Castell
Monuments ( Torres-Torres )
El castell de Torres Torres es situa en un pujol que domina la població de la qual pren el nom. Presenta planta poligonal i comptava, segons les cròniques, amb quatre torres a més de la torre de l’Homenatge, de les quals es conserven en gran part dues torres i la torre major, junt amb diversos llenços de muralla i diferents basaments i restes d’edificacions auxiliars com ara aljubs. Durant les guerres carlistes va ser parcialment modificat per a poder utilitzar des de les seues altures el foc fuseller i artiller, substituint-se en les sageteres l’obertura recta original per orificis redons.
La fortalesa va ser conquistada per Jaume I, i en el Llibre del Repartiment consta la donació l’any 1240 de la població de Torres Torres i el seu castell al cavaller Beltrán de Bellpuig, a qui va succeir el seu fill don Garcerán, casat amb una filla del Comte de Cardona i de Prada. Garcerán va obtindre un privilegi del rei Pere d’Aragó, atorgat a València a l’octubre de 1319, que confirmava de manera perpètua una donació anterior expedida a Saragossa el 8 de setembre de 1318, referent a la jurisdicció de Torres Torres, Serra, Polop i els seus termes.
Don Jaume de Bellpuig va succeir al seu pare en 1348 com a senyor i baró de la Baronia de Torres Torres. El seu fill don Beltrán va vendre la baronia en 1445 a Juan Vallterra l’Antic, qui, casat amb donya Catalina de Vallterra, va fundar el vincle de tots els seus béns al capdavant del seu net Joan de Blanes i Vallterra. Davant la falta de successió posterior de don José Vallterra i Blanes, es va originar un plet entre els qui es consideraven amb dret a la successió del vincle, recaient finalment la baronia en don Vicente Monsoriu Castellví Vallterra, disseté senyor i baró de Torres Torres, en 1714. Més tard, pel matrimoni de donya Ana Monsoriu Castellví Vallterra, dotzena baronessa, amb don Nicolás de Castellví Villagrasa, Conde de Castellá i Baró de Bicorp i mariscal de camp dels Reals Exèrcits, la baronia va passar a la família Castellví, en la qual roman fins a l’actualitat