Manises

Avinguda Blasco Ibáñez


Aquesta avinguda constitueix una artèria principal del municipi en la qual podem veure: 

Monument al ceramista maniser, especialment a Josep Gimeno Martínez, obra d’Octavi Vicent i inaugurat en 1969.

Creu amb incrustacions ceràmiques sobre la pedra, obra del ceramista maniser José Gimeno Martínez, inicialment erigida en el calvari, com a record a les víctimes de la Guerra Civil i traslladada a aquest lloc en 1973. 

Monòlits ceràmics que per una de les seues cares ens mostren de manera gràfica el procés d’elaboració de la ceràmica, i per l’altra, la vida i obres del llorejat escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez. Aquests plafons ceràmics són obra de l’artesà ceramista Juan Colón Buendía i estan decorats a l’estil del revestiment de rajola valenciana dels segles XVIII i XIX.


Aqüeducte «Els Arcs»


Encara que alterada, aquesta construcció és una de les joies de l’arquitectura que encara conserva la comarca, i per això ha sigut declarat Bé d’Interès Cultural. Es tracta d’un aqüeducte que es troba en el barranc Salt de l’Aigua, la funció del qual era superar el desnivell que suposava el barranc, per a així poder portar l’aigua de la séquia de Quart a les poblacions veïnes. 

Aquest aqüeducte posseeix 28 arcs que el pas del temps i les filtracions contínues han anat configurat i han afegit un conjunt d’estalactites que li confereixen un aspecte especial. El seu origen no està determinat, ja que mentre uns historiadors del S. XIX creien que es tractava d’una construcció romana, estudis més recents asseguren que és d’època mulsumana. En els anys setanta del segle XX es va substituir el caixer de l’aqüeducte per un nou, pel qual encara hui discorre l’aigua de la séquia de Quart.

Edifici «L’Art»


Aquest edifici, construït en 1922, va acollir la fàbrica de ceràmica de Joan Baptista Huerta Aviñó, ceramista virtuós del reflex metàl·lic, qui va utilitzar en el revestiment d’aquest edifici les possibilitats decoratives dels taulells pintats en daurat i en blau de cobalt sobre fons blanc, donant-li singularitat a aquesta façana, que servia també com a reclam publicitari dels productes que fabricava.

Els temes principals dels plafons fan referència al bon comerç: representat per Mercuri i els seus atributs; a la productivitat: present en les banyes de l’abundància, de les quals ixen infinitat de peces de ceràmica, i a la bona fabricació: amb la representació del vas de l’Alhambra, paradigma, llavors, de la millor realització ceràmica de tots els temps. El sòcol es va realitzar amb la tècnica del trencadís, influència de les obres de Gaudí. En aquest es pot llegir la data de construcció de l’edifici.

Posteriorment, en 1924, se li va afegir a l’edifici principal un segon cos amb decoració d’estil hispanoàrab inspirat en les guixeria de l’Alhambra.

Actualment aquest edifici alberga l’Oficina de Turisme.


Església Parroquial de Sant Joan Baptista


Construïda entre 1734 i 1751, posseeix planta de creu llatina enquadrada en un rectangle. D’una sola nau, allotja en els seus estreps una sèrie de capelles en les quals es troben les diferents imatges venerades pels manisers catòlics. Entre totes elles, tenen una devoció especial a les santes Justa i Rufina, patrones de la ciutat de Manises i dels ceramistes.

L’interior d’aquest temple, d’estil neoclàssic amb característiques barroques, està decorat amb gran quantitat d’aplicacions ceràmiques; hi destaca el sòcol de taulells originals de l’església, un viacrucis de taulells realitzat a la fi del segle XIX per Francisco Dasí i un plafó del Sant Sopar, pintat per Arturo Almar en 1922.

En la façana destaquen tres elements: la portada realitzada en pedra tallada, la imatge en pedra de Sant Joan Baptista, patró de la ciutat, realitzada per Octavi Vicent a mitjan segle XX, i les diverses composicions de taulells d’estil neobarroc realitzades en el taller de Josep Gimeno Martínez. 

Sens dubte, un dels elements constructius exteriors més destacables és la cúpula recoberta de teules de reflex metàl·lic daurat, que la converteix en excepcional dins de la variada tipologia d’esglésies valencianes de l’època.


Capella de Sant Antoni

Col·loquialment coneguda com «la Capelleta» està dedicada a sant Antoni Abat i és l’únic vestigi que queda de la primitiva església parroquial de Sant Joan Baptista. 

Va estar en funcionament entre 1370, any en què es redacta l’acta de fundació de la parròquia de Manises, i 1751, any en què es va inaugurar l’església nova. Ha sigut restaurada en diferents actuacions i ha donat lloc a un estil eclèctic, amb predomini de característiques neoclàssiques en l’exterior i neogòtiques en el seu interior.

Presenta un cos rectangular, més alt que ample, rematat per una espadanya, i, a banda i banda, dos pinacles de ceràmica de reflex metàl·lic. Hi destaca la porta de fusta amb ferratges i la pila baptismal, tots dos elements conservats de l’església original, com també el sòcol de taulells i altres decoracions en ceràmica.

Casa de Cultura

Edifici que data de l’any 1928, el qual va ser convent de la Congregació Religiosa de les Carmelites Descalces fins que l’any 1984 va ser adquirit per l’Ajuntament de Manises per a l’actual fi.

És un edifici de dues plantes, d’estil neogòtic, que compta amb un claustre interessant amb arrimadors de taulells de l’època i una molt ben proporcionada capella amb volta d’arcs ogivals, hui en dia dedicada a auditori i sala de conferències.


Museu de Ceràmica de Manises

El Museu de Ceràmica de Manises naix quan l’Ajuntament rep un llegat per part del matrimoni José Casanova Dalfó-Pilar Sanchis Causa, el qual es componia d’un immoble —casa senyorial de final del segle XVIII on se situa el Museu— i d’un conjunt d’obres d’art i ceràmica. D’aquesta manera, el llegat ha proporcionat l’espai i el contingut amb el qual s’ha pogut constituir el MCM, el qual va ser oficialment inaugurat el 26 de novembre de 1967.

Compta amb una col·lecció de més de 5.500 peces amb una cronologia que comprén des del segle XIV fins al XX; hi destaquen les obres de fabricació local amb decoracions en verd i manganès, blau cobalt i blau i reflex metàl·lic daurat, produïdes entre els segles XIV al XVI; la policromia barroca del segle XVIII, el colorit dels taulells entubats de principi del segle XX, juntament amb les ceràmiques del període modernista, etc. 

Disposa, a més, de treballs dels artistes Alfons Blat i Arcadi Blasco, i amb una col·lecció considerable de ceràmica contemporània de creació, que prové dels premis concedits en les diferents edicions de la Biennal Internacional de Ceràmica de Manises. 

A més, posseeix un fons d’eines de treball associat a la producció ceràmica, part del qual s’exposa en la Sala de Tecnologia, espai on s’expliquen els processos de producció i les característiques tècniques més importants de la ceràmica de Manises.

Més informació:
+ (34) 961 521 044
museo@manises.es
www.museuceramicamanises.es

Horari:
De dimarts a dissabtes de 10.00 a 13.30 i de 16 a 19 h.
Diumenges i festius d’11 a 14 h.
Tancat els dilluns i els dies 1 de gener, 1 de maig, 19 de juliol i 24, 25 i 31 de desembre.

Entrada gratuïta.
Les visites en grup han de reservar-se amb antelació.


MUMAF – Col·lecció Museogràfica de Fotografia de Manises, Carlos Sanchis

El MUMAF, situat en l’edifici «L’Art», acull una col·lecció de 400 càmeres fotogràfiques que abasten un ampli marc cronològic des de les últimes dècades del segle XIX fins a l’arribada de la fotografia digital. Hi destaca, per la seua vistositat, un bon nombre de càmeres de fusta de gran format.

La col·lecció compta també amb amplis fons fotogràfics de caràcter local que es mostren en forma d’exposició permanent i on estan representats els actes religiosos, culturals i festius de la gent de Manises.

El MUMAF també disposa d’una sala d’exposicions temporals.

Més informació:
+ (34) 961 521 044
mumaf@manises.es

www.manises.es

Horari:
Dilluns de 9.30 a 14 h.
De dimarts a divendres de 9.30 a 14 i de 16 a 19 h.
Dissabte de 10h a 13 h.
Diumenges i festius tancat.
En època estival cal consultar horaris prèvia visita.

Entrada gratuïta.
Les visites en grup han de reservar-se amb antelació.

Parc «Els Filtres»


Rep aquest nom per trobar-se en el mateix lloc on hi havia una planta potabilitzadora construïda en 1850, la finalitat de la qual era subministrar aigua potable a la capital i als pobles de l’entorn, i d’aquesta manera intentar erradicar les epidèmies i la pesta.

Les basses i filtres que hi ha, ja sense ús, van donar pas en 2003 a aquest parc que integra el «Parc Temàtic d’Història Valenciana», amb una zona d’enjardinament en la qual s’han col·locat una sèrie de plafons ceràmics, amb il·lustracions infantils, que ens ofereixen una visió cronològica de la història de la Comunitat Valenciana. Com també la «Sala d’exposicions Els Filtres», que és l’únic espai que es conserva del complex original i en la qual destaca la utilització de la rajola caravista i una mostra important de l’enginyeria civil del segle XIX, adaptada a un ús industrial, en la qual va participar el famós enginyer Ildenfonso Cerdá.

Parcs i jardins

A més del Parc «Els Filtres» Manises posseeix altres parcs i jardins que són espais únics on, a més de descansar, podràs gaudir de la ceràmica en un entorn agradable.




Jardí «El Boscany».
El jardí envolta l’exterior de la Casa de Cultura. Hi destaca pels seus plafons ceràmics representatius de jocs infantils realitzats per Gimeno Ríos en 2003. Entre els jocs que es representen apareixen «el canut», «el joc del ruc», «la pilota a llargues», «el pet i tou», «el marre furtat», «pelant panolles», entre altres.



Parc Gabriel Navarro Pradillos 
Enclavat en el centre de la ciutat, aquest parc suposa un homenatge a qui és fill adoptiu de Manises, per la preocupació i l’interès incessant en la integració a la nostra ciutat de les persones procedents d’altres províncies. 

En la tanca de tancament del parc es representen en plafons de ceràmica, obra de Jesús Royo, els escuts de les capitals de província espanyoles, als quals se sumen també els escuts d’Espanya i de la ciutat de Manises.

Plaça Rafael Atard 
Situada al costat del Mercat Municipal Els Pins, rep aquest nom per estar situada en el que va ser l’antic calvari, envoltat de pins. Posteriorment el calvari es va convertir en plaça i ha conservat la seua pineda. 

La plaça Rafael Atard està decorada amb murals ceràmics representatius de la flora i fauna autòctona de la Comunitat Valenciana, murals realitzats per l’artesà Francisco Romero Botet l’any 2003.

Parc del Ferrocarril:
Parc infantil decorat amb murals ceràmics que representen la història del ferrocarril de Manises des dels seus inicis en 1889, amb les locomotores a vapor. L’arribada del ferrocarril a Manises va tindre una gran importància, perquè va permetre als fabricants de Manises donar eixida als seus productes, igual que rebre les seues matèries primeres. Aquests murals ceràmics són obra de l’artesà maniser Francisco Romero Botet.

Plaça d’Espanya:
Plaça situada al costat de la que va ser una de les fàbriques més emblemàtiques del municipi Fills de Justo Vilar». Aquesta plaça va ser remodelada en 2001 i en aquesta s’ha realitzat un homenatge a l’aigua; per a això s’ha utilitzat una de les ceràmiques més representatives de Manises, el reflex daurat, obra d’un dels obradors de més prestigi de Manises, Gimeno Ríos, SL.