Vallanca

La vila reial de Vallanca, originàriament orientada al sol, se situa en un relleix de roca
tovàcia sobre el pas del riu Boïlgues. Confronta al sud-oest amb els pobles de Moya,
Garcimolina, Algarra i Salvacañete, de la província de Conca; al nord amb Castellfabib,
i a l’est, amb Ademús, Cases Altes i Cases Baixes.
El pendent del turó condiciona un urbanisme apinyat, amb construccions singulars i
diverses altures amb portes a diferents carrers, que ofereix al visitant un bell conjunt des
del seu exterior.
Destaca per les nombroses àrees recreatives, amb les seues fonts singulars: font de la
Teja, font del Romer, font de la Vega, etc., i un conjunt d’antics molins fariners, com el
molí de la Vila, el de Baix, el dels Biscos, o el recentment restaurat molí de la Tosca.
Entre els seus edificis més emblemàtics cal esmentar l’església parroquial de la Mare de
Déu dels Àngels, l’ermita de Sant Roc (antiga ermita de la Santíssima Trinitat) o
algunes cases pairals com la Casa Pòsit o Casa Delmera. D’igual interés és la cova de
l’Hocino, buit natural obert en la pedra tosca i antic lloc de reunió, i llocs pintorescos
com la Penya Foradada, la font del Xop, la senda dels Arbres Monumentals o el Paratge
Natural Municipal Ombria de l’Horta.
Els amants del cicloturisme compten a Vallanca amb un dels Centres BTT de la
Comunitat Valenciana:
Centre BTT Santeró (Tel.: 978 078 315)

L’agricultura i la ramaderia són activitats de gran importància per a la població: la
primera és de secà (ametlers, nogueres i vinya), i només es troben algun hort prop del
riu Boïlgues, mentre que la ramaderia que hi ha és l’ovina i l’apicultura; l’activitat
principal es basa també en el sector de la construcció i la mina de marbre travertí, que hi
ha en el municipi.
En l’actualitat la població de Vallanca és de 180 habitants. Dins del terme municipal es
troba el llogaret de Negrón, actualment quasi despoblat.