Bétera
Bétera té nombrosos i atractius recursos turístics que la converteixen entre altres coses en destí de Turisme de Congressos per la seua situació privilegiada prop del Palau de Congressos i la Fira de Mostres, la qual cosa afavoreix l’atracció dels turistes que arriben per a participar en aquest tipus d’esdeveniments. Bétera s’estén fins als peus del parc Natural de la Serra Calderona, cosa que fa que tinga un patrimoni natural de gran qualitat propi del turisme ecològic. La Ruta del Cid (Taifa d’Alpont i Camí de Castella) és la més important de les rutes que hi ha en l’actualitat.
El turisme residencial està afavorit per la proximitat a València i per l’entorn natural que fan de Bétera un lloc magnífic per a fixar-hi la residència, no sols en èpoques vacacionals sinó de forma contínua.
El terme de Bétera, amb una superfície de 75,67 km2 pertany a la comarca del Camp de Túria, situada a la província de València, a una altitud de 120 metres i a una distància de 18 quilòmetres de la capital i 23 quilòmetres del mar. El municipi té en l’actualitat 19.935 habitants (dades del padró d’habitants a data: febrer 2007). Consta d’un nucli urbà central, el de Bétera, amb diversos nuclis de població a la resta del terme municipal, amb unes quantes urbanitzacions en cada un.
Gastronomia:
Els plats més apreciats de la cuina local són els arrossos, en les diferents maneres d’elaboració: caldosos, secs, al forn, etc., per això la base del menjar de Bétera és l’arròs, encara que no s’han d’oblidar els plats torrats, els pernils, els formatges o, fins i tot, els gaspatxos.
Encara que Bétera destaca en el camp gastronòmic pels dolços i la rebosteria tradicional, amb dolços tan saborosos com són les seues postres típiques, denominades orelletes, i les coques fines. També són molt apreciats els bunyols, els confits i l’orxata de xufa elaborada de forma artesanal.
Interés turístic:
El turisme d’oci compta amb un hotel de quatre estrelles: l’Ad Hoc Parque Golf; dos allotjaments rurals, nombrosos restaurants de qualitat i establiments d’oci, com ara el Club de Golf Escorpión o el centre hípic Equitecnic, coneguts en l’àmbit estatal i que fan de Bétera un lloc privilegiat per a un turista de nivell mitjà-alt, i que qualsevol visitant puga trobar-hi suficients atractius per a visitar-la.
La riquesa patrimonial de Bétera, amb una enorme quantitat de recursos per a visitar, és l’ingredient principal del turisme cultural. Les Coves de Mallorca, els panells de taulellets populars de ceràmica, els Aljubs, els Catxerulos, el jaciment arqueològic del Tos Pelat, l’aqüeducte del Mas del Baró, la vil•la romana de l’Horta Vella, l’alqueria de Bofilla, les Masies, el castell i els búnkers de la Guerra Civil, junt amb un extens patrimoni religiós i les festes de les Alfàbegues o de la Mare de Déu d’Agost són algunes de les mostres del seu patrimoni.
Patrimoni:
Poblat ibèric del Tos Pelat
Va estar habitat pels primers pobladors de Bétera, dels quals tenim constància des de mitjans del segle VI aC fins al segle III aC, moment en què va ser abandonat. Les excavacions arqueològiques efectuades fins ara han tret a la llum abundants restes arquitectòniques molt ben conservades, entre les quals destaca la potent muralla que l’envolta.
Vil•la romana de l’Horta Vella
El jaciment s’estén sobre una gran àrea, al marge dret del barranc del Carraixet, entre camps i séquies de reg, algunes de les quals són aqüeductes romans reaprofitats al llarg del temps. Les restes constructives visibles, i que es poden visitar en l’actualitat, s’han identificat com una part dels banys termals de la gran vil•la rústica romana que, segons sembla, va haver en aquest lloc, de la qual destaquen, entre altres estructures, les termes i la natatio o piscina, que ocupa més de 60 m2.
Torre Bofilla
La torre Bofilla és un despoblat medieval que prové de l’època àrab. Es troba a 14 km de València i a 3,5 de Bétera. Es tracta d’un assentament que sorgeix per les necessitats defensives de la taifa de València al segle XIV, sense destrucció ni incendi, per la qual cosa trobem, quasi intacta, un tipus d’alqueria musulmana la població de la qual va continuar després de la conquista cristiana.
El castell
El castell de Bétera es troba al centre de la població. D’origen àrab, la seua funció era la defensa de les alqueries musulmanes que poblaven els voltants. De la construcció antiga no queden restes. En l’actualitat, el castell de Bétera està totalment reformat, i consta de quatre torres emmerletades i d’altres construccions adossades.
Panells de taulellets
La tradició de la ceràmica valenciana es manifesta a Bétera en una gran quantitat d’obres. La major part d’aquests murals de ceràmica estan datats des de final del segle XVII fins a la primera meitat del segle XIX. Estan situats preferentment a les façanes de les cases, encara que a l’època els panells de taulellets eren també utilitzats per a plasmar la imatge del patró o de l’advocació de gremis, barris, ermites o esglésies. Podem trobar també murals de taulellets que ens ofereixen estampes culinàries, de professions, de vestimenta o d’usos i costums.
Festes:
La festa major, coneguda com la Festa de la Mare de Déu d’Agost, Festa de les Alfàbegues o Festes d’Agost, és la festa més representativa de l’extens calendari de festes que celebra Bétera durant tot l’any.
Les Festes d’Agost comencen al voltant del migdia del 22 d’agost de cada any, quan les obreres i els majorals, els protagonistes femenins i masculins de la festa, respectivament, congregats en un cercavila, criden a la porta de les dones triades, i, entre besades, confeti, aplaudiments del públic que allí es congrega, traques, música i llàgrimes d’alegria, se’ls fa l’entrega de la butlleta, l’ofrena del títol de Obrera de la Mare de Déu d’Agost. Aquest acte es fa quatre vegades i amb un ordre establit: primera i segona obreres fadrines, i primera i segona casades. Aquestes quatre dones representaran Bétera durant tot l’any i seran les protagonistes de la pròxima Festa de les Alfàbegues.
