Banys àrabs

El recinte cobert dels Banys àrabs de Torres Torres presenta una planta rectangular que conté tres sales també rectangulars cobertes amb voltes, disposades en paral·lel i orientades de nord a sud, conegudes tradicionalment com a sala freda, sala tèbia i sala calenta. L’entrada al conjunt se situava en el costat nord, des d’on, a través d’un vestíbul, s’accedia per una porta de mig punt a la sala freda, la més austera de les tres estances.

 La sala tèbia és la de major superfície i amplària, i es troba dividida en tres parts per mitjà de dos arcs de mig punt fets amb maó, que conformen dues alcoves laterals alçades un esglaó respecte a l’espai central. La tercera sala, la calenta, té una superfície d’uns 6,80 per 2,42 metres i s’escalfava mitjançant una cambra subterrània des de la qual s’injectava aire calent. El paviment de tot el recinte és de maons cuits disposats en espina de peix, mentre que la il·luminació interior s’aconseguia a través de lucernes de secció estrelada i forma troncopiramidal, situades en la base de l’intradós de les voltes.

 L’excavació arqueològica realitzada el 2003 va permetre documentar les estructures corresponents al vestíbul o sala de descans dels banys, una estança de planta quadrada amb murs perimetrals construïts en tàpia i recoberts amb una crosta de morter.

 Tipològicament, els Banys de Torres Torres responen al model característic que es repeteix en tota la geografia històrica àrab, articulat en tres sales amb la central més ampla que les laterals. Les lucernes de secció estrelada i forma troncopiramidal són així mateix estilísticament representatives de l’arquitectura àrab.

 El bé està integrat per tres parts: el recinte cobert dels banys, el jaciment arqueològic del vestíbul dels banys i el tram corresponent de la Séquia Major.