Festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats

«La pàtria valenciana s’empara baixa ton mant. Oh, verge sobirana de terres de llevant!»(Himne de la Mare de Déu dels Desemparats, València)

El segon diumenge de maig la ciutat de València aconsegueix amb la celebració de la festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats la més alta expressió devocional. Des de les hores prèvies a l’inici de la festa, les cinc de la matinada del dissabte al diumenge, la plaça de la Mare de Déu i la Basílica, espais rituals centrals de la festa, es van omplint de gent que s’afanya per a aconseguir un lloc des del qual poder contemplar el primer acte, la missa de Descoberta. Aquesta celebració, que suposa la presentació de la imatge al poble una vegada alçat el teló que la cobreix, té la seua continuïtat en el matí del diumenge amb la Missa d´Infants, moment previ a l’acte central de la festa, el trasllat de la Mare de Déu. A les dotze del matí, quan la imatge de la Mare de Déu és treta de la basílica per a ser portada a la catedral, els milers de persones que abarroten els aproximadament dos-cents metres que separen un temple de l’altre, són atrapades per un inquantificable grau d’emoció col·lectiva. S’esforcen per a aconseguir tocar, encara que només siga, l’anda de la Mare de Déu, i sacsen contínuament la imatge en el lent i intens recorregut. La festa conclourà a la vesprada amb la processó general de la que, des del 1684, és la patrona de la ciutat de València.