Select Page
Valencia Turismo > Destinos > L`Horta > Mancomunidad del Carraixet > Mancomunitat del Carraixet

Mancomunitat del Carraixet

Xarxa senderista i ciloturista Camins del Carraixet, 28km de sendes que discorren predominantment per l’horta i enllacen amb els principals recursos patrimonials dels municipis de Turisme Carraixet. Tastem l’Horta: club de producte gastronòmic format pels principals restaurants de la zona que es constitueixen com els ambaixadors de la cuina de l’horta.

Destacats

Camins del Carraixet

Es tracta d’una ruta turística i esportiva que proposa connectar amb l’horta i apreciar un paisatge diferent i únic a pocs quilòmetres de la ciutat de València.

Són 28 quilòmetres de recorregut amb un nivell de dificultat per a tots els públics i per a cicloturistes.

Aquesta ruta permet recórrer tot el patrimoni cultural i històric dels municipis pels quals passa el barranc del Carraixet.

Club de Producte Tastem l’Horta

L’horta i els seus productes, en aquesta comarca, estan en el centre de tot. I per a enaltir la cuina valenciana elaborada amb fruita, verdura, hortalisses i cereals locals hem creat Tastem l’Horta, un club de Producte Gastronòmic centrat en tots els actors que formen part de la cadena de valor de l’horta valenciana, des del producte fins a la seua transformació gastronòmica.

Així, dins del club trobem sis restaurants de la zona (Ca Xoret, Ca Pepico, El Racó, Jadelu, La Barraca de Toni Montoliu, La Lluna) i més de cinquanta establiments (forns, ultramarins, botigues de complements, regals…) dels diferents municipis que formen part de Turisme Carraixet.

L’horta i la xarxa de séquies

L’horta de València és el conjunt dels horts regats per les séquies procedents del riu Túria, d’on prenen l’aigua per mitjà d’assuts. Aquest sistema de reg funciona per gravetat.

No tots els historiadors s’han posat d’acord en l’origen de l’horta valenciana, però en el que sí que coincideixen per unanimitat és en quan es va produir el gran desenvolupament de l’horta, sota domini dels musulmans, entre els segles VIII i XIII. En aquest temps, s’hi van introduir nous cultius i noves tècniques de treball i es van posar en funcionament les principals infraestructures hidràuliques: la xarxa de séquies. Amb l’arribada de Jaume I, el 1238, les séquies mare que prenen l’aigua del Túria ja estaven construïdes.

Alfara

La referència al patrimoni arquitectònic no és fútil. Alfara del Patriarca té distribuïts pels seus carrers diversos tresors declarats Béns d’Interés Cultural, com el Palau de la Senyoria i la Casa de la Sirena, i altres edificacions declarades Béns d’Interés Local, entre elles el convent de Sant Diego o El Teatret. Així, a la plaça Sant Joan de Ribera trobem algunes de les construccions més importants per al municipi com són el castell-palau de la Senyoria, l’església o l’ajuntament. 

Ajuntament: de façana neogòtica, construïda el 1918 per l’arquitecte Antoni Gómez Davó, com a casa del doctor Navarro, que llueix en perfecta harmonia amb el palau senyorial.

Església de Sant Bertomeu: construïda sobre el solar de l’antic temple gòtic. D’època barroca, la documentació que ha perviscut al pas del temps permet situar la construcció del campanar al voltant de l’any 1667, mentre que la façana data del 1725. Al seu interior destaquen els taulells de finals del segle XVIII del sòcol de la capella de Sant Antoni de Pàdua, en els quals es representen els miracles de la predicació als peixos i l’ase agenollat davant la custòdia.

Castell-palau de la Senyoria: la família Cruïlles va iniciar la construcció. Segons conta la tradició, al seu interior pernoctava el filòsof, predicador i sant patró de València Sant Vicent Ferrer quan anava a predicar per l’horta i el senyoriu d’Alfara pertanyent al seu germà Bonifaci Ferrer. En la planta noble del palau destaca la capella de Sant Vicent Ferrer, un espai quadrangular reduït, cobert amb un sostre de plaques ceràmiques i bigues de fusta amb decoració vegetal. En la part superior de tres dels murs pot llegir-se la llegenda que sempre va acompanyar i continua acompanyant la figura del sant: Timete Deum et date illi honorem, quia venit hora iudicii eius (Temeu Déu i honoreu-lo, perquè s’acosta l’hora del seu judici). Hi ha una altra inscripció en l’habitació on es llig «Beato Vicente», que fa pensar que l’espai va ser creat abans de 1455, any de la canonització de Sant Vicent Ferrer.

Altres llocs d'interés deMancomunitat del Carraixet

Bonrepòs i Mirambell: barrio de Mirambell

L’origen dels actuals nuclis de Bonrepòs i Mirambell es troben en sengles alqueries andalusines, preses per Jaume I el 1237 durant la campanya per a conquistar València. Al segle XV el nucli de Mirambell era el barri dels moriscos de la jurisdicció de Francesc Jardí de Managuerra al qual Joan II va atorgar també el poble de Bonrepòs. L’activitat principal dels moriscos va ser la de llauradors vassalls dels senyors feudals.

Visitar Mirambell és fer un viatge per la història, un barri flâneurs per als qui gaudeixen de recórrer els carrers sense rumb, per als qui caminen amb la ment oberta, disposada sempre a deixar-se seduir pels encants que li ixen al pas.

Foios: cases modernistes

A València l’arquitectura modernista va deixar un llegat important en forma d’edificis que hui són llocs imprescindibles per a qualsevol viatge turístic. Aquest estil arquitectònic va derivar, en les dècades posteriors, en una arquitectura modernista valenciana de clara empremta popular. Foios és un bon mostrari en aquest sentit. Un exemple són les cases del carrer de La Unió, dit així perquè va servir, precisament, per a unir les dues parts en què estava dividit el municipi. Un altre exemple de modernisme serien les cases que es troben prop de l’estació.

Vinalesa: Fábrica de la Seda

Es va construir al voltant de 1770 i és un exemple d’indústria desenvolupada a partir de l’horta, ja que la seua ubicació es deu, en gran manera, a les moreres que es cultivaven i creixien en els camps de Vinalesa.

Una gran part del veïnat treballava en la cria dels cucs de seda, ja que del seu capoll extreien un fil de seda de gran qualitat, per la qual cosa el francés José Lapayesse va establir ací la Reial Fàbrica de la Seda.

A partir d’aquest moment tot el poble de Vinalesa es va bolcar en la producció d’aquest material. En 1854, una epidèmia va posar fi a la vida dels cucs, per la qual cosa es van centrar en el teixit de jute utilitzant sacs de ràfia.

A mitjan segle XIX es van instal·lar les primeres màquines de vapor i es va construir la ximenera de rajoles, situada enmig de la fàbrica. Aquesta fàbrica va donar molta faena a les dones del poble, especialment en els anys cinquanta i seixanta del segle passat, la qual cosa va afavorir la independència de les dones.

Actualment dona servei municipal.

Meliana: Palau Nolla

Té el seu origen en una alqueria del segle XVII, que arran de la desamortització de 1844 va ser venuda a una família de l’alta burgesia valenciana, els Sagrera, que la va utilitzar al principi com a casa de camp. Una de les filles de la família es va casar amb Miguel Nolla Bruixet, el qual va decidir situar ací la seua fàbrica Mosaics Nolla en 1860. A partir de llavors es va transformar en un mostrari de l’empresa, i va ser revestit tant en el seu interior com exterior, per un conjunt de mosaics.

És un dels edificis més emblemàtics de l’esplendor industrial valencià de finals del segle XIX i principis del XX. Posseeix un valor no sols constructiu, latent en la seua riquesa d’estils arquitectònics (antiga alqueria rural, classicismes, goticismes…), sinó un gran valor iconogràfic per la peculiar i acurada decoració en els seus sostres, parets (papers pintats, talles, estucs i mosaics de gres Nolla) i en els seus sòls amb les magnífiques composicions del gres Nolla, que encara ens il·lustren la seua antiga riquesa. 

VISITA: amb cita prèvia els divendres, dissabtes i diumenges, a través d’app Ajuntaments de València (busqueu el municipi de Meliana, cliqueu sobre visites al Palauet i trieu data i hora entre les disponibles).

Albalat dels Sorells: Castillo

És un palau senyorial protegit com a Bé d’Interés Cultural des del 1985, situat al centre de la població i considerat dels millors conservats de l’horta de València.

Aquest palau data del 1480, quan comença la seua llarga evolució arquitectònica amb la família March. És un model de casa senyorial gòtica valenciana, de planta central quadrada. Destaca l’escala i galeria típica de l’època i els finestrals germinats.

El seu aspecte de fortalesa li’l dona la intervenció del segle XIX, quan s’hi van afegir tres torres. 

La façana principal té un aspecte simètric i disposa d’una porta d’accés amb arc de mig punt i dovelles, flanquejada per dues torres emmerletades amb quatre plantes.

Actualment alberga les instal·lacions de l’Ajuntament, per la qual espot visitar el pati i altres estances com la sala de Plens de 9 a 14 hores.

Almàssera: Plaça Major i Casa de Llopis

La Plaça Major d’Almàssera és un espai quasi rectangular que destaca per la bellesa dels seus edificis, pertanyents a diferents èpoques i estils, la qual cosa converteix el conjunt en un espectacular retaule d’estils arquitectònics. En els límits de la plaça Major, constituïda en la seua última remodelació com un espai per als vianants per a la confluència de totes les generacions, es troben edificis emblemàtics, molts d’ells d’ús públic, com l’església, la biblioteca municipal, el centre cultural, l’Ajuntament, el casino o la Casa de Llopis. Aquesta última són dues construccions modernistes que tenen la façana decorada íntegrament amb taulells de ceràmica Nolla. En aquests mosaics veiem representacions de figures femenines dansaires. En la part superior se situa un fris amb angelots alternant amb pitxers i mascarons amb lleons.

L’edifici consta de planta baixa i un pis, i abasta dos habitatges simètrics les portes dels quals estan separades per la porta de l’escala d’accés al pis. Sobre aquestes portes d’entrada es troben els monogrames dels propietaris, la família Llopis: J Ll i P Ll. Les finestres estan emmarcades per sanefes de taulell color marró. En totes les reixes, tant de les finestres com de les contrafinestres de les portes, trobem adorns amb figures de guerrers.