L’Horta
Prop de la costa, la comarca de l’Horta és la més poblada. En ella es troba la ciutat de València i part del Parc Natural de l’Albufera.
Important centre industrial i de serveis, entre el seu patrimoni cal destacar el que alberga la ciutat de Manises , importantíssim centre productor de ceràmica. En aquesta població es troba l’aeroport internacional de València. En el seu barri antic es conserven encara mostres de la tradició ceramista. Recomanable la visita al Museu de Ceràmica. Un altre punt d’interés de la comarca és el Monestir de Santa María del Puig , construït sobre el lloc des d’on Jaume I va escometre la reconquesta de València, i on està situat el Museu Valencià de la Impremta. Destaquen també Les Sitges de Burjassot o les Torres Musulmanes de Paterna i Torrent. A més, les platges d’Alboraia , la Pobla de Farnals , El Puig i València , constitueixen un atractiu turístic de primer ordre. Alboraia és famosa també, per l’Orxata, acompanyada dels “fartons”.
L’horta abraça literalment València (capital de la comarca i de la província), Iniciem el recorregut per l’horta de Alboraia , que ens brinda la possibilitat de començar el nostre viatge amb un singular desdejuni: una genuïna orxata acompanyada de “fartons”.
Per als aficionats a la motonàutica o a la navegació de creuer la Pobla de Farnals serà un agradable descobriment. En Tavernes Blanques es pot parar a comprar alguna peça de Lladró, una de les porcellanes més cobejades a tot el món.
Seguint la ruta cap a El Puig de Santa María , els pobles –tots ells són antigues alqueries àrabs– s’endevinen des de lluny a través dels seus esvelts campanars i se succeeixen fins a quasi confondre’s. A l’església parroquial de Almàssera , es poden veure les formes eucarístiques del “Miracle dels *Peixets” i en el marge esquerre del barranc de Carraixet, Bonrepòs i Mirambell la seua població s’estén per unes quantes alqueries. En Meliana , l’església dels Sants Joans –construcció renaixentista i recoberta amb elements xoriguerescos– i les ermites de la Mare de Déu de la Misericòrdia (erigida en memòria de la conquesta d’aquestes terres per Jaume I) i del Crist de la Provisió mereixen una visita. Abans de continuar, es poden adquirir els populars mosaics que es fabriquen ací des de 1860.
En Foios , l’església de la Mare de Déu de l’Asunción guarda una imatge del segle XV de la Mare de Déu del Patrocini, la seua patrona, i, enmig de l’horta, l’ermita del Crist de la Sang. Molt a prop, Albalat dels Sorells mostra orgullosa l’enorme cúpula de la seua església parroquial (barroca del segle XVIII) i el castell-palau dels comtes d’Albalat (de finals del segle XV), una gran fortalesa amb una sola torre, finestrals gòtics, porta d’arc i pati interior amb escala descoberta que hui és seu de l’Ajuntament.
Altres municipis per a visitar són Albuixech, Emperador, Massalfassar, Museros, Massamagrell, Puçol i Rafelbunyol, El Puig, Alfara del Patriarca, Vinalesa, Burjassot, Godella, Rocafort, etc.
Gastronomía
La cuina d’aquesta comarca es beneficia d’una terra rica i fèrtil. L’arròs és el rei i es prepara de mil formes diferents. Juntament amb les tradicionals paelles de pollastre i conill o marisc, el visitant pot provar altres exquisides varietats com la de fetge de bou amb cigrons, endívies i fetge de bou o “l’hortolana”, amb albergínia, carxofa i faves, acompanyant-se d’alls tendres, pésols i fesols tendres.
També l’arròs amb bacallà, que pot anar amb coliflor o cigrons o el completíssim “rossejat” (gratinat), amb botifarres de ceba, “*blanquets”, garreta de vedella, manetes de porc i pilotes (de magre picat, ou, pa ratllat, canella, sal i julivert) són dues especialitats característiques d’aquesta zona presents en les cartes de molts restaurants.
Com a postres, la fruita, excel·lent en qualsevol època de l’any i, per als quals no temen les calories, algun exquisit dolç com la corona, fet a base de massapà, ou, ametla, sucre i bescuit i adornat amb fruites gebrades. Pastissos de moniato, coques d’ametla i canella, mantegades, rosquillas, cocos de Xile i una infinitat de pastissos completen aquest apartat per a delícia dels més llaminers.
Fiestas
Les festes se succeeixen al llarg de tot l’any encara que les principals celebracions es concentren en la temporada estival. Es festegen els sants patrons i s’agraeixen les bones collites amb processons.
Les populars Falles, amb el seu foc purificador, es planten i cremen en cada localitat i els carnestoltes han ressorgit amb força en els últims anys i s’allarguen fins a coincidir amb l’arribada de la primavera que, en aquesta comarca, és explosió de milers d’aromes i colors.
Especialment brillants són el Ball de Torrent, pantomima amb balls i música de dolçaina i tabalet, i la processó del Diumenge de Rams, l’origen del qual es remunta al segle XV. La desfilada culmina quan la carxofa —un artefacte amb forma de lira suspés per una corda entre els balcons de la Plaça Major— s’obri, soltant tórtores i coloms amb una pluja de centenars de papers que contenen versos populars (a el·leluies). Semblant cerimònia es repeteix en altres localitats.
A Silla, en la processó del Crist, l’artefacte té forma d’hortalissa i en obrir les seues fulles sembla una palmera en la tija de la qual un xiquet vestit d’àngel canta al compàs d’òrgan i violins. El dia es completa amb l’antiga dansa del porrots o homes de la força, interpretada amb bastons al so de la dolçaina i el tabalet. També d’Alaquàs, en la festa dedicada a la Mare de Déu de l’Olivar, un àngel apareix dins d’una carxofa interpretant els seus cants. La nit anterior cantors i dolçainers recorren els carrers en una emotiva *Nit d’Albades.
Una altra singular processó és la que protagonitzen els horchateros d’Alboraia en honor de la Mare de Déu de l’Horta perquè protegisca els seus camps de xufa. La imatge, que es guarda en una ermita, es porta la vespra de la festa a una altra de les ermites del terme per a procedir al seu trasllat processional el matí de la festa, enmig de cants i volteig de campanes. Les processons són bé sovint el tema central de la festa però mai falten la música, el foc, la pólvora i altres manifestacions lúdiques. En moltes s’organitzen concursos de paelles o es preparen caldera que després degusten tots els assistents i algunes encara mantenen la tradició del bou embolado i les populars vaquillas. L’apoteosi final sempre la posa un espectacular castell de focs artificials. No podia ser d’una altra manera en una comarca que és bressol dels millors pirotècnics del món. La relació de festes seria interminable, per la qual cosa, si aquest aperitiu festiu li ha semblat interessant al lector, li recomanem que sol·licite més informació en qualsevol oficina de turisme. Segur que no ho defraudaran.
