Requena – Utiel
En les planes de Requena-Utiel, s’ubica la gran reserva vitivinícola de la província. Esta comarca, la més occidental, representa en si la riquesa paisatgística de la província, ja que a la zona plana de Requena s’unixen els magnífics paratges de les Gorges i els Congosts del Cabriel, o els frondosos boscos de Sinarcas. Els dos grans nuclis urbans a l’entorn dels quals s’articula econòmicament la comarca són Requena i Utiel. Requena és coneguda per la Vila i invita a un recorregut pel seu nucli antic medieval (on es poden recórrer les “Cuevas de la Vila”), ple de monuments i edificis de gran valor històric, com ara les esglésies gòtiques del Salvador i Santa Maria o la Torre de l’Homenatge, mostra del seu esplendorós passat. Utiel mereix una visita detinguda, on destaca el major patrimoni subterrani del vi amb centerars de cellers (Bodegas Subterráneas) y milers de gerres utielanes. També es pot admirar l’església de l’Assumpció, la Plaça de Bous, el santuari de la Mare de Déu del Remei i el celler Redona (seu del Museu del Vi). De l’altiplà de Requena i Utiel destaquen les Serres de Bicuerca (Camporrobles, Fuenterrobles, Utiel), Negrete (Utiel-Requena), Juan Navarro (Requena), el Tejo (Xera-Setaigües) i el Rubial o el Moluengo (Villargordo del Cabriel-Venta del Moro). Des del punt de vista forestal i paisatgístic, criden l’atenció dos paratges naturals d’indubtable valor: les Gorges del Cabriel i les muntanyes de Sinarques. Ambdós espais naturals fiten amb Conca, i conformen unes serres aptes per a la pràctica de l’excursionisme i els esports a l’aire lliure. El senderisme a la comarca se centra en el GR-7, que la travessa de nord a sud pels termes de Xera i Requena.
Mes informació:
Tierra Bobal
Ruta del Vino D.O. Utiel-Requena
Turismo Requena
Turismo Utiel
Gastronomia
La comarca de Requena-Utiel és famosa per la quantitat i qualitat dels vins que en ella es produïxen i que estan emparats per una denominació d’origen pròpia (Utiel-Requena). A nivell museístic es poden conéixer les característiques de l’elaboració d’estos caldos, tant a Utiel (Museu del Vi) com a Requena (Museu Municipal i Museu Etnològic de l’Aldea de Sisternas). Però si vol seguir més de prop el procés per a la producció d’estos vins, val la pena visitar alguns dels nombrosos cellers, tant particulars com pertanyents a cooperatives. A Requena es produïx, a més, l’únic cava de la Comunitat Valenciana, inclòs en la respectiva denominació d’origen. La qualitat dels vins de la comarca ha millorat sensiblement arran de la creació de la Denominació d’Origen Utiel-Requena i del funcionament de les Escoles de Vitivinicultura i Enologia de Requena, dependents de la Diputació Provincial de València. La gastronomia d’estes terres és variada, rica i saborosa. Alguns dels seus productes més característics han aconseguit ja, per la seua qualitat i per la seua elaboració artesanal, un indubtable prestigi, com succeïx amb els embotits de Requena i d’Utiel, amb els panellets de Requena i els dolços típics d’Utiel. Les grans cites alimentàries de la comarca són la “Fira de l’Embotit de Requena” (febrer), la “Fira Utiel-gastronòmica” (octubre) o la “Fira Requenense del Vi”. Els plats tradicionals de la comarca són entre altres: els gaspatxos, les farinetes, la gachamiga, l’ajoarriero, el morteruelo, el potatge, l’olla, etc. Utiel compte a més amb un dolç peculiar: “l’ametlat”.
Festes
Les principals celebracions festives de la comarca tenen lloc amb motiu de la verema, així, a Requena a finals d’agost i principis de setembre se celebra la Fira i Festa de la Verema, en honor a la Mare de Déu dels Dolores. A Utiel, se celebren del 6 al 15 de setembre en honor a la Mare de Déu del Remei, amb un infinitat de celebracions religioses i ludicofestives, entre les que destaquen les festes de bous pels carrers. En Villargordo del Cabriol, se celebren del 14 al 21 d’agost, l’última setmana d’agost a Sinarcas, Caudete de las Fuentes al gener (S. Antonio Abad) i al juny (S. Antonio de Pàdua), Camporrobles al febrer i a l’agost, Fuenterrobles la primera setmana de febrer i, tancant l’almanac fester, Venta del Moro amb les seues celebracions, al desembre, a la Mare de Déu del Loreto.
