Serra

Serra Calderona

La Serra Calderona va ser declarada Parc Natural el 15 de gener de 2002. El parc té una extensió de 18019 hectàrees que corresponen a una alineació muntanyosa d’orientació nord-oest/sud-est, situada entre les províncies de València i Castelló. Quasi una tercera part del parc Natural pertany al municipi de Serra, el que representa més del 90 per cent del seu terme municipal. Les altres dues parts restants es reparteix entre altres 13 municipis.
Existeix una gran diversitat botànica típicament mediterrània que varia en funció del tipus de sòl. La flora, com tot a la muntanya està molt determinada per la secular activitat humana. Les espècies arbòries estan dominades pel pi blanc que li ha guanyat la partida a altres espècies autòctones com la sureda.

Castell de Serra

Construït als segles VIII, IX, el Castell és una fortalesa que té una planta de 600 metres quadrats. Destaca la poderosa torre major, de planta quadrada i uns deu metres d’alçada, a l’extrem nord-oriental. Adherits a la torre existeixen dos llenços de muralla emmerletada i que conflueixen amb aquella. A la part inferior del recinte es conserva un aljup. Queden restes d’una segona torre, situada al nord-oest, més xicoteta que l’anterior, així com fragments dels murs perimetrals i vestigis de l’arrancada d’eixos murs que permeten recomposar la irregular planta del Castell.

Torre del Senyor

En proceso de restauración, no se puede visitar.

La Torre del Senyor es troba situada a l’interior del nucli urbà de Serra.  És una construcció del segle IX, d’origen islàmic. L’objecte de la Torre del Senyor era purament militar i defensiu. Era un espai on la població podia refugiar-se i quedar fortificada en cas d’amenaces hostils. Fins fa poques dècades, al costat de la Torre es conservava també  la casa del Senyor, edifici que va constituir la residència temporal dels senyors de Serra i els seus procuradors. Hi ha memòria que  la Torre del Senyor va ser utilitzada tradicionalment com a presó. Tot i els més de mil anys que han transcorregut des de la seua construcció, els murs de la Torre es troben en bon estat. La Torre ha resistit el pas dels segles i  la construcció de vivendes al seu voltant.

Torre de l’Ermita

Torre sentinella d’origen islàmic del segle IX. Està al costat de l’ermita de Sant Josep i la Creu, al final del calvari. Ofereix boniques vistes sobre la població. La torre formava part del sistema de vigilància del castell de Serra. Conserva la major part del seu cos principal. És de planta quadrada, construïda amb murs de tapial de pedra i morter de calç sobre la base de grans pedres. Presenta una obertura a uns dos metres de la base. Està declarada Bé d’Interés Cultural. S’ha restaurat i actualment es fan visites guiades (dissabtes i diumenges a les 12:00h amb inscripció prèvia en l’oficina de turisme).

Torre de Ria (BIC)

Torre d’origen islàmic del s. VIII-IX. Element defensiu i de vigilància del desaparegut poble de Ria, ubicat en les immediacions de la torre. La torre de Ria és de planta quasi quadrada, construïda amb murs de pedra i tapial, coberta de morter de calç i originalment de color blanc, del qual encara es conserven restes. La construcció presenta una obertura per on s’accedeix al xicotet recinte. Està ubicada junt al camí de la font de l’Ombria.

Torre de Satarenya

Construcció d’origen islàmic dels segles VIII-IX. Va formar part del sistema d’alerta i vigia del castell i informava dels moviments que es produïen en la zona de Nàquera. És de planta quadarada, construïda sobre fàbrica de tapial de mamposteria, els murs estan revestits amb una capa de morter de calç. L’entrada es trobava en la primera planta. Actualment està en runes i es conserva únicament la primera planta. S’accedix pel camí de les Vinyetes, per la pista forestal del Castell. 

Calvario i ermita de Sant Josep i la Creu

L’actual calvari de Serra es fruit de successives ampliacions i modificacions realitzades des del segle XVII, seguint l’evolució dels cementeris que es trobaven al voltant de l’església. El primer calvari de què es té notícia, encara que no en queda cap vestigi, degué existir al voltant del cementeri construït en 1620. El següent calvari es va construir l’any 1744 i va durar al voltant d’un segle. Finalment el 1886 es va erigir el que es conserva actualment i va ser acabat i inaugurat el 1893. 

Coronant el calvari, es troba l’ermita de Sant Josep i la Creu, construcció senzilla que data de 1894. És una ermita menuda amb teulada a dos vessants, façana blanca i un faldó a l’àbsis. Juntament amb l’ermita es troba la Torre de l’Ermita, construcció del segle IX que formava part del sistema de vigilància del Castell de Serra.

Iglesia Mare de Déu dels Àngels

Construïda per l’arquitecte valencià Francisco Pechuan  és d’estil neoclàssic i consta d’una sola nau amb pilastres, arcs de mig punt i bòveda  de mig canó a la nau central, als braços del creuer i a l’altar major. La cúpula s’alça en el creuer sobre quatre petxines on estan representats els quatre evangelistes, obra de Remigio Soler.  Darrere de l’altar major, al reraltar,  està  ubicat el cambril de la Mare de Déu dels Àngels a qui els serrans professen gran devoció. L’església i el rellotge del campanar estan catalogats com a béns de rellevància local.

En una peregrinació, es va regalar el Llibre d’Or del Sant Grial a la Catedral de València. Per aquest motiu, la parròquia va ser declarada Benemèrita del Sant Calze el 4 de novembre de 1951. I així es fa constar en un diploma que està instal·lat al creuer de l’església parroquial.

Llavador

El llavador dels Castellets o del “bario latino”, està situat a l’entrada del poble per la carretera CV-310 que ve des de València. És una construcció de 1938 i junt al llavador de la font, actualment desaparegut, era un dels punts de trobada i focus de sociabilització femenina. Allí s’acudia a fer la bugada, però era un lloc també per entaular i cultivar les relacions socials en un món pensat per als hòmens.

El llavador consisteix en una bassa rectangular i allargada que recollia l’aigua. L’entrada d’un fil continu d’aigua neta feia que esta es regenerara constantment de la brutícia i sabó de la superfície. La construcció està formada per uns pilars de pedra que substenten una estructura de fusta, sobre la qual s’asenta una coberta de teula a dos vessants.

Ventisquer

El Ventisquer del Rebalsadors es localitza a 785 m d’altitud, en la capçalera del barranc de la Nevera que drena la vessant Nord del cim Oest de la muntanya dels Rebalsadors. És de planta circular i té una capacitat aproximada de 1.100 m3. És una construcció de 1706.

El ventisquer es caracteriza per la absència de pou i la escassa profunditat que varia entre els 1,50 metres al Sud i els 3,50 del Nord. De 20 metres de diàmetre, el dipòsit no tenia coberta d’obra i es confeccionava anualment amb rames, lones, terra i pedres per protegir la neu de l’exterior.

Museu de l’Oli

Es tracta d’una antiga almàssera recuperada per a crear el Museu de l’Oli. Està situat en el centre de la població, entre l’església i la torre del Senyor i que es troba dins de la Ruta de les Escultures.
La localitat va tindre dotze almàsseres situades al nucli urbà. Després de 30 anys, la cooperativa de les muntanyes de Serra ha recuperat l’elaboració d’oli en el municipi i s’ha convertit ja en un producte guardonat.
Es va inaugurar en 2021 i es fan visites guiades dissabte i diumenge a les 13.00 hores amb inscripció prèvia en l’oficina de turisme.