Beniatjar
Entre els pobles de la Vall d’Albaida, Beniatjar destaca per la proximitat a l’emblemàtica serra de Benicadell. Amb uns 250 habitants, es troba a 396 m d’altitud, sobre una lloma de l’ombria de la serra. Domina un territori agrícola de bancals d’oliveres arrimats a la majestuosa penya de Benicadell, que s’eleva fins als 1.104 metres d’altitud en terme municipal de Beniatjar. L’antiguitat del poblament es remunta a l’època ibèrica (poblat de l’alt de les Marjaletes, 735 m). Beniatjar fou fundat pels àrabs com l’alqueria d’Ibn Najàh (Qaryat ibn Najâh), visitada pel Sit Campeador pel 1094. En el segle XII es construí prop d’ací el castell de Carbonera (segle XII), del qual es conserven les restes. En la Guerra de la Germania (1521) allotjà l’exèrcit del virrei de València i en la Guerra de Successió (1707) fou saquejat pels castellans, que afusellaren molts homes. Expulsats els moriscos el 1609, el comte del Real el repoblà el 1617. Conserva vistes encisadores i una església del segle XVII.
Gastronomia:
Entre els plats típics de la gastronomia comarcal, destaquen l’arròs al forn (amb carn de porc i cigrons), la paella de pollastre i conill, i les coques salades (de verdures) i dolces (de tipus bescuit). És imprescindible proveir-se del saborós oli d’oliva de la cooperativa local, produït des d’època romana. A banda, hi ha veïns a Beniatjar que, a nivell particular, ofereixen a la venda hortalisses, vins, mel i oli ecològic.
Interés turístic:
El poble de Beniatjar domina un entorn encisador del medi rural valencià, mediterrani. L’entrada al poble és relativament ampla, però conserva racons i carrerons estrets, típics d’un urbanisme morisc. Protegia el poblat per un flanc el barranc de Benicadell, que, en el diluvi del 1884 destruí parets i corrals, i l’antic calvari. Segons un padró del 1646, a l’endemà de l’expulsió dels moriscos i la repoblació amb valencians, hi havia 48 cases. La majoria de les que s’observen ara són dels segles XVIII i XIX, quan arribà a haver-hi 600 habitants. Algunes disposen de boniques portalades de fusta, reixes de forja, manisetes devocionals i altarets barrocs. A l’església de l’Encarnació (1689), se li afegí creuer i presbiteri (1759) i fou restaurada el 1876. La capçalera conserva l’orientació a la Meca (SE) de l’antiga mesquita. Té volta neoclàssica de cassetons, altar neobarroc i capella del Baptisme amb esgrafiats barrocs (s. XVIII). El Carrer Mestre Santiago Ballester (antic carrer Major) ens du a la font , que brolla als peus del tossalet del Calvari (vistes excel·lents). Jaume I establí en aquest alt una guarnició de soldats batejada com Vilanova de Carbonera (1248), que durà poc. El carrer de Baix està dedicat a Blai Bataller (1853-1923), un artesà sabater que esdevingué proveïdor de la casa reial i amo del solar que ocupa la torre nova del Palau de la Generalitat, a València. A banda de pujar al Benicadell, podeu adquirir un oli exquisit a la cooperativa (abans hi havia 14 almàsseres); gaudir del mirador del Barranquet , o acostar-vos al pont dels Moros , prop de la carretera d’Albaida. Us veureu immersos en un paisatge d’oliveres que s’omplin de veïns recollint olives a l’entrada de l’hivern.
Festes:
Festes patronals, el darrer cap de setmana d’agost (de dimecres a dissabte), en llaor de sant Roc (el patró), l’Assumpció i l’Aurora, i el Crist del Consol. Altres celebracions tradicionals són el septenari i festa de la Mare de Déu dels Dolors (setmana anterior al divendres de Passió, des de la fi del s. XVII), la Mare de Déu de l’Encarnació (titular de la parròquia, 25 de març), els Set diumenges de Sant Josep, i l’ancestral Arguilando del dia de Nadal. Hi ha salpassa en Dimarts Sant i per sant Vicent es fa la “replega” de l’oli amb fins benèfics. La Societat Musical de Beniatjar és molt acreditada, sobretot en festes de moros i cristians