El Camí del Cid

• A peu, senderistes: majoritàriament per sendes i camins rurals.
• Amb bici tot terreny, BTT – MTB: majoritàriament per sendes i camins rurals. En general coincidixen amb les rutes senderistes, però en els punts més dificultosos o tècnics per als ciclistes s’han previst variants que eludixen eixe punt o tram conflictiu i que després tornen a enganxar-se al camí senderista. Estes variants BTT s’estan senyalitzant actualment: mentre els treballs no es concloguen recomanem descarregar els tracks BTT de la ruta i les topoguies senderistes, que inclouen info BTT.
• Amb bici de cicloturisme clàssic: per a ciclistes que preferixen l’asfalt a la senda. Majoritàriament les rutes per a cotxes i cicloturisme coincidixen, però no sempre és així, ja que en alguns trams els ciclistes seguixen carrils bici i altres vies asfaltades no aptes per a cotxes, i majoritàriament eviten rutes transitades i vies ràpides. El resultat és un traçat de carreteres secundàries (moltes són ideals per a esta modalitat), en general amb poc trànsit i molt atractives per als aficionats.
• En vehicles de motor: cotxes, motos, etc. Per carreteres secundàries i algunes vies ràpides.

Rutes, anells i ramals

El Camí del Cid no és un camí lineal. A fi que pugues conéixer-lo i recórrer-lo amb més facilitat, està estructurat en diverses rutes tematitzades anomenades «trams o rutes vertebrals», «ramals» i «anells».

Els trams o rutes vertebrals

• El Desterrament: rememora principalment el pas del Cid pel vell regne de Castella i Lleó en el seu camí al desterrament. Des de Vivar del Cid (Burgos) a Atienza (Guadalajara). Modalitats: a peu, BTT, cicloturisme clàssic, vehicles de motor com ara cotxes o motos.
• Terres de Frontera: recorre antics territoris musulmans on el Cid comença a imposar la seua llei fins a l’enclavament d’Alcocer, on alliberarà una cruenta batalla per la supervivència. des d’Atienza (Guadalajara) a Ateca (Saragossa) amb enllaç a la ciutat de Calataiud (a 11 km). Modalitats: a peu, BTT, cicloturisme clàssic, vehicles de motor com ara cotxes o motos.
• Les Tres Taifes: recorre tres regnes de taifes llegendaris: Saragossa, Toledo i Albarrasí. Des d’Ateca o bé des de Calataiud (Saragossa) fins a Cella (a 23 km de Terol). Modalitats: a peu, BTT, cicloturisme clàssic, vehicles de motor com ara cotxes o motos.
• La conquista de València: Cella va ser el lloc triat pel Cid per a esperar els qui volgueren acompanyar-lo a conquistar València, i és també el punt de partida d’esta ruta que finalitza a la ciutat somiada pel Cid. Des de Cella (Terol) a València. Modalitats: a peu, BTT, cicloturisme clàssic, vehicles de motor com ara cotxes o motos.
• La defensa del Sud: un recorregut històric seguint la ruta de castells islàmics fins a Oriola, el lloc més al sud que el Cid va aconseguir sotmetre. Des de València a Oriola (Alacant). Modalitats: a peu, BTT, cicloturisme clàssic, vehicles de motor com a cotxes o motos.

Els anells

Els anells són circuits d’estructura circular amb identitat pròpia dins del Camí. Són els següents:

• Anell de Gallocanta (Saragossa i Terol): anell verd que unix Daroca amb Gallocanta, que alguns estudiosos assenyalen com «l’Alucad» citat en el Cantar. S’enllaça des de la ruta de les Tres Taifes. Modalitats: a peu i BTT.
• Anell de Montalbán (Terol): esta ruta seguix les peripècies del Cid per Montalbán i altres poblacions terolenques en el seu afany per obtindre recursos del pillatge i el cobrament de pàries. S’enllaça des de la ruta de les Tres Taifes. Modalitats: cicloturisme clàssic i vehicles de motor com ara cotxes o motos.
• Anell del Maestrat (Terol i Castelló): un recorregut impressionant per la serra del Maestrat que, ja en el seu descens, té Onda com a referent literari. S’enllaça des de la ruta de la Conquista de València. Modalitats: cicloturisme clàssic i vehicles de motor com ara cotxes o motos.
• Anell de Morella (Terol i Castelló): un xicotet anell d’alt valor històric, literari, cultural i mediambiental, que té com a referent literari cidià Olocau del Rei, i Morella com a referent històric. S’enllaça des de l’Anell del Maestrat. Modalitats: cicloturisme clàssic i vehicles de motor com ara cotxes o motos.
• Anell de la Taifa de València (València): este anell està encara en fase de projecte, té un marcat caràcter senderista i cicloturista. Tindrà com a localitats de referència Xàtiva, la Penya Cadiella (indret estratègic d’una gran importància per al Cid, situat als termes municipals de Beniatjar i Otos) i Gandia.

Els ramals

Els ramals són rutes lineals que unixen determinades poblacions i itineraris amb els trams o rutes vertebrals. Hi ha tres ramals:

• Ramal de l’Algarada d’Álvar Fáñez (Guadalajara): unix la ciutat de Guadalajara amb Castejón de Henares i seguix el ràpid atac llançat per Álvar Fáñez des de Castejón. Enllaça amb la ruta Terres de Frontera. Modalitats: a peu, BTT, cicloturisme clàssic, vehicles de motor com ara cotxes o motos.
• Ramal de Castelló (València-Castelló): unix la ciutat de Castelló amb Sagunt, seguint la línia defensiva creada pel Cid, segons el Cantar. Enllaça amb la ruta la Conquista de València. Modalitats: vehicles de motor com ara cotxes o motos.
• Ramal d’Olocau (senda) (València): un xicotet ramal encara en fase de projecte que unirà dues localitats cidianes, el Puig i Olocau, a través de Serra.

La Conquesta de València, per a senderistes i ciclistes BTT: www.caminodelcid.org/Camino.aspx?Rama=19&Eje=1&Tramo=16
La Conquesta de València, per a cicloturistes i vehicles a motor: www.caminodelcid.org/Camino.aspx?Rama=20&Eje=1&Tramo=15

La Defensa del Sud, per a senderistes i ciclistes BTT: www.caminodelcid.org/Camino.aspx?Rama=19&Eje=1&Tramo=32
La Defensa del Sud, per a cicloturistes i vehicles a motor: www.caminodelcid.org/Camino.aspx?Rama=20&Eje=1&Tramo=33

Rutes BTT al Camí del Cid

El Desterrament
Terres de Frontera
Conquesta de València
Ruta les tres taifes
Ramal Àlvar Fáñez
Defensa del Sud
Anell de Gallocanta