Olocau

El Puntal dels Llops

Talaia de vigilància del s. V aC situada en un lloc privilegiat per a controlar el territori de l’antiga ciutat d’Edeta, una de les capitals més importants de la cultura ibèrica. Destruïda al s. II aC, es va excavar als anys 80 del segle passat. En ella podem observar diferents elements constructius entre els quals destaca la muralla, la torre de vigilància i 17 departaments a on un aristòcrata edetà, la seua dama, familiars i servents, hi vivien. Habilitada per a rebre visites, des de l’any 2013 l’ajuntament d’Olocau ofereix un servei de visites guiades gratuïtes regulars durant tot l’any.
La visita guiada és gratuïta i és pot concertar telefonant al 672794404 o al correu electrònic; puntal.llops@olocau.es. L’horari d’atenció és de dimecres a diumenge.

El Castell del Real

Castell del s XI que apareix al Cantar del Mio Cid amb el nom <>. És l’origen del nom d’Olocau i ofereix des de la seua ubicació una de les millors vistes de la plana del Túria en estar a 574 metres sobre el nivell del mar. També nomenat Castell del Reial de Vilaragut i Castell Alí Maimó, aquesta fortificació va ser una de les últimes en rendir-se durant la conquesta de Jaume I. Juntament amb els Castells de Xelva i Morvedre, defensava pel nord la zona de València dels atacs d’Aragó. Es troba en posició dominant de les valls i muntanyes que ho envolten i comunicat visualment amb la Torre d’Olla de Marines. La fortificació té un perímetre irregular, per l’adaptació al terreny i en el seu interior alberga dos recintes. L’exterior, de major extensió, en el que sols trobem un aljub i la base d’un compartiment de planta quadrangular, i un recinte interior, situat en una prominència rocosa, que tanca les dependències principals del castell. A la zona més elevada del recinte interior, destaca la torre, des de la que es dominen les valls properes i es troba coberta amb volta de mig canó de 6,23 metres de longitud. Els murs de la construcció, en el seu conjunt, són de gres i cal i per tant formen una sòlida massa. Es van aplicar també alguns aspectes de la tècnica constructiva de tàpia.

La Casa de la Senyoria

També anomenada Casa Solariega dels comtes d’Olocau. Presenta dos elements diferenciats: la Casa Solariega i la Torre de Pardines, que es troba pròxima a aquesta i data del segle XIII. S’utilitzava com a defensa d’una alqueria islàmica i aprofitada posteriorment com a casa senyorial, de la Baronia primer i del Comtat de la Vall d’Olocau després. La Torre és la primera construcció que es va alçar en aquest emplaçament i que encara es conserva. Pren el seu nom, Pardines, de l’antiga alqueria àrab de la qual forma part. Per la forma i la disposició dels seus elements es dedueix el seu caràcter defensiu i de vigilància. La Torre és de planta prismàtica rectangular. La part superior presenta característiques d’una època més tardana. Pel que fa a la seua distribució interior, es tracta d’una dependència rectangular localitzada al centre de la torre i envoltada per murs molt gruixuts (2,50 metres) i per tant es troba aïllada de la resta, encara que comunicada amb una altra dependència de menors dimensions mitjançant un orifici. Els dos espais estan coberts per una volta de mig punt. Actualment, el conjunt arquitectònic presenta un aspecte molt modificat respecte al dels segles XIII o XIV, fins i tot l’aspecte que tingué després de la seua reedificació del XVIII. Es conserven encara l’almàssera d’oli, un espai per a xafar raïm i fins i tot un lloc per a la cria de cucs de seda mitjançant el sistema de safates. Actualment alberga la Col·lecció Museogràfica del Puntal dels llops.
És visitable de dimecres a diumenge entre les 10 i 14 hores.
L’accés és gratuït però és recomanable concertar la visita amb atelacióal telèfon 672794404 o al correu puntal.llops@olocau.es

Les Macollades

Les macollades s’agrupen en diferents partides d’Olocau, totes situades prop del nucli urbà. Són espais que formen una arbreda que envolta les primitives hortes morisques on les garroferes per la seua vellúria, mostren els troncs de formes retorçudes i fantàstiques, juntament amb els murs de pedra seca. És un conjunt d’arbres situat en 4 partides diferenciades, ll’Edua, L’Amara, La Barrancà i l’Aigualeig. Les garroferes creixen damunt d’una mena de terrassa fluvial de roca enfront de la vila. En general els arbres estan ben conservats, ja que reben gran atenció dels propietaris. Entre les 4 partides hi han vora 200 arbres d’aquest tipus.
L’accés és lliure.

La Font del Frare

Font construïda al segle XVIII pel Comte Diego de Fenollet i Vallterra de Blanes, cinqué Comte d’Olocau, que manà construir el camí a la font l’any 1796. El lloc ens mostra la filosofia de les construccions del segle XVIII, inspirades en el pensament il·lustrat del qual formaven part els nobles Fenollet, que triaren aquest racó per a passejar durant la seua estança a l’estiu en Olocau. La seua ubicació en mig d’una arbrada de pins i garroferes, fa de l’enclavament un espai per la reflexió.

Parc Natural de la Serra Calderona

El Parc natural de la Serra Calderona comprén una extensió de 18.019 ha. Situat entre les províncies de Castelló i València, queda constituït per una alineació muntanyosa d’orientació nord-oest sud-est que separa les conques dels rius Palància i Túria. S’estén per les comarques de l’Alt Palància, Camp de Morvedre i camp de Túria. Constitueix un dels enclavaments naturals més valuosos de la Comunitat Valenciana., les característiques físiques i naturals del qual li atorguen un interés ecològic excepcional, al mateix temps que paisatgístic.

Festes de Sant Antoni Abad

Durant el cap de setmana de Sant Antoni se celebra a Olocau una de les seues festes més importants, les festes de Sant Antoni Abat. Festa que va ser declarada d’Interés Turtístic Local l’any 2019. En ella poden gaudir d’una gran foguera muntada a la plaça de l’ajuntament la nit del divendres. Podem destacar els castells de la pirotècnia Caballer dissabte i diumenge i l’encesa de la foguera monumental la nit del dissabte on es fan ‘torraes’ d’embotit tota la nit, a més de festa amb discomòbil. L’endemà, cercavila, benedicció d’animals, repartiment de rollets beneits i mascletà!

Iberfesta Olocau

La Iberfesta Olocau és un esdeveniment cultural ambientat en temàtica ibera que es va realitzant des de l’any 2013 als carrers del municipi. Mitjançant diferents escenes teatralitzades repartides al llarg d’un cap de setmana, s’explica la història dels últims moments del Puntal dels Llops, visualitzant en elles com es realitzaven els matrimonis ibers, els soterrars o banquets rituals. Membre de l’Associació Espanyola de Festes i Recreacions Històriques des del 2018, el valor afegit de la festa és la realització de les escenes per part del veïns del poble. És complementa la tot amb una fira artesanal, les proves de Nauiba (tallers teatralitzats participatius), concerts i la Ruta de la Tapa Ibera, a on només trobaràs tapes amb ingredients que utilitzaven els ibers i les iberes.

Es realitza el segon cap de setmana de juny

La Foguera de Sant Antoni

Festes en honor a Sant Antoni Abad. Està dividida en diferents parts:
– Divendres es realitza una laboriosa confecció d’una foguera en la plaça de l’Ajuntament per part dels Clavaris de Sant Antoni Abat.

– La vesprada del dissabte es celebra a l’església del poble un concert de la Coral d’Olocau ‘La Melodia’, en honor a Sant Antoni Abat. Arribada la nit i amb el precedent d’un bonic castell de focs d’artificis es procedix al volteig de les campanes i cremà de les fogueres. La festa continua amb música, balls i els tradicionals rotllets d’anis i mistela.

– El diumenge donar pas a la ‘Despertà’ i les tradicionals cercaviles de la banda de música, baixada dels rotllos a l’església, missa i com a colofó la benedicció d’animals i repartiment del rotllos.

Festes de l’Assumpció de la Verge i Sant Roc

– Festes majors del poble en honor a la Mare de Déu de l’Assumpció i a Sant Roc.
– Primera quincena d’agost

Festes del Rosari

– Festes de la patrona Mare de Déu del Rosari
– Primera quincena d’octubre