Museo Torre de la Reina Mora

La torre de la Reina Mora va ser, en origen, una de les grans torres d’entrada al segon recinte emmurallat o albacar del castell. En el segle XVII, es va convertir en ermita després de segles d’inactivitat militar i en un estat important d’abandó.
Primer estava dedicada a sant Rafael i, posteriorment, a la patrona, santa Anna, de qui rep el nom. La torre té, com moltes de les construccions emblemàtiques, la seua llegenda pròpia segons la qual una mora, casada amb un comerciant ric a qui menyspreava, es va enamorar del fill del cadi.
Amb el temps, els amants van planejar assassinar l’espòs; però un lloro que el comerciant havia portat de terres llunyanes va revelar al seu amo els plans dels amants, que, finalment, van morir ajusticiats a causa del mateix engany.
En essència, es tracta d’una torre de tàpia de terra, de dos pisos, de planta quadrada i amb un acabament emmerletat. La part superior, per on s’accedia mitjançant una escala de caragol, es va reformar en el seu moment per a l’habitatge de l’ermità. Aquesta construcció formava part del perímetre defensiu del castell musulmà i, a més, era l’accés a l’interior de l’albacar, un espai envoltat i protegit que estava prop de la fortalesa, a través d’una entrada en forma de colze, fet que en facilitava el control i la defensa.