blau, on es pot practicar la pesca submarina i de superfície, com també la pesca fluvial en tota la zona; i el Club Nàutic El Perelló.
L’orografia suau, la uniformitat climàtica i el cultiu de l’arròs donen com a resultat un territori de paisatges i formes exòtiques. El parc Natural de l’Albufera ofereix una gran diversitat paisatgística que es correspon amb una gran riquesa d’ecosistemes, cada un dels quals presenta les seues flora i fauna característiques. A la frontera imprecisa entre les aigües dolces i salades del subsòl emergeixen els Ullals, on sorgeix l’aigua dolça i es refugien peixos mediterranis en perill d’extinció, com ara el fartet i el samaruc.
La Muntanyeta dels Sants, únic relleu a la zona, s’eleva com una illeta de reduïdes dimensions enmig de les àmplies extensions d’arrossar.

Festes:

Llum, foc, pólvora, escenificació… són elements claus en les festes de Sueca. Destaquen les Falles, al mes de març. La setmana Santa. Les Festes Patronals, anomenades Festes de l’Arròs, celebrades al setembre, en les quals es fa el Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca, on cuiners d’àmbit internacional ens mostren les seues habilitats en la confecció de la millor paella del món.
També s’hi fa el piromusical (castell de focs artificials), on els coets, amb les seues llums de colors ballen al ritme de la música durant 20 minuts. Especial atenció cal fer a la festa dels patrons de la ciutat, els Benissants de la Pedra, que se celebra el dia 29 de juliol amb una romeria.
No podem oblidar la Mostra Internacional de Mim, que s’inicia una vegada finalitzades les festes locals, on el gest i el moviment en són testimonis. També la FIMAC (Fira Internacional de Maquinària Agrícola) se celebra a final de maig.
Les Tirades, que se celebren de novembre a gener (caça d’aus aquàtiques ). Les Catalinetes, un berenar amb el dolç típic del dia (el rotllo amb anisets). També cal citar la festivitat del 9 d’Octubre i el carnestoltes.

Platges de Sueca
Platja de Mareny de Barraquetes
Plata de Les Palmeretes