Chiva

Interés turístic:

EL CASTELL
Aquest edifici militar, declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) per la Conselleria de Cultura, s’erigeix sobre la cúspide del turó que domina la vila. Des d’aquest es controla visualment tot el Pla de Quart fins a la mar. La seua situació estratègica ha fet que siga un espai significatiu en la història de la nostra regió; tant pel seu paper decisiu, dins del conjunt defensiu de la ciutat de València, com per la funció de controlar una via de comunicació bàsica, la carretera Reial de Madrid, i encarregar-se de la defensa del territori més pròxim.

L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL
L’ermita santuari de la Mare de Déu, patrona de Chiva, s’alça en el turó del Castell, considerat per Cavanilles el millor mirador del Pla de Quart. Actualment s’hi accedeix a través d’un singular viacrucis amb unes belles estacions de pedra. Encara que ja hi havia una capella des de l’edat mitjana, l’ermita original es va construir el 1627, tot i que l’edifici actual data del segle XVIII i es va reconstruir en diferents ocasions, l’última va ser el 1949.

LA FONT DE LA PLAÇA
La popularment coneguda com la font dels «Veintiún chorros» és la més emblemàtica de les que es van construir el 1910 per a millorar el proveïment d’aigua potable de la població. En aquesta es va instal·lar, ja l’any 1971, el monument al Torico, sufragat per subscripció popular i realitzat en pedra xivana per Alejandro Inglés. A l’anvers hi ha un relleu actual de l’artista belga Monique Bastiaans.

ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA
Aquest temple es va construir entre 1739 i 1781, ja que l’església de Sant Miquel es va quedar menuda per al culte. Situada al barri antic de la nostra localitat, destaca tant pel seu gran interés arquitectònic com pictòric, ja que alberga el conjunt més nombrós de pintures de Josep Vergara, pintor valencià més destacat de la segona meitat del XVIII.

LA TORRETA
La Torreta és un baluard, sembla que de fonaments romans o visigots, que formava part del conjunt defensiu de la vila. Va ser declarada Bé d’Interés Cultural (BIC), amb categoria de monument, per la Generalitat Valenciana l’any 1999. Se situa a l’antic barri de Bechinos, nucli antic de la població, d’origen medieval, compost per un laberint d’atzucacs, carrerons estrets i cases tradicionals emblanquinades. Recentment s’hi han fet obres de restauració i s’ha destinat a activitats culturals, i s’ha convertit en un nou edifici i espai multicultural.

TORRE DE TELEGRAFIA ÒPTICA
La torre de telegrafia òptica de Chiva és una torre fortificada que formava part de la línia Madrid-València i és Bé d’Interés Cultural (BIC) des del 2011.

PALAU DELS DUCS DE MEDINACELI
El palau, del segle XIX, està situat al carrer Major i és l’antiga residència dels últims senyors de Xiva, els ducs de Medinaceli. Actualment és propietat de l’Arquebisbat de València. Enfront del palau hi ha una casa molt bonica, on es va allotjar, durant la Segona Batalla de Xiva, la més gran desenvolupada mai al territori valencià, el pretendent al tron Carles de Borbó.

CASA DE LA CULTURA
Aquest immoble, construït el 1944, formava part d’un conjunt arquitectònic significatiu (casa de jocs, piscina, vestuaris, parterre, jardí, etc.), part del qual s’ha enderrocat, que va ser concebut pel destacat arquitecte valencià Antonio Gómez Davó (1890-1971). Actualment, la Casa Cuñat és propietat municipal i s’ha convertit en la Casa de la Cultura. On eren els seus jardins es troben la Llar del Jubilat i la Casa de la Música, inaugurada l’any 2007 i seu de la nostra llorejada societat musical «La Artística».

LA BODEGA
La bodega de la unió de colliters, la Cooperativa Valenciana Vínica Chivana, inaugurada el 1951, és, sens dubte, una de les construccions agrícoles més belles i representatives de la nostra comarca, en la qual va intervindre l’insigne enginyer Pascual Carrión. És l’última de les nombroses bodegues que tenia la població al seu nucli urbà. Un edifici, doncs, emblemàtic de gran valor patrimonial i artístic, i també etnològic.

LA MÚTUA
Aquest singular casino de la «Sociedad de Socorros Mútuos», fundada el 1891 (encara que els seus orígens es remunten al 1883), ha sigut durant anys el més popular de la població. Un espai entranyable, benefactor i de socialització que han mantingut els socis, que al principi van ser republicans. Actualment acull diferents associacions culturals.

LA NEVERA
La Nevera és un pou gran de pedra per a albergar-hi neu, que constitueix un Bé de Rellevància Local. Aquesta monumental construcció es troba a la part alta de la Serra de Chiva, declarada paratge natural. És un exemple característic d’edifici construït per a emmagatzemar i conservar la neu caiguda durant l’hivern i distribuir-la durant els mesos més calorosos.

EL SAFAREIG
Aquesta antiga instal·lació es va inaugurar el 1910, a la Cuesta de los Molinos, i era un més dels elements del gran sistema hídric que es va posar en marxa en aquell període, una xarxa de fonts i safareigs per al subministrament vital d’aigua. En l’actualitat s’ha reconvertit en la seu de la llorejada «Orquesta de Pulso y Púa Villa de Chiva», sala d’exposicions temporals i altres usos culturals. Al costat d’aquest safareig es troba l’antic escorxador, hui convertit en un altre espai educatiu i cultural.

CINEMA-TEATRE ASTORIA
Aquest edifici es va construir entre 1955 i 1956, sobre el solar on es trobava el teatre anterior, un immoble únic, perquè era l’església de l’antic convent de Sant Lluís bisbe. Destaca per les seues grans dimensions (1.500 localitats) i les excel·lents acústica i insonorització. Per ell han passat les principals companyies i figures de l’escena espanyola; també s’hi han projectat les millors pel·lícules.

PARATGE NATURAL
El paratge natural municipal Serra de Chiva o dels Boscos és el de major extensió de la Comunitat Valenciana, amb una superfície de més de 5.500 hectàrees. En aquest trobem muntanyes solcades per barrancs profunds, regades per fonts fresques i esguitades d’antigues explotacions humanes, com ara pous de neu i corrals de bestiar. En aquestes muntanyes, que s’alcen fins als 1.200 metres, podem trobar diferents itineraris per a tots els gustos i estats físics. Igualment, hi podrem gaudir la flora i la fauna i practicar esports de muntanya. Així doncs, a més de pels rellevants valors ecològics, paisatgístics i culturals, destaca pel gran nombre de jaciments i restes amb valor arqueològic i etnològic que alberga.

– Jaciments arqueològics:

✔ El Castillete
✔ Cueva de Vacas
✔ Cueva del Sapo
✔ Abrigo de Peña Roya
✔ Cueva Yema
✔ Font els Conills
✔ Puntal de Calles

– Béns etnològics:

✔ Coves de Charnera i de Morea
✔ Plaça de bous o Descansadero de los Mixes
✔ La Nevera

– Béns d’interés cultural:

✔ Pintures rupestres

CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL «TORICO DE LA CUERDA»
El centre d’interpretació del «Torico de la cuerda» és un museu d’etnologia dedicat a aquest ritual de festeig atàvic, una festa declarada d’Interés Turístic de la Comunitat Valenciana. L’espai, on es mescla tradició i modernitat, s’ha condicionat per a fer un recorregut emocional per un ritual en què el bou sempre és respectat.

ARTESANIA
A més de la gran tradició terrissaire, podem sumar als ceramistes que queden les brodadores i les boixeteres o els picapedrers. També perviu l’ofici del corretger o guarnicioner que elabora artesanalment les borles i badanes del torico.

Gastronomia:

– Mojete
– Putxero amb pilota
– Olla pataca
– Pisto de fesols
– Mojetico abadejo
– Rosquilletes o doseticas del torico
– Arròs al forn
– Paella
– Té de muntanya
-Jalupe
– Rollets d’anís
– Rosquilleta o dosetica del toro
– Rotllo de Sant Roc
– Coca de tajá

Festes:

17 de gener, Sant Antoni: «Hoguerica de San Antón» i benedicció dels animals.
5 i 6 de febrer, festes patronals en honor de Sant Alexandre i Sant Macari. Fogueres o «Sagatos de los Santos Medios».
22 de març i 25 d’abril, el cicle pascual que culmina amb la «Mañanica» de Pasqua, quan es «corre la traca».
15 de maig: El Corpus. Altars amb flors, quan arriba la primavera.
24 de juny: Sant Joan, el sant de l’aigua.
Del 15 al 24 d’agost: El «Torico de la cuerda».

HISTÒRIA DEL «TORICO DE LA CUERDA», LA FESTA DEL FESTEIG D’AMOR
Des dels orígens de la humanitat, el bou, el més poderós dels animals, ha sigut considerat màgic, sagrat, i una de les manifestacions més singulars n’és el nostre «Torico de la cuerda». Ací, el ritual ancestral de pas, de fecunditat, de vida, s’ha sacralitzat i s’ha dedicat a la Mare de Déu de l’Assumpció i a Sant Roc. Després de la festa de la flor, de la borla o les albaes arriben les carreres. Llavors sona la diana i les penyes escorten els clavaris que acudeixen als torils amb la badana que protegeix i corona el tòtem. I en el seu recorregut lustral, l’animal genèsic, emblema de la naturalesa, entra a les cases recentment emblanquinades per a rebre la collita, tot rememorant antics rituals precristians de fertilitat, per a fecundar les gents i els camps, abans de tornar a la serra. Totes les cancel·les es mantindran obertes en la fraternal carrera i, després de l’ofrena a la dona, que suposa lligar el bou a la seua porta, es repartiran doseticas del toro, figues o mistela. Després de la carrera, seguiran els jocs de força i destresa, les cucanyes, les rondes, les danses antigues i les torres humanes, perquè la festa solidària acabala nombrosos tresors culturals de gran valor etnològic i antropològic, és un llegat valuosíssim, la nostra millor herència. El nostre bou d’amor, de vida, és qui alimenta la memòria i l’esperit del poble, qui li dona vigor i conforma la seua essència.

Del 28 d’agost al 15 de setembre: Festes patronals en honor de la Mare de Déu del Castell.
1 de novembre: Tots Sants.
Diumenge posterior al 22 de novembre: Festa de Santa Cecília.
25 de desembre. Calderes de la Nit de Nadal.
5 de gener: Reis.