Quatretonda
–
Gastronomia:
Destaca de la cuina local, la gran varietat d’arrossos, dels quals l’arròs al forn i l’arròs amb fesols i naps són els més excel·lents.
Els dolços, formen part també de l’oferta gastronòmica local, amb “besades de núvia”, un dolç típic de la població que es pot adquirir en forns.
L’oli d’oliva de la cooperativa de Quatretonda, és excel·lent.
Interés turístic:
Ermita de Sant Josep
Data del segle xvii, és de planta rectangular senzilla, coberta a dos aiguavessos i dividida en tres trams, el principal amb volta de canó i arcs faixons que descansen sobre pilastres; en els laterals es troben una sèrie de capelles amb volta resol, on se situen diferents advocacions, la de Sant Josep a l’altar major, la de Sant Rafael, la de Mare de Déu dels Desemparats i la del Crist de la Fe. Quant a la façana, està als peus de la nau, amb forma de retaule i rematada per un campanar d’espadanya i altres elements decoratius, com ara boles i pinacles, elements del Renaixement tardà; una única porta de forma adovellada sense decoració i damunt una finestra en forma d’ull amb motlura. A més, trobem un rellotge de sol entre l’ull i l’espadanya i una sèrie d’inscripcions gravades en pedra situades en paral·lel a la porta.
Ermita de Sant Martí
D’origen i data desconeguts; segons la tradició podria haver sigut l’antiga església d’un xicotet poblat morisc, del qual hi ha constància arqueològica escrita i oral. Durant la Guerra Civil del 1936, va ser abandonada i només va ser utilitzada pels agricultors quan els sorprenia una tempesta, o com a rafal per algun vianant que passava per allí. El 1956, després d’estar abandonada més de vint anys, es va iniciar la seua reconstrucció gràcies a la iniciativa d’un veí, el Sr. Juan Alberola Oltra Silverio.
El centre urbà
Hi destaquen els edificis del segle xviii, com ara la casa de Calataiud, la casa de Felip Faus i la casa de Romuald. S’han de recórrer els carrers del Crist de la Fe, de Benigànim, de Sant Doménec i de Sant Josep, entre uns altres.
L’almàssera
Ha estat en funcionament de manera ininterrompuda des de fa més de cent cinquanta-dos anys i per quatre generacions dins de la mateixa família. Obtenen l’oli de manera natural i amb premsatge en fred, sense cap tipus de procés químic.
Església dels Sants Joans
D’època barroca, combina diferents estils artístics, com ara el gòtic, el renaixentista, el barroc i el rococó. Presenta una nau única coberta per una volta de creueria. Hi destaca el retaule de la Mare de Déu, sobre la porta de la sagristia, del segle xvii, i la pintura al fresc de l’Arcàngel Sant Gabriel, de Sant Cristòfol i Sant Tomás, de Sant Francesc d’Assís i de Sant Miquel, la Puríssima, la Trinitat i la Mare de Déu de la Soledat.
El campanar
Compost per tres cossos i el coronament. Es tracta d’una obra barroca del 1694, amb elements gòtics (els arcs apuntats que formen el cos de campanes) i detalls renaixentistes (les boles i els pinacles).
L’ermita i el calvari
Edifici barroc del segle xvii, que es troba situat sobre una elevació xicoteta o alber. Presenta una planta rectangular senzilla, una nau de tres trams amb volta de canó i capelles entre pilastres.
Festes:
Del 28 de juny al 2 de juliol se celebra la festivitat de S. Pedro, amb festes de bous en el carrer.
Del 6 a l’11 de setembre se celebren les festes patronals, en honor al Crist de la Fe, la Mare de Déu del Roser, S. José i la Divina Aurora, amb misses, processons i una gran varietat de celebracions lúdiques.
