Alfarp
Alfarp és un poble de la vall de Els Alcalans, subcomarca interior de la Ribera del Xúquer. Actualment compta amb uns 1.544 habitants dedicats a l’agricultura de regadiu i a la xicoteta indústria.
El poblament del terme es remunta al mesolític. D’aquest període es conserven pintures rupestres, de caça de cérvols, en la Falaguera. Va haver-hi poblats del bronze en el Puntal, l’Emmallada i Escopalls.
La romanització va ser intensa. En el solar que ocupa la població va existir una vila romana, la part residencial de la qual es trobava en la Plaça Nova, on han aparegut columnes de marbre rosaci de Buscarró i pilars de bany termal. Al voltant del Castell existiria un torcularium (almàssera setrill) i altres dependències de treball. Peces d’aquell es van trobar, reutilitzades, en els murs i fonaments de la torre. Segons Vicent Boix (segle XIV), podria haver-hi hagut un arc de triomf en la calçada romana –camí de Xàtiva. Encara que podrien ser també les restes d’algun monument funerari. Va haver-hi, a més, un templet d’Hèrcules (conegut gràcies a la inscripció Herculi invicte). El fundus o finca rústica de Alfarp degué pertànyer al tribunus militum laticlavius Fonteius Pius, un oficial de rang senatorial esmentat en una de les cinc làpides associades al monument.
Quan van arribar els musulmans, la vila era un despoblat en ruïnes. De manera que l’alqueria o poblat que van fundar, associat a la traça de séquies i a una horta, va adoptar el nom de Qaryat al-Khârb, ‘l’alqueria del Despoblat’. El nom figura com Alharb o Alfarp en textos medievals, quan van dominar la foia, successivament, els llinatges feudals dels Montagut, els Centelles i els Borja. La població es va integrar així en el marquesat de Llombai, vinculat al ducat de Gandia (segles XVI-XIX). Els moriscos que ho habitaven van ser expulsats en 1609 i reemplaçats en 1611 per 33 famílies de cristians vells. Va prosperar Alfarp demogràficament en els segles XVIII (renovació de l’església), XIX i XX, però amb tendència a l’emigració des de mitjan segle passat.
Llocs d´Interés:
Alfarp, entre el seu patrimoni compta amb unes pintures rupestres que formen part de l’Art Rupestre Llevantí. S’han trobat restes de sílex treballat, restes de ceràmica als voltants de coves com la Cova de l’Ou i en la Cova de l’Almaguer. Aquestes restes pertanyen a l’època en què els homes de la nostra terra vivien en coves recollint els fruits que la naturalesa els proporcionava i s’organitzaven per a fer emboscades als animals. També s’han trobat restes de pintures que realitzaven en les parets de coves xicotetes o abrics. Aquestes pintures pertanyen al conegut Art Rupestre Llevantí, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1998. Són generalment escenes naturalistes de la vida quotidiana entre els quals ocupen un lloc destacat les escenes de caça de cabres, cérvols, senglars, cavalls… i també lluites entre humans, danses, desfilades, recol·leccions, etc.
Aquestes pintures es localitzen en el Barranc de la *Falaguera, paratge d’extraordinària riquesa botànica i paisatgística.
Dirección: Barranc de la Falaguera
Telefono: 96 255 03 91 – 670 377 191
Web: www.alfarp.eu/la-falaguera/
Mail: turisme@alfarp.es
Església De Sant Jaume Apostol
Es desconeix la data de construcció, però va ser restaurada en 1964. A l’exterior, a l’esquerra de la façana, s’alça la torre amb tres cos mes el campanar. El perfil de l’església respon al típic estil valencià amb rematada esmolada sostinguda per quatre contraforts perforats per arcs i cúpula de ceràmica. A l’interior observem una ordenació de tradició gòtica amb capelles entre els seus contraforts i cor elevat als peus del temple. Destaca l’abundant decoració ornamental del Rococó valencià. Altres elements a destacar són el presbiteri, assentat sobre tres escalons i decorat per un retaule d’escaiola, de línies neoclassicista amb la imatge de Sant Jaume al centre; la capella de la Comunió, situada a l’esquerra del presbiteri, coberta per una volta de canó de tres trams i llum natural; i la sagristia, la qual aquesta coberta amb voltes i una cúpula central, molt xicoteta, sobre petxines i tambor.
El Castell de Alfarb
Carretera CV-250 *direccion Alfarp, Catadau, Llombai
Telefono: 96 255 03 91 – 670 377 191
Web: https://alfarp.eu/
Mail: turisme@alfarp.es
És un torre andalusina construïda sobre les restes d’una antiga finca rústica romana, que ens ha deixat restes arqueològiques en els mateixos fonaments de la torre. La fortalesa pertanyia a la coneguda foia de les Torres Albes del S. XII, construïda amb una sòlida fàbrica de tàpia encaixonada i per a controlar el pas estratègic del va riure Magre, per a anar a l’Albufera i el camí islàmic de Xàtiva a Llíria.
La torre musulmana era mes alta que l’actual, i estava coronada per merlets, semblant a la torre de Espioca de Picassent. A més, disposava d’una barbacana o antemural perimetral similar al conservat a la torre pròxima de Alédua a Llombai. Formava part del recinte emmurallat d’una alqueria musulmana en què estratègicament situada, estaven vinculades amb un sistema defensiu d’una àrea geogràfica determinada, en vies de comunicació, en muntanyes, valls i rius. La torre d’una alqueria estava totalment integrada en ella i es podia utilitzar com a magatzem o graner de la comunitat llauradora que residia en ella.
Jaume I va donar el lloc i la torre al cavaller Però de Montagut, que va transformar la torre en un castell o fortalesa senyorial. A aquest efecte es rebaixe el baluard o pas de ronda perimetral, unint-lo a la torre amb una volta de canó que li va donar un aspecte de caixa forta o graner. A partir del S. XVIII, el castell va perdre tota funció defensiva i de protecció, utilitzant-se durant diversos segles per a altres menesters.
Dirección: Plaça de Dalt, Nº7
horarios: abierto sábado y domingo de 12 a 14 horas o previa reserva, llamando por teléfono
Telefono: 96 255 03 91 – 670 377 191
Web: https://alfarp.eu/
Mail: turisme@alfarp.es
