Almussafes
Almussafes és una vila xicoteta, però entranyable, carregada de tradicions que conviuen molt estretament amb les innovacions; també és una vila industrial (al seu terme municipal s’emplaça l’important centre de producció automobilístic de Ford), però amb un passat plenament agrícola. Almussafes és, com bé diu el seu himne local, «ideal i bell poblet i joia de la Ribera».
Marcant la frontera entre la Ribera Alta i la Baixa, al costat de l’Horta i al sud-est del llac de l’Albufera, s’erigeix Almussafes, un poble acollidor que, malgrat no tindre ni muntanya ni platja, sí que ofereix altres elements atractius als visitants, com el seu reduït però molt interessant patrimoni històric i una variadíssima i consolidada oferta d’oci, tant en el seu vessant cultural, com en l’esportiu i d’esplai.
Gastronomia:
L’arròs al forn, l’arròs amb fesols i naps, els arrossos negre i a banda, són unes bones eleccions, així com el suc d’anguiles (plat típic de la zona).
Dolços: panet de Sant Blai, arnadí (de carabassa), carabassa santa i els pastissets de moniato.
Interés turístic:
– Torre de Racef (segles VIII i XI; bé d’interés cultural, BIC). Els musulmans, que la van alçar cap al 1200, la van anomenar Burj ar-Rasif, Torre de la Calçada, ja que dominava visualment la Via Augusta. És una de les més belles mostres de l’arquitectura militar típica dels almohades.
– Església parroquial de Sant Bertomeu Apòstol, del 1788, d’origen neoclàssic.
– L’Arrossera (segle XX).
– El Molí de Blat i el Molí del Carme.
– Les Cases de Terratinents (segles XIX i XX).
– La Casa d’Aiora (segle XIX).
– El Centre Cultural.
Festes:
Les festes majors se celebren del 13 al 17 de juliol, en honor al patró de la població, Sant Bartomeu, i a la Divina Pastora, la Santa Creu i la Divina Aurora.
Es combinen les celebracions religioses amb les lúdiques i festives, com ara revetles, focs artificials, fires d’atraccions i homenatge a la paella.
