Càrcer
El municipi de Càrcer està situat a l’interior de la província de València, a la comarca de la Ribera Alta, més concretament, a la Vall de Càrcer. Les seues terres estan envoltades per tres muntanyes, les quals formen una barrera natural que separen al territori de les comarques de la Costera i la Canal de Navarrés. Igualment, el seu terreny es troba banyat pel riu Xúquer al nord i pel riu Sellent a l’oest. Una sèrie de característiques que feien del nostre territori un lloc molt atractiu per a la instal·lació de noves comunitats.
L’origen de la nostra localitat, davant la inexistència de fonts primàries o secundàries anteriors, es situa en època musulmana. La població mahometana i la seua cultura encara perviuen en la nostra població. Així ho demostra la pervivència de les seues herències, com ara el nostre casc antic, caracteritzat pels carrers estrets i corbs, la onomàstica de la nostra població, la xarxa de sèquies que banyen els nostres camps, les troballes de la seua ceràmica en la dècada dels anys seixanta, i com no, la presència de les restes de l’Arcà, infraestructura que es portà a terme amb mà d’obra morisca fins al moment de la seua expulsió. A mitjans d’octubre de 1609, 541 moriscos de la localitat de Càrcer embarcaren a Dènia amb destí al nord d’Àfrica, deixant el municipi pràcticament deshabitat. Posteriorment nous pobladors cristians arribarien a la vil·la de Càrcer mitjançant la promulgació de la Carta Pobla, del 24 d’agost de 1610, pel senyor feudal de Càrcer, En Fabian Eslava.
L’expulsió dels moriscos posà punt i final a la llarga trajectòria de la indústria de la ceràmica a la nostra població però al mateix temps significaren l’inici i/o potenciació de nous motors econòmics, com fou el cas del cultiu de l’arròs. L’any 1846 el botànic Antonio José de Cavanilles visità la localitat de Càrcer, a la que va designar baix el títol “el valle de la Muerte” pels problemes derivats d’aquest cultiu.
Durant la primera meitat del segle XX s’inicià una nova tendència agrícola i econòmica. Els problemes derivats del cultiu de l’arròs i les obres hidràuliques realitzades per Vicente Daudi van provocar que, a poc a poc, s’anés desdibuixant el paisatge de la Vall de Càrcer. Els arrossars van deixar pas als camps de tarongers. Durant la postguerra el cultiu de la taronja aconseguiria el seu màxim esplendor, donant lloc a l’anomenada “època gloriosa de la naranja”. Des de llavors, el cultiu de la taronja així com la comercialització i transformació de cítrics, s’ha convertit en el principal motor econòmic del nostre municipi. Una indústria que, de forma directa o indirecta, dona feina a una gran part del veïnat de Càrcer.
LLOCS D’INTERÉS
– Restes de l’antiga Arcà: en el nostre terme municipal es va erigir un aqüeducte, conegut popularment com l’Arcà, el qual estava compost per set arcs. No obstant això, des del moment de la seua construcció, es veuria molt afectat per les contínues vingudes del riu Xúquer i Sellent. En 1791, la fúria de les aigües va destruir un dels seus arcs i en la riuada de Sant Carles (1864) afonaria tres més, tots ells posteriorment restaurats. No obstant això, l’Arcà no va tindre la mateixa sort durant la riuada de 1982. La força de l’aigua i l’arrossegament de les canyes van obstruir els ulls centrals de l’aqüeducte, ocasionant en el mateix greus desperfectes. El seu estat ruïnós i les greus conseqüències que va tindre la riuada a Càrcer van ser clau per a determinar la seua no reconstrucció. Com a record es va decidir mantenir els dos arcs situats a tots dos extrems.
– Església de la Nostra Senyora de l’Assumpció (BRL): es tracta d’un edifici del segle XVIII. L’incendi del primitiu temple eclesiàstic va provocar l’origen de l’actual temple. El 21 de novembre de 1732 es van iniciar les obres de la nova parròquia i el 3 de juliol de 1736, ja finalitzades es va beneir, es va traslladar el culte i es va celebrar la primera missa en ella. La seua tipologia és de nau a dos aigües, amb torre campanar de dos cossos. La seua façana és senzilla, pintada, amb buits centrals i sòcol de pedra. A més, compta amb una gran porta doble de fusta, ricament decorada i amb adorns daurats. Així mateix, la façana compta amb un nínxol on es situa la imatge de nostra senyora de l’Assumpció, i més amunt, hi ha una xicoteta vidriera de colors que va ser renovada recentment.
– Teatre Baronia: construït per ordre del baró de Càrcer en 1925, l’edifici ha sigut utilitzat al llarg del temps per a múltiples finalitats lúdiques i culturals (obres de teatre, concerts, carnavals, estrena de pel·lícules, sarsueles, banquets de noces…) com també la celebració d’assemblees polítiques i sindicals durant el període de la II República i la Guerra Civil Espanyola (1931-1939). Finalment, les devastadores conseqüències de la riuada de 1982 i el mal estat en què quedaren les seues instal·lacions, van obligar als seus propietaris al seu tancament definitiu. En 2022 l’immoble va ser adquirit per l’Ajuntament de Càrcer amb objecte de ser restaurat i recuperat degut a la gran transcendència que ha tingut a nivell social, cultural i històric en la població i entre el veïnat de Càrcer.
– Casc antic: el barri musulmà de la població de Càrcer es caracteritza per tindre un entramat urbanístic de carrers estrets i corbs, sent una mostra de l’herència de la societat musulmana que tants anys va viure en la nostra localitat. D’altra banda, segons l’historiador Soler, la plaça de la Verge de Gràcia era el lloc on residia la població cristiana de Càrcer. Es tractava d’un recinte fortificat o segregat dels seus veïns islàmics, conegut popularment com la plaça o el Cortitxó, al qual només es podia accedir a través d’una sola porta. Independent d’aquest nucli poblacional es trobava la mesquita, posteriorment consagrada en església i que també comptava entre les seues dependències amb un cementeri. D’altra banda, aïllat de qualsevol edificació, es trobaria el castell senyorial, les seues dependències annexes i les terres del seu domini. En aquest cas, no es conserva cap resta o vestigi.
– Antic Banc de València (PGOU): Va ser la casa de Francisco Olmos Llop, un dels directors més emblemàtics de la nostra banda municipal, el qual es va instal·lar en aquest immoble després de contraure matrimoni amb Vicenta Mesado Estarelles, filla de J. Bautista Mesado, un important comerciant de taronges d’origen burrianer. Posteriorment, en la dècada dels anys 60, en el mateix immoble es va instal·lar la primera sucursal de la Caixa d’Estalvis i Muntanya Pietat de València.
– Casa Abad: Finca agrícola valenciana, amb vivenda i horta. Al seu costat passa la història sèquia Escalona.
– Vivenda d’Antonio Rodríguez Castellano (PGOU): va ser l’habitatge del compositor i músic local Antonio Rodríguez Castellano (València, 1896 – Càrcer, 1959). Rodríguez Castellano va nàixer a la ciutat de València i molt prompte va iniciar els seus estudis en el Conservatori de València. Una vegada finalitzats, va començar a compondre obres per a bandes i orquestres.
La direcció de la Societat Filharmònica Banda Música Nova Artística de Càrcer a càrrec del seu pare, Antonio Rodríguez Baldó, provocaria el trasllat de la família Rodríguez-Castellano a Càrcer. Un càrrec que anys més tard ocuparia el mateix dues vegades, entre 1922 i 1927, i posteriorment entre 1939 i 1941.
Durant la Guerra Civil Espanyola, l’habitatge del carrer Baronia nº8 va ser utilitzada com a caserna del Comitè Revolucionari de Càrcer. Finalitzada la contesa, el músic es va instal·lar de manera permanent a Càrcer, on va mantenir activa la seua carrera musical. Finalment, Antonio Rodríguez Castellano va morir el 23 de juny de 1959, als 63 anys d’edat. El seu funeral es recorda com un dels més solemnes de Càrcer, on van acudir sis sacerdots, quasi tot el poble i la banda municipal de Càrcer.
– Vivenda de la família Granell: ubicada en el carrer Baronia, nº 11, va pertànyer a la família Granell, exportadors de fruites que es van instal·lar en la nostra localitat a la recerca de productes de primera qualitat. La seua obsessió per garantir la qualitat dels seus productes els va portar a patentar el 24 d’octubre de 1926 un invent que permetia conservar els productes al buit.
– Col·lecció museogràfica de Càrcer: La col·lecció museogràfica de Càrcer, situada en el Centre Cultural “Antonio Rodríguez Castellano”, al carrer Casto Momblanch, número 16, té com a fi acostar a la societat local i forana la cultura tradicional, la història i el patrimoni etnològic – material i immaterial – del territori; mostrar les formes de vida dels nostres avantpassats; reconstruir el passat; crear un espai on la comunitat puga sentir-se identificada; garantir la salvaguarda del nostre patrimoni per a transmetre’l a les generacions venidores; un lloc que permeta explicar l’evolució que ha patit la nostra societat, la nostra cultura i la nostra economia, centrant-nos en el període que abasta des de la primera meitat del segle XX fins a l’actualitat.
El discurs expositiu de la col·lecció museogràfica permanent de Càrcer s’ha dividit en un total de huit blocs temàtics:
1. La història de Càrcer.
2. El poble de Càrcer.
3. La ceràmica de Càrcer.
4. Els monuments de Càrcer.
5. El teixit agrícola de Càrcer.
6. Les associacions locals de Càrcer.
7. La casa i la dona. Arquitectura domèstica I.
8. La casa i la dona. Arquitectura domèstica II.
FESTES
- Les rastreres i la cavalcada dels Reis Mags d’Orient
5 de gener
El matí del 5 de gener, el dia de la nit de Reis, es convoca al públic infant i adult de Càrcer junt a les seues rastreres. Actualment les rastreres es fabriquen amb llandes unides per cordes, formant grans fileres, però antigament aquestes es fabricaven amb cassons, olles o llandes velles. L’objectiu d’aquesta festivitat és fer molt de soroll per a cridar als Reis Mags, per tal de fer-los saber que en la població hi ha xiquets, i que no passen de llarg a l’hora de repartir els seus regals. La comitiva parteix des de la plaça de la Comunitat Valenciana, centre neuràlgic de la població, i acompanyats per la banda juvenil de la Societat Artístic Musical La Vall de Càrcer, realitza un recorregut pels carrers principals del municipi. En 2007 el consistori municipal va recuperar aquesta manifestació popular, de caràcter sonor, realitzada des de temps ancestrals pels nostres majors, i que va deixar de celebrar-se en la dècada dels anys 70.
Aqueixa mateixa nit, té lloc la cavalcada dels Reis Mags d’Orient, basada en la desfilada, l’adoració al xiquet Jesús i el repartiment de regals.
- Moros i Cristians
Primera setmana de setembre
Durant la primera setmana de setembre es realitzen múltiples actes festius organitzats per la Junta Central de Moros i Cristians de Càrcer, composta actualment per 10 comparses, 5 mores – Ala-Katximba, l’Albergina, Ben Tariks, Berebers i Valies – i 5 cristianes – Camelot, Contrabandistes, la Perla Negra, Shamataris, i els Creuats –. De les seues festes cal destacar la gran entrada pels carrers principals de la localitat, celebrada el primer diumenge de setembre.
Processó del Farolet de Pimentó
Segona setmana de setembre
Durant la segona setmana de setembre, l’Ajuntament de Càrcer, al costat de la comissió de festes, organitza la Processó del Farolet de Pimentó. La festa reuneix el públic infant i adult de Càrcer, els quals porten amb si els seus fanalets decorats i amb tota mena d’adorns. La comitiva parteix des de la plaça de la Comunitat Valenciana, centre neuràlgic de la població, i acompanyats per la banda juvenil de la Societat Artístic Musical La Vall de Càrcer, realitza un recorregut pels carrers principals del municipi. En finalitzar es reparteixen diversos premis entre els seus participants. Aquesta festivitat ancestral de la localitat va ser recuperada pel consistori l’any 2006, des de llavors, s’ha celebrat cada any, sent una de les festes més estimades i arrelades de la localitat.
- La Cordà
Durant les Festes Patronals de Càrcer la penya coetera Rafael Terol organitza una Cordà en l’avinguda del Riu Xúquer.
- Festes Patronals de Càrcer
14, 15 i 16 de setembre
Durant els dies 14, 15 i 16 de setembre, la localitat de Càrcer celebra els dies grans de les seues Festes Patronals, dedicades a San Isidro Llaurador, la Mare de Déu de Gràcia i al Santíssim Crist de l’Agonia.
- Santa Cecilia
22 de novembre
La gran trajectòria històrica de la nostra banda municipal, la Societat Artístic Musical La Vall de Càrcer, així com la gran quantitat de famílies de la població que es troben lligades a la centenària associació, converteixen a la festivitat de Santa Cecilia en una de les celebracions més importants de la localitat. Entre els seus actes cal destacar la celebració del Concert de Santa Cecilia
GASTRONOMÍA
Un dels plats més tradicionals de la localitat és l’arròs al forn amb caretos, ingredient exclusiu del territori. Predomina també l’elaboració de l’esgarraet, l’all i pebre, les mandonguilles d’abadejo, la cassola de fesols i naps o els gaspatxo manxec. Igualment, entre el veïnat existeix una llarga trajectòria d’elaborar una sèrie de dolços segons l’època de l’any, com els bunyols de carabassa en Falles, el arnadí, la mona o les faves bullides per Setmana Santa, o els pastissets de moniato, coques de sagi, coques de cacau, rollets de cassalla, rossegons, coca de nous i pances, mostatxons i les coques cristines durant les Festes Patronals de setembre.
