Tuéjar
Situat a la comarca dels Serrans, entre belles valls, rius i muntanyes. Zona de muntanya amb abundants pinedes i nombroses fonts naturals, paratges de la Tartalona, a 300 m de l’embassament de Benagéber, amb piscina, poliesportiu, restaurant i zona d’acampada; l’Assut, en el riu Toixa, amb berenadors, i la Zagra, prop del riu Blanco o Túria, amb piscina, serveis i zona d’acampada.
La població disposa d’infraestructura turística, allotjaments, comerços i serveis.
Interés turístic:
No hi ha molts ni grandiosos monuments a Tuéjar, però els pocs testimonis que hi ha d’una molt singular història, pels grans esforços que van costar als avantpassats portar-los a terme, són molt volguts i respectats tant per la gent d’aquest poble com pels forans que el visiten.
Ens reconfortarà molt fer-nos una volta per la vila, recórrer els carrers empinats i tortuosos de la part alta i, des dels terrenys on va estar assentat el castell, gaudir amb una magnífica panoràmica de la xicoteta població rodejada de la seua fèrtil horta.
L’església parroquial, monument historicoartístic de caràcter nacional, l’ermita, el Portal dels Sants i les pintures rupestres de Los Corrales de Silla mereixen visitar-se i, sens dubted, aquells que així ho facen, quedaran molt complaguts.
Però també hi ha altres coses a veure: emplaçaments iberoromans com el del Castellar, el castell de Zagra (tan anomenat i tan ignorat), el naixement del cèlebre aqüeducte romà de la Peña Cortada, les explotacions mineres de ferro de l’època romana a la llunyana Peña del Rayo… i tantes i tantes per descobrir.
Gastronomia:
Destaquen de la gastronomia local plats com l’olla de poble (creïlles, penques, fesols i carn de porc), el gaspatxo tuejano (coca de pa, conill i pollastre esmicolats), com també excel•lents carns i embotits.
Dolços tradicionals: ensaïmades, coca de panses i anous, mantegades, rotllets d’anís i els muégados (d’origen àrab).
Festes:
Les festes se celebren anualment el 15 d’agost, patrocinades per la SCR Sant Cristòfol i per l’Ajuntament, i el 8 de desembre les dedicades a la Immaculada Concepció, patrona de Tuéjar.
El 13 de novembre és el dia de Sant Dídac, patró del poble. Cada cinc anys, els acabats en 0 i en 5, es fan les festes extraordinàries o majors, ací denominades grosses, durant la setmana del 15 d’agost i estan dedicades a la Puríssima. És llavors quan es manifesten les tradicions més apreciades pels toixans: el trasllat de la Mare de Déu des de l’ermita a l’església, en una processó emocionant, i les representacions de l’Entramoro i la rodà o rodada de la bandera.
Amb motiu de la Pasqua, el matí del diumenge de Resurrecció es duen a terme, pels quintos de l’any, les Cortesies. Consisteix en un acte vistós de reverència a la Mare de Déu. Es du a terme a la plaça Major, que s’ha guarnit la nit d’abans amb uns arcs formats amb pals folrats de savina, i amb pins naturals d’una dimensió reduïda, plantats per la plaça, a manera de bosc.
Per a Sant Antoni (17 de gener), la nit anterior es té per costum encendre grans fogueres en uns quants carrers del poble i oferir a qui les visite els populars tramussos i cacauets, acompanyats per la no menys popular limonà.