Basílica de la Mare de Déu dels Desamparats

Basílica de la Mare de Déu dels Desamparats

La Basílica de La Nostra Senyora dels Desemparats és el temple dedicat a la patrona de la ciutat, que va ser construït entre 1652 i 1667, sent per tant la primera obra barroca de nova planta que es va alçar a València. La confraria de la Mare de Déu dels Innocents i Desemparats té els seus orígens a principis del segle XV, i es va fundar per a socórrer als malalts mentals -els Innocents- i per a donar sepultura als cadàvers abandonats o als dels ajusticiats -els desemparats-. La imatge de la Verge és de fet una talla gòtica de fusta que es posava ficada al llit sobre els cossos dels difunts durant el festeig fúnebre, d’ací la inclinació del seu cap, sota la qual es col·locava un coixí. Més tard li la va recobrir amb els mantells i joies que hui l’adornen, i en el segle XVIII se li van afegir els dos innocents que estan als seus peus, obra de Vergara. La Basílica va ser projectada per l’arquitecte de Requena Diego Martínez Ponce de Urrana i es caracteritza per la seua cúpula oval que s’inscriu dins d’un quadrilàter irregular. Al voltant de l’espai central se situen diverses capelles i el cambril de la Verge, amb un mecanisme que permet girar la imatge per a la veneració privada. Les pintures de la volta són obra d’Antonio Palomino, i destaquen per la seua perspectiva, que sembla obrir-se cap a l’alt, on la Verge intercedeix pels innocents davant la Trinitat.