Ademuz
L’Ajuntament d’Ademuz posa a la disposició de turistes i visitants una completa i variada oferta d’experiències per a conéixer els atractius turístics d’Ademuz i els seus llogarets: Mas de l’Olmo, Sesga i Val de la Savina. Les experiències integren una combinació perfecta del patrimoni natural, cultural i històric amb la possibilitat de realitzar degustacions de productes locals després de la finalització de cada experiència. Recentment s’han habilitat nous senders ornitològics que integren l’observació de pardals amb les barraques de pedra en sec, permetent al seu torn gaudir del paisatge cultivat.
Destacats
Ermita de la Mare de Déu de l’Horta
Es tracta de la construcció més antiga de la vila, data del segle XIV. La seua extensa història es reflecteix en la varietat d’estils arquitectònics, ja que integra elements romànics, gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics.
Destaca el porxe exterior sostingut per dues columnes toscanes i la singular inscripció en hebreu sobre l’arc de pedra de la portada.
Tres naus componen aquesta ermita, amb dues sèries d’arcs romànics que configuren una planta rectangular.
A l’interior es troba la pintura mural gòtica de Maria Magdalena, situada en un dels arcs centrals i recentment restaurada, l’origen de la qual data dels primers temps d’existència de l’ermita.
Església arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau
A la plaça de l’Església trobem ubicat el temple barroc de dimensions més grans de la comarca. Datat en el segle XVII i construït amb pedra natural (maçoneria), es compon d’una gran nau central i nou capelles laterals, de les quals ressalten les diverses pintures i els retaules (destaca la taula coneguda com la Mare de Déu de la Llet, atribuïda a Rodrigo de Osuna i que ha sigut restaurada recentment). Com indica el seu nom, està sota l’advocació de Sant Pere i Sant Pau, les talles dels quals presideixen l’altar major. El temple té planta rectangular, de nau única, i huit capelles laterals entre contraforts. Una novena capella lateral amb cúpula se situa al costat del presbiteri. Posseeix cor, sagristia i antesagristia.
Cubo de José el Maroto
Guardonat amb el primer premi Europa Nostra de restauració l’any 2011, el Cubo de José el Maroto és un antic cub on es premsava el raïm i s’emmagatzemava el vi.
A causa de la gran producció vitivinícola d’antany, al nostre municipi van haver diverses construccions d’aquest tipus, no obstant això, aquesta és la que millor es conserva. En aquesta es troba una premsa, com també botes i eines de cultiu.
Molí de la Vila
L’aigua és un dels elements clau per a entendre la ubicació del Racó d’Ademús. Constitueix un important recurs i es va utilitzar com a energia motriu.
Aquest molí va ser originàriament el Molí Reial, data del segle XIII. Va ser restaurat, conservant els seus mecanismes i útils de mòlta. En l’actualitat, alberga la Tourist Info i exposicions temporals.
Els seus murs es construïen en maçoneria carenada, cementada amb morter de calç i arena, de manera que suportara qualsevol embassament de les aigües durant la crescuda dels rius, rambles i barrancs als quals estaven associats.
A més dels molins de la Vila i Efrén, també trobem fonts, safaretjos i abeuradors.
Altres llocs d'interés deAdemuz
Riu Boïlgues
El riu Boïlgues és un dels rius més purs de la península Ibèrica, té la categoria LIC (Lloc d’Interès Comunitari) i forma part de la Xarxa Natura 2000.
Naix al municipi veí de Vallanca, al Prado Vega, és la unió de diverses fonts i rambles. Les seues aigües són fredes, pròpies d’un riu de muntanya. És un afluent del riu Túria amb la curiositat que naix i mor en la mateixa comarca, el Racó d’Ademús.
El riu Boïlgues fa del seu curt recorregut un vertader llibre de geologia, ja que s’hi poden trobar nombrosos exemples de la seua acció al llarg del temps.
Al costat del tram conegut com La Hoz, el curs ha excavat un tall profund en els materials calcaris del Secundari. Altres exemples del poder del riu són les pozas, les cavitats que es produeixen sota els salts d’aigua, i els barrancs laterals del llit del riu.
El recorregut presenta una vegetació de ribera exuberant, esguitada per cascades i tolls. La vega d’aquest riu és molt fèrtil, compta amb una microreserva, la seua finalitat és afavorir la conservació de les espècies botàniques rares, endèmiques o amenaçades.
Poblat iber de la Celadilla
El poblat iber de la Celadilla està situat al turó de la Muela i deu el seu nom a la partida on se situa.
Els ibers van trobar a la Celadilla un lloc on instal·lar-se i dominar tota la vega del Túria entre els segles V i IV aC. De la part intervinguda fins ara, s’observa una part de la muralla (de fins a 5,5 m d’amplària), una torre de guaita de més de 9 m, un carrer perimetral que circumda el poblat i nou habitacions amb diferents usos.
Una cosa que fa singular aquest poblat és la troballa d’esquelets humans, se n’han trobat fins al moment quatre d’homes adults, un de dona i un de xiquet. Aquest fet és poc freqüent en la cultura ibera, ja que efectuaven un ritual funerari consistent en la incineració del cadàver.
També s’han trobat nombrosos objectes, tant d’ús domèstic com d’adorn.
Construccions de pedra seca (itineraris birding)
Els itineraris birding constitueixen una perfecta associació de rutes senderistes, amb la floració de les plantacions agrícoles, principalment d’ametlers i lavanda ecològica, l’observació d’aus i d’una gran diversitat de mamífers.
Les construccions de pedra seca es troben perfectament integrades amb el paisatge. Hi ha catalogades més de 250 edificacions, entre les quals predominen les barraques. Recentment van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial per la Unesco.
Construïdes per agricultors i pastors com a refugi, aquestes casetes no contenen adhesius com el ciment o el fang. Simplement estan compostes per pedra, la qual cosa les fa molt resistents al pas del temps i a les inclemències meteorològiques.
Edifici polifuncional
Es tracta d’un edifici de dues plantes, recognoscible pel balcó llarg de la seua façana i l’escala exterior d’accés. A la planta baixa trobem el forn de coure pa, compost per grans lloses i que ha estat en funcionament fins a l’any 2004. D’altra banda, a la primera planta es disposen la barberia, l’ajuntament, el calabós i l’escola. Aquesta última constitueix un autèntic museu, ja que conserva la imatge de fa mig segle, amb la decoració pròpia de l’època.
La seua restauració, juntament amb la del Cubo de José el Maroto a Ademús i la d’altres elements arquitectònics d’aquest llogaret, com els forns d’algeps i la teixiria, van ser guardonades el 2011 amb del primer premi Europa Nostra, màxim guardó que concedeix anualment la Unió Europea a les intervencions arquitectòniques que respecten al màxim la tècnica constructiva original de l’edifici.
Conjunt hidràulic
A l’extrem meridional de la pedania se situen la font, l’abeurador i el safareig. Un conjunt hidràulic que té com a principal característica les seues cristal·lines i gelades aigües.
La construcció aprofita el corrent de l’aigua situant la font i l’abeurador en primer terme i el safareig i el batà en segon terme. Aquest últim aprofitava el corrent d’aigua per a remullar llanes i vímets.
El safareig té una peculiaritat, està cobert i la seua pica és de forma rectangular i elevada.
Encara es llava en el safareig i aquesta aigua s’aprofita destinant-la a les basses per al reg.
Calle Fuente Vieja 10
Ademuz
Telf: 978782267 / 673505131
Email: turismo@ademuz.es
Horari: Dilluns a disabte de 9:00 a 14:00
