Quesa
Quesa és un municipi de 740 habitants, situat a la comarca de la Canal de Navarrés i immers en la vall del massís del Caroig, aproximadament a uns 300 metres d’elevació sobre el nivell del mar. El seu terme, ampli en comparació amb la major part dels pobles de la Comunitat Valenciana, consta de 7895 hectàrees, de les quals 68 ha. són de regadiu, 2.884 ha. corresponen a cultius de secà, 1176 ha. són de bosc, 2.322 ha. són atribuïbles a terrenys de pastura, 834 ha a terreny erm i tan sols 11 ha estan actualment edificades.
El seu terme, allargat, limita al nord amb els termes municipals de Millars i Tous; pel sud amb els de Navarrés, Aiora i Énguera; per l’est amb els termes de Navarrés, Bolbait i Tous, i finalment, per l’oest, amb Bicorb i Aiora.
Gastronomia:
Pel que fa a la Gastronomia, destaquen els gaspatxos, les farinetes i el guisote. Els dolços tradicionals són els rotllets d’anís, els pastissets de moniato, els rosegons, el braç de gitano i el pa beneït; al municipi hi ha una empresa familiar dedicada a la producció d’aquests dolços.
Interés turístic:
El terme municipal de Quesa va ser habitat des de temps remots, i una prova d’això és l’existència d’onze llocs amb pintures rupestres prehistòriques de tipus llevantí. En aquest conjunt destaquen les pintures rupestres de l’abric del Voro, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco: s’hi conserven 65 pintures —antropomorfs i zoomorfs— i el motiu més significatiu és el de la «Dansa dels arquers», interpretada com una dansa ritual. Recentment, aquestes pintures han sigut objecte de treballs de conservació i restauració.
D’un període més pròxim és el seu castell d’època àrab.
L’església parroquial, dedicada a Sant Antoni Abat, va ser reconstruïda en el segle XVII.
L’ermita de la Santa Creu a la muntanya del Calvari (segle XVIII).
Pel que fa al patrimoni natural i paisatgístic de Quesa, destaca per la seua bellesa el paratge natural de Los Charcos, zona de tolls en forma de cascada rodejada de muntanyes; també cal destacar el canó del riu Grande i el riu Cubillas. Per a la pràctica del turisme actiu en aquestes zones hi ha unes quantes rutes de xicotet recorregut, i també una via ferrada.
SENDA PR – CV – 203 – ABRIC DE VORO
Aquesta senda tan bonica ens portarà a través de pinedes frondoses on s’eleven parets calcàries importants, les denominades Cinglas dels imponents cingles calcaris de Selda on l’erosió ha esculpit viseres i abrics capritxosos on troba allotjament la cabra salvatge i l’àguila reial; als seus peus transcorre encaixonat el riu de las Cuevas, també anomenat riu Grande; aquesta senda posseeix una rica diversitat vegetal on podem trobar-nos diverses varietats de pins, arboços, marfull, fleixos, com també orquídies endèmiques i multitud de plantes aromàtiques i medicinals; seguint el curs del riu, ens portarà fins a l’abric del Voro, on trobarem una gran varietat de pintures rupestres pertanyents a l’Art Rupestre Llevantí, declarades patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i de les quals destaquen «els quatres arquers representant una dansa». Una vegada abandonat l’abric de Voro, la senda ens conduirà a través d’una gran massa forestal denominada el Planil, passarem pel costat de les ruïnes d’una casa, la coneguda Casa Eliseo, que posseeix una figuera centenària imponent, per a acabar el recorregut vora el toll de l’Horteta, des d’on l’iniciàrem.
Més informació turística de Quesa: www.quesa.es
Festes:
Sant Antoni, el 17 de gener. La vespra es fa una gran foguera en honor del sant patró de l’església de Quesa i l’endemà es reparteix el pa beneït i es beneeix els animals.
