La Vall D’Albaida

Parajes Naturales como el ‘Pou Clar’ en Ontinyent, ‘l’Estret de les Aigües’ en Bellús o el ‘Surar’ de Pinet-Llutxent.

El Pou Clar a Ontinyent

El Pou Clar és el paratge fluvial més important del municipi i alberga importants valors naturals i paisatgístics. El riu Clarian naix allí mateix i en els seus primers metres configura una sèrie de pous excavats per l’aigua sobre roca calcària conformant un paisatge ben singular de formes arredonides i de tranquil·les làmines d’aigua. La forta vinculació d’aquest paratge amb els ontinyentins i ontinyentinas ha fet que cada pou tinga un nom, que de dalt a baix es diuen “Pou dels Esclaus”, “Pou Clar”, “Pou Gelat”, “Pou de la Reixa” , “Pou Fosc” i “Pou dels Cavalls”.

ES POT VISITAR SEMPRE DE MANERA GRATUÏTA. PER A RESOLDRE ALGUN DUBTE ES POT CRIDAR A la TOURIST INFO: 962916090 // ontinyent@touristinfo.net

L’Estret dels Aigües’ a Bellús
El pas natural del riu Albaida per l’Estret dels Aigües ha configurat un paratge d’alt valor mediambiental, geològic i patrimonial. Al llarg del passeig observarem el bosc de ribera alternat amb bosc mediterrani juntament amb una fauna molt rica i diversa. A més, trobarem una sèrie de coves entre la qual destaquem les de la Petxina o la cova Negra, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L’aprofitament de les aigües de Bellús es fa patent en construccions com el canal de la Font de Bellús d’època musulmana que ens acompanyaran durant una bona part del recorregut. Sens dubte, un paratge idoni per a la pràctica de l’escalada, el senderisme i el cicloturisme.

ES POT VISITAR SEMPRE DE MANERA GRATUÏTA. PER A RESOLDRE ALGUN DUBTE ES POT CRIDAR A l’AJUNTAMENT: 962293104

El ‘Surar’ de Pinet-Llutxent
És la joia de la corona dels pinatells i pinatelles, un tresor de la mare naturalesa de gran valor mig ambiental i sentimental, pel qual Pinet va lluitar en el segle XIX.
Es tracta d’un bosc de sureres únic a la Vall d’Albaida i situat al nord del terme municipal de Llutxent, a uns 600 m d’altura, amb una microreserva de flora on l’espècie més important és la surera.

ES POT VISITAR SEMPRE DE MANERA GRATUÏTA. PER A RESOLDRE ALGUN DUBTE ES POT CRIDAR A l’AJUNTAMENT: 962294151

Rutas de senderismo

Ruta per les Serres del Benicadell

La Serra del Benicadell és una de les 5 serres que envolten la Vall d’Albaida. És la serra més emblemàtica de la comarca, compta amb una altitud de 1.104 metres. Aquesta serra és la prolongació de la muntanya de la Covalta en la serra d’Agullent fins al Pou Clar d’Ontinyent i, en sentit contrari, arriba fins a la serra d’Ador, a la comarca de la Safor.

ES POT VISITAR DE MANERA AUTÒNOMA I GRATUÏTAMENT

Ruta per la Serra d’Agullent – Ontinyent

La serra d’Agullent-Ontinyent té origen a Villena-Biar i avança cap a la mar en direcció NE. Aquesta serra rep diversos noms: serra d’Agullent – Benicadell; serra d’Ontinyent – Agullent; serra d’Agullent o de l’Ombria. Els amants de la naturalesa descobreixen paisatges esculpits per l’aigua, avencs de gran profunditat, barrancs estrets i àrees recreatives.

ES POT VISITAR DE MANERA AUTÒNOMA I GRATUÏTAMENT

Ruta per la Serra de Quatretonda (El Buixcarró)

La Serra de Quatretonda (El Buixcarró) és unió de les alineacions bètiques i ibèriques amb notable presència de falles originades per les propietats càrstiques del terreny. Compta amb dues altures importants, una de 672m i una altra de 500m.

ES POT VISITAR DE MANERA AUTÒNOMA I GRATUÏTAMENT

Ruta per la Serra de Mariola

La serra de Mariola estén els seus dominis per tres comarques (la Vall d’Albaida, el Comtat i l’Alcoià), i compta amb 16.000 hectàrees. El tret més característic d’aquesta serra és la diversitat i la riquesa de les seues plantes aromàtiques i medicinals.

ES POT VISITAR DE MANERA AUTÒNOMA I GRATUÏTAMENT

Ruta per la Serra Grossa

La Serra de Quatretonda (El Buixcarró) és unió de les alineacions bètiques i ibèriques amb notable presència de falles originades per les propietats càrstiques del terreny. Compta amb dues altures importants, una de 672m i una altra de 500m.

Cicloturismo: travesía por la Vall d’Albaida y 8 ciclorutas temáticas.

Travessia per la Vall d’Albaida
Roda la Vall d’Albaida és una proposta de viatge amb bicicleta que recorre la comarca en cinc etapes buscant els camins alternatius i passant per les poblacions i llocs de major interés. De la travessia parteixen una sèrie de huit rutes temàtiques per llocs d’especial interés que permeten ampliar el recorregut general, incloent en alguns casos variants a la ruta general i camins alternatius.

Ruta temàtica el Barranc del Jocar
La ruta temàtica part de la població d’Aielo de Malferit per un camí agrícola, asfaltat el seu primer tram, amb un cert desnivell que s’endinsa entre camps de cultiu fins als peus de la serra. Es tracta d’una circular que permet ampliar la travessia general cicloturista i que pot realitzar-se en família amb una certa experiència. La ruta no té a penes dificultat tècnica, exceptuant un tram del camí que haurem de baixar-nos de la bicicleta per haver-hi molta pedra solta.
ES POT VISITAR DE MANERA AUTÒNOMA I GRATUÏTAMENT

Ruta temàtica El camí de Jaume I a la Vall D´Albaida
Aquesta ruta temàtica basada en el Camí de Jaume I que uneix els pobles pels quals va passar el monarca i apareixen en el Llibre dels Fets, permet completar la travessia de la Vall d’Albaida per una variant més tranquil·la i sense desnivell. Alternativa cultural per a aquells que desitgen conéixer el patrimoni artístic dels pobles de la Vall que no queden enllaçats en la ruta general cicloturista. Aquest recorregut lineal és apte per a ciclistes i senderistes, amb caràcter familiar. Uneix en aquest tram les poblacions de Llutxent i Ontinyent.
ES POT VISITAR DE MANERA AUTÒNOMA I GRATUÏTAMENT

Ruta temàtica El camí dels Corporals de Llutxent
El Camí dels Corporals segueix la tradició d’una de les llegendes més antigues i sorprenents que es conserven vives a la Comunitat Valenciana, considerat com a patrimoni immaterial de la Vall d’Albaida. Aquesta ruta temàtica de caràcter lineal segueix el tram comarcal del Camí dels Corporals, ja que el camí de pelegrins és molt més llarg i segueix fins a Doroca, Aragó. Uneix els pobles de Llutxent i Bellús, des del Convent de Corpus Christi, passant per Quatretonda i Benigànim. És molt senzilla, sense dificultat tècnica i apta per a realitzar-la en família. Té sentit descendent.

Ruta temàtica Els Pobles del Riu
La ruta temàtica del camí dels Aigües i els Pobles del Riu, permet conéixer les poblacions de Guadasséquies, Sempere, Benissuera i Alfarrasí mitjançant un recorregut circular que parteix de Bellús. D’aquesta manera, els pobles del riu queden units en la ruta cicloturista general de la Vall d’Albaida. És ideal per a realitzar en família, fins i tot acompanyat dels més xicotets. No hi ha a penes desnivell i el traçat no té cap dificultat.

Ruta temàtica El surar de Pinet-Llutxent
La ruta temàtica de l’el surar de Pinet ens permetrà conéixer aquest Paratge Natural Protegit i la micro-reserva de flora. Té el seu punt de partida i arribada a Pinet com una possibilitat d’ampliació de la travessia general cicloturista que recorre en aquest tram la serra del Buixcarró, la zona més humida i plujosa de tota la comarca. Tècnicament, la ruta no té cap dificultat, encara que sí un cert desnivell perquè aconsegueix els 700m d’altura des dels 377 de Pinet. És apta per a tots els públics amb un mínim de manera física ja que els camins estan en bon estat, fins i tot en alguns trams.

Ruta temàtica La Covalta
Aquest itinerari temàtic s’inicia en la mateixa població d’Agullent i ofereix la possibilitat d’ampliar la travessia general en l’última etapa. Coincideix íntegrament amb la ruta núm. 10 del centre BTT El Comtat, el punt d’inici està situat en l’ermita de Sant Vicent. La ruta no té cap dificultat tècnica. Es tracta d’una pujada mantinguda i prolongada, ja que el desnivell acumulat de poc més de 300m. Es realitza durant 10km. És apta per a qualsevol ciclista amb un mínim de preparació física encara que es requereix bicicleta de muntanya.

Ruta temàtica L`Ombria del Benicadell
En aquesta variant permet realitzar una opinió diferent a la plantejada per la ruta general cicloturista. Recorregut més exigent i muntanyenc, enllaça les poblacions de Ràfol de Salem amb Albaida per les parts altes, i segueix la pista forestal que, a mig vessant, recorre tota l’Ombria del Benicadell. Aquesta opció permet als cicloturistas de muntanya gaudir d’un paisatge d’altura, un camí aeri i ben traçat, que voreja els vessants de la gran muntanya. Aquesta ruta no passa per cap població fins a la seua arribada a Atzeneta. Divisa, no obstant això, un dilatat paisatge de terra blanca i camps cultivats emmarcats de muntanyes.

Ruta temàtica Penyes Albes i Terrateig
Amb aquesta ruta temàtica descobrirem una part molt interessant de la serra d’Ador, també coneguda com la Cuta, prolongació de la serra del Benicadell, que separa la Vall del Vernissa de l’Estret del Serpis, Penyes Albes i l’Umbrieta, correspon precisament, en el vessant septentrional de la serra. No té dificultat tècnica, el ràpid desnivell amb el qual s’accedeix en els primers 6 km. la converteixen en una ruta exigent, però no excessivament dura, ja que la distància total no supera els 11km. Apta per a ciclistes amb una certa forma física.

Artesanía y productos locales

Artesania de l’Oli
A Beniatjar predomina el secà, on els cultius més estesos són les oliveres, podent-se observar arbres mil·lenaris. Beniatjar posseeix una moderna cooperativa oleícola (la més gran de tota la comarca) per a la transformació del principal cultiu en oli d’oliva verge “Oli del Benicadell”, d’excel·lent qualitat. L’almàssera de la Cooperativa del Camp de Llutxent data de 1954 era un espai dedicat a la fabricació artesanal d’oli d’oliva.

Artesania del Vi
El vi a la Vall d’Albaida sempre ha sigut abundant i de bona qualitat. La majoria de les poblacions de la Vall, són productores de vi i existeixen diferents cooperatives per tota la comarca, però sens dubte quan es parla de vi a la comarca, ràpidament associem aquest producte amb la població de Fontanars dels Alforins. En la majoria dels Cellers de Fontanars s’ofereix la possibilitat de realitzar visites, prèvia cita i en totes elles, podrà adquirir els seus productes.
PER A PODER REALITZAR VISITES ES VAIG PODER CONTACTAR AMB L’AJUNTAMENT: 962222233

Artesania dels licors
Aielo de Malferit compta amb una de les destil·leries artesanals més antigues de la Comunuitat Valenciana amb més de cent anys d’existència. Aquesta continua utilitzant els procediments antics, produint en xicotetes quantitats i mantenint l’essència de licors que sembla que per a ells no passa el temps elaborant licors i xarops. D’altra banda tenim el licor d’herbero típic de Bocairent, l’origen del qual es remunta als àrabs que van començar a destil·lar amb les herbes autòctones de la Serra Mariola. És un Licor amb una graduació alcohòlica que va des de 25é a 40é, sec al paladar, amb aroma a muntanya i en herbes.
ES POT CONTACTAR AMB L’AJUNTAMENT PER A PODER REALITZAR VISITES EN AIELO: 962363010 // tourisinfo_aielo@gva.es

Artesania dels embotits
La utilització del porc per a l’elaboració d’embotits és una pràctica molt antiga en les terres d’interior valencianes, i en general al Mediterrani. Hereus de la tradició de les matances, i amb el toc propi de cada mestre carnisser, l’embotit i els salsitxons han convertit en un referent en tota la comarca. Amb el temps de repòs necessari, i amb la mesura de les espècies que donen el toc distintiu, les carnisseries locals ofereixen uns embotits que segueixen fidelment la traïció de l’elaboració casolana.

Artesania d’Arrop i tallaetes
L’abrigalle és un suc fet de figues, encara que, abans també es podia realitzar de qualsevol fruita dolça. Tradicionalment, l’abrigalle es feia de raïm, però hui dia és més comú la seua elaboració amb figues. Podem mesclar aquest suc amb trossos de fruites com la carabassa. Aquests trossos reben el nom de “tallaetes”. Es compta a Benigànim que anava pel poble un home galopant a lloms d’un ase pels carrers del poble llançant crits de: “Rob i tallaetes!”, Manera tradicional de vendre el producte.

Artesania de les panses
L’escaldat consisteix a tallar el raïm i depositar-la en cabassos de palma, i per a elaborar la pansa es necessita el “fornal” constituït d’una banda inferior on es fa foc i una part superior on es col·loca una caldera metàl·lica metàl·lica circular “gegant”. Mitjançant “cases”, s’introdueix el raïm en la caldera durant uns segons, perquè la pell del mateix es talle apropiadament. Una vegada s’ha escaldat el raïm, es col·loca sobre cañizos que, al seu torn, es col·loquen de manera estructurada sobre l'”assecador” dels riuraus.

Artesania tèxtil
La història de la Vall d’Albaida ha sigut marcada pel tèxtil des de la industrialització. A Ontinyent trobem el museu del Tèxtil Valencià al Palau de la Vila el qual mostra una col·lecció integrada per diferents objectes que daten des del segle XVIII fins als nostres dies, a través dels quals es narren els diferents processos artesanals de la producció tèxtil. A Bocairent trobem el museu d’Oficis i Costums on també trobarem telers, maquinària i documentació sobre la principal activitat econòmica de la història de Bocairent.
EL MUSEU DEL TÈXTIL VALENCIÀ D’ONTINYENT ES TROBA TANCAT TEMPORALMENT PER TRASLLAT.

Artesania de l’espart
L’espart ha sigut un dels motors en l’economia d’Atzeneta d’Albaida, pràcticament des dels inicis. Podem apreciar aquesta artesania en el Museu de les Artesanies o bé visitant a algun dels mestres esparteros que encara queden al poble per a recordar el valor de les coses artesanals ben fetes. Fins i tot continuem utilitzant les bosses i cabassos o les espardenyes, per exemple.

Artesania margalló
Cal destacar l’activitat antiga de fer cabassos de palma de manera artesanal a Pinet; prova d’això és el fet que la majoria de persones adultes saben treballar el margalló que creix en la mateixa muntanya del terme. Aquests cabassos li servien a l’agricultor per a portar les eines per a anar la campe. I per a les dones s’en feien uns especials per a anar de compres, així com els “sitiets” que servien per al forn i portar la cassola d’arròs al forn ja cuit a casa. Podria ser que Pinet fora un dels poc pobles (si no l’únic) de la Vall d’Albaida on es treballava i que encara es conserve aquesta tradició.

Artesania de la cera
Albaida compta amb dues empreses de cereria. On les que porten moltes dècades dedicant-se a treballar fabricadora veles de molts tipus. Una de les empreses és Cereria Molla que es dedica a l’elaboració de ciris perfumats de luxe, veles decoratives i veles personalitzades per a empreses de manera artesanal. I l’altra és Navarrés cereria que treballa des de 1921 en les veles. L’empresa s’especialitza en la fabricació de ciris per a cremar amb capitell, comunament utilitzades en els altars de les parròquies.

Artesania del vidre
L’Olleria és el municipi de la comarca de la Vall d’Albaida amb tradició de vidre bufat a mà des de fa més de 4 segles. La primera notícia documentada de la fabricació de vidre en l’l’Olleria és de 1548, quan es parlava del mestre Juan Gassó. En l’actualitat, més de la meitat de la població viu de manera directa o indirecta de la producció del vidre, encara que només hi ha una fàbrica en la qual es treballa de manera artesanal: la de la Família Abdón Martí. Hui dia segueixen la tradició de fabricar vidre 100% reciclatge i, a més, han introduït materials respectuosos amb el medi ambient.
ES POT VISITAR EL MUSEU DEL VIDRE A L’Olleria CONCERTANT UNA VISITA ANOMENAT A l’AJUNTAMENT: 962200063

Artesania gerres
En aquest àmbit ressalta notablement Castelló de Rugat, el qual disposa d’un museu de la ceràmica dels pitxers. Aquest és de planta rectangular i destaca per la seua construcció (sostre amb voltes clàssiques de rajola refractària, espai diàfan, grans vidrieres …). L’edifici integra museu i taller així com també les restes de les excavacions arqueològiques del Palau ducal dels Borja .. Forn dels cànters de fang (pitxers) Data del segle XVIII i va ser un dels forns que formaven part de l’antiga fàbrica de cànters. En ell, es van coure peces de gran qualitat i grandària. El forn va deixar de funcionar en el primer terç del segle XX. És l’únic que queda en peus per a ser visitat.
A CASTELLÓ DE RUGAT ES POT VISITAR EL MUSEU DELS GERRES CONCERTANT UNA VISITA LLMANDO A l’AJUNTAMENT: 962883010 // info@turismecastelloderugat.com

Fiestas populares

Moros i Cristians a Ontinyent
Les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent, declarades d’Interés Turístic Nacional, se celebren el cap de setmana corresponent al quart diumenge d’agost. Van ser promogudes pels socis del casino L’Avenir en 1860, amb el suport de l’Ajuntament i vinculades a la recent construïda parròquia de Sant Carles. La presa de Tetuan per les tropes espanyoles i la gratitud mostrada en la imatge del Santíssim Crist de l’Agonia, que va acabar amb la sequera que patia la població, van fer nàixer aquesta festa. Els actes més importants a destacar són l’Entrada, la Baixada del Crist i les Ambaixades.

Moros i Cristians a Albaida
Les festes majors de la ciutat d’Albaida giren entorn de la Verge del Remei, patrona d’Albaida. Aquestes comencen el dia 29 de setembre amb l’arbolà de Sant Miquel i es tanquen el dia 11 d’octubre amb els últims actes de les festes de Moros i Cristians que segueixen a les Festes Patronals. L’entrada de Moros i Cristians és el dia 9 d’octubre (dia de la Comunitat Valenciana). Els bàndols moro i cristià engalanen els carrers de la població i li donen una vida i un sentir extraordinari. Música, vestits acolorits, llums, espectacles, carrosses … s’uneixen i fan de la ciutat d’Albaida el centre turístic comarcal.
SE CELEBREN DEL 29 DE SETEMBRE A l’11 D’OCTUBRE

Moros i Cristians a Agullent
Coincidint amb el primer cap de setmana després de Setmana Santa, i per tant amb la commemoració al calendari santoral de la festa a Sant Vicent Ferrer, Agullent celebra les seues festes de Moros i Cristians. Una festa en record de les lluites i guerres entre els regnes cristians i musulmans, i un simbolisme que el podem veure en els actes de les Dianes, l’Entrada, els Alardos i les Ambaixades, on s’escenifica la lluita verbal pel castell, que tanca la festa.
SE CELEBREN LA SETMANA DESPRÉS DE PASQUA

Moros i Cristians a Bocairent
El primer divendres de febrer se celebren les festes patronals de Moros i Cristians en honor a Sant Blai, declarades d’Interés Turístic. El seu arrelament, tradició, colorit i cultura fan d’aquestes festes unes de les més atractives. La varietat de la indumentària, la música i la pólvora emboliquen tant a visitants com a participants en un ambient festiu difícil de menysprear.

Moros i Cristians a Aielo de Malferit
El poble d’Aielo de Malferit, del 5 al 8 d’agost, s’engalana i la música, la llum i l’olor de pólvora ho envaeix tot. Encara que uns dies abans ja es pot respirar un ambient festiu amb actes com l’Alardo, la nit de les paelles, teatre, exposicions, cant d’aficionats i vaquillas al carrer, les festes comencen el dia 5 a les 13 hores, amb l’Entrada de Bandes de Música i a la vesprada el gran esdeveniment: l’Entrada de Moros i Cristians en la qual tots els festers i festeres, abillats de vestits de gran bellesa, avancen pels carrers al compàs de tambors i clarinets.

Moros i Cristians a Llutxent
En aquesta festa es rememora la invasió musulmana i la seua posterior reconquesta per part dels cristians. A Llutxent primer només destacaven les desfilades de victòria, però a poc a poc han anat introduint-se nous actes i els que ja estaven els han millorats. En l’actualitat cal destacar 2 actes, ja que són els més importants i també són els que han patit els majors canvis i variacions al llarg dels anys. Aquests són l’Entrada i les Ambaixades.
SE CELEBREN L’ÚLTIMA SETMANA D’ABRIL

L´Angelet de la Corda  a Alfarrasí
El diumenge de Pasqua de Resurrecció, tanca la celebració de la Setmana Santa amb la tradicional festa de l’Angelet de la Corda. Com cada any, Alfarrasí s’alça puntual, a primera hora del matí per a presenciar en la Plaça Major aquest preciós i singular acte, en el qual una xiqueta triada a l’atzar, es vist d’àngel i es llisca per una corda que travessa la plaça d’un extrem a un altre, fins a arribar al punt en què es troba amb la Verge i Jesús, moment en què l’Angelet alça el mantell negre que cobreix el rostre de la verge, simbolitzant l’anunci de la resurrecció de Crist.

Festes de la Puríssima a Ontinyent
En 1642 es va proclamar la Puríssima Concepció com a patrona principal d’Ontinyent i a l’any següent les autoritat municipals declaraven festa de precepte el dia de la Immaculada.Va ser en 1662 quan naix el “Cant dels Angelets” que és considerat un tresor de la música antiga valenciana i declarat recentment Ben Immaterial de Rellevància Local. Els actes més importants a destacar són El Cant dels Angelets, El Bou en Corda, l’Ofrena de flors a la Puríssima i la Solemne Processó de la Puríssima que va encapçalada pels balls processionals dels Gegants i Cabets, la Tartúga, l’Àguila, els Arquets, la Veta, els Cavallets, la Moma …
SE CELEBRA ENTRE MEDIATS DE NOVEMBRE I ES TANCA EL 8 DE DESEMBRE

Festes de L anit de les fogueres a Agullent
Cada primer divendres de setembre, a la nit, veïns i visitants pugen fins a l’ermita de Sant Vicent Ferrer amb fanalets i torxes, per a recordar el miracle de la pesta. Tots junts, després canten i esperen en fila, per a untar-se amb l’oli miraculós del llum de Sant Vicent. Més enllà de creences religioses, la coneguda Nit dels Fogueres d’Agullent, s’ha convertit amb el pas dels segles en un excel·lent testimoniatge del patrimoni festiu de les terres de l’interior. Un acte d’alt valor etnològic històric i cultural, declarat per la Conselleria de Turisme com a Festa d’Interés Turístic.
SE CELEBRA EL PRIMER CAP DE SETMANA DE SETEMBRE

Festes de carnestoltes a Bèlgida
L’origen de la festa es remunta al començament del segle XIX. La data de celebració dels Carnestoltes cada any varia. Se celebra el cap de setmana anterior al Dimecres de Cendra, que sol coincidir amb algun cap de setmana del mes de febrer. Els veïns de la localitat participen en la seua gran majoria en els actes programats, tant joves, com a adults, xiquets i persones majors.

Festes de la processó del Santíssim Crist de la Bona Mort a Bellús
Les festes patronals en honor a Santa Ana, al Santíssim Crist de la Bona Mort i Els Sants de la Pedra se celebren el segon cap de setmana de setembre. Un dels actes més importants és la processó del diumenge en honor al Crist de la Bona Mort, acompanyada per l’Associació de Tiradors de Coets del Crist de la Bona Mort que són els encarregats d’anar al costat del Crist durant tot el trajecte amb coets. Cal destacar que la processó del Santíssim Crist de la Bona Mort és festa declarada d’interés turístic local.

Festes de l’escaladado del raïm a MONTITXELVO
L’escaldat del raïm festa que té com a objectiu revitalitzar la tradició de l’escalda o elaboració de la pansa i difondre el patrimoni natural, històric i cultural de Montitxelvo, lligat al cultiu de la vinya mitjançant la realització d’una sèrie d’esdeveniments que contribuïsquen a recuperar les tradicions culturals del poble. La principal activitat és l’escaldat en un dels riuraus del poble.

Festes en honor a la Beata Inés a Benigànim
Cada 21 de gener, Benigànim viu el seu dia més gran en honor a la la seua patrona la Beata Josefa de Santa Inés, de caràcter religiós que comença nou dies abans amb un solemne novenario a l’Església de la Puríssima, la part més lúdica se celebra el dia 20 amb una monumental foguera. I el dia 21 de gener, missa de campanya en la Plaça de la Beata i Processó.

Festes del Xop al Palomar
Si per algun motiu és conegut el municipi del Palomar a la Vall d’Albaida i més enllà de les nostres fronteres és pel seu particular i genuïna festa del xop, que se celebra el segon i quart cap de setmana de maig. Aquest exemplar és per al Palomar molt més que un arbre, és un símbol que els identifica com a poble. No podíem parlar d’aquest municipi de poc més de 580 habitants i no fer-ho del seu ‘Plantà del xop’.
SE CELEBRA EL SEGON I QUART CAP DE SETMANA DE MAIG

Festes de Sant Antoni del Porrat a Castelló de Rugat
La festa de Sant Antoni del Porrat té lloc el cap de setmana després del 17 de gener. Durant el dia del dissabte es realitzen activitats per a totes les edats. En la plaça de l’Església es crema la foguera a la vesprada i les 12 de la nit es tanca el Porrat. El diumenge es puja a l’Ermita on es fa una missa en honor al sant i es realitza la benedicció dels animals.
SE CELEBRA EL CAP DE SETMANA DESPRÉS DEL 17 DE GENER