Select Page

Visita virtual al Museu Valencià de la Festa d’Algemesí

Mar 21, 2022 | Blog, Cultura, Destacados, festes i oci | 0 comments

Algemesí t’ofereix una visita virtual al Museu Valencià de la Festa. El recorregut passa per totes les dependències del Museu, entre les quals es troba la sala de la Mare de Déu de la Salut.

El museu està situat al convent de Sant Vicent, edifici renaixentista construït pels dominics el 1590. Entre les parts més destacades hi ha la dedicada a la història, a la indumentària i a la música d’un dels monuments intangibles més representatius i significatius del fet cultural valencià: «La Festa de la Mare de Déu de la Salut», declarada  Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

L’exposició permanent tracta d’acostar al visitant el que esdevé a Algemesí cada mes de setembre, quan els carrers del barri antic es transformen en un escenari irrepetible on es pot gaudir d’una manifestació cultural i religiosa única. La Festa ―amb més de set segles d’història― ha anat enriquint-se, amb el pas del temps, amb la inclusió de danses de sentit religiós i profà, que evolucionen amb el so tradicional de la dolçaina i el tabalet.

Entre les més de seixanta partitures, sens dubte, la melodia de la Muixeranga d’Algemesí és la més reconeguda. El seu so obri la festa, amb la recreació dels moviments d’una de les danses més antigues d’Europa, i acompanya l’evolució de les diferents figures i torres humanes que construeixen els més de quatre-cents muixeranguers. Juntament amb de la Muixeranga, destaquen també, per la seua espectacularitat, els Tornejants, dansa medieval de caràcter reverencial; els Misteris i Martiris, fragments teatrals curts d’origen medieval que obrin la part profana de la desfilada processional; a continuació, les danses dels Bastonets, la Carxofa, els Arquets, les Pastoretes i les Llauradores, que donen pas a la part religiosa en què destaca la representació bíblica i la presència dels Volants, cavallers  portadors de les andes de la Mare de Déu.

Fotogràfies: Ximo Bueno i Francisco Javier Donderis Cervera