El Castell del Real

Castell del s XI que apareix al Cantar del Mio Cid amb el nom . És l’origen del nom d’Olocau i ofereix des de la seua ubicació una de les millors vistes de la plana del Túria en estar a 574 metres sobre el nivell del mar. També nomenat Castell del Reial de Vilaragut i Castell Alí Maimó, aquesta fortificació va ser una de les últimes en rendir-se durant la conquesta de Jaume I. Juntament amb els Castells de Xelva i Morvedre, defensava pel nord la zona de València dels atacs d’Aragó. Es troba en posició dominant de les valls i muntanyes que ho envolten i comunicat visualment amb la Torre d’Olla de Marines. La fortificació té un perímetre irregular, per l’adaptació al terreny i en el seu interior alberga dos recintes. L’exterior, de major extensió, en el que sols trobem un aljub i la base d’un compartiment de planta quadrangular, i un recinte interior, situat en una prominència rocosa, que tanca les dependències principals del castell. A la zona més elevada del recinte interior, destaca la torre, des de la que es dominen les valls properes i es troba coberta amb volta de mig canó de 6,23 metres de longitud. Els murs de la construcció, en el seu conjunt, són de gres i cal i per tant formen una sòlida massa. Es van aplicar també alguns aspectes de la tècnica constructiva de tàpia.