Festividad del Corpus Christi
«Hui Valencia s’atabolla per vore els carros triomfals, les dansetes i els timbals, misteris i la degolla»
El dia de Corpus se celebra l’exaltació màxima del cos de Crist i la religió catòlica. Centenars de processons, que han heretat costums barrocs, desfilen pels nostres carrers precedides i acompanyades per figures al·legòriques estranyes: gegants, cabuts, tarasques, cuques feres, àguiles i danses antigues, que conformen un conjunt luxós i distingit. Hi destaquen les processons de València i de Xàtiva, i també les de Gandia, Almàssera, Foios, Ontinyent, les catifes de flors de Picanya i les enramades.
València
València és un dels primers i més esplendorosos llocs de celebració del Corpus. Des del 1355, ha creat una sèrie d’elements molt influents en les festes de les ciutats i els pobles de la comunitat: els gegants (tradició que ens arriba del 1589), els cabuts, els personatges bíblics (l’Agüelo Colomet-Noé; Josué; els Cirialots, ancians apocalíptics amb ciris descomunals; la Degolla, els soldats del rei Herodes que persegueixen els xiquets amb carxots i pergamins); les danses (la famosíssima Moma i els seus momos, representants de les lluites entre els set pecats capitals i la virtut; els Arquets; els Pastorets; la Magrana; els Llauradors; els Turcs), les figures (la tarasca, l’àguila de Sant Joan). Hi cal destacar també les Roques, grans carrosses simbòliques arrossegades per cavalleries i en les quals es representen misteris religiosos cantats, com ara el d’Adam i Eva i el Sant Cristòfol (segle xv).
La festa s’inicia el divendres anterior, quan a la vesprada es trauen les Roques de la casa museu que les alberga per a ser portades a la plaça de la Mare de Déu. La vespra es representen els misteris. Des del 1516 se celebra, al matí del Corpus, la Cavalcada del Convit, en la qual els Jurats de la Ciutat, a través del capellà de les Roques, invitaven el poble als distints actes. I a la vesprada, la magna Processó, que segueix els carrers decorats amb l’enramada de murta i herbes aromàtiques. Presideix el seguici la rica Custòdia de la catedral, entre una pluja de pètals de flor que es llancen a milers des dels balcons guarnits.
Xàtiva
El Corpus xativí està inspirat en el de València. Una celebració vibrant que s’inicia amb la cavalcada del Convit o dels Cavallets. Els seus elements passen per ser dels més elegants i bells, destacant les precioses quatre parelles de gegants, els cabuts i les danses del Paloteig, els Zingars, els Llauradors, els Arquets, els Cavallets, els Pastorets, els Turcs, la Magrana i la Moma. També hi participen personatges bíblics, les Heroïnes, els Evangelistes, Abraham, Isaac i els Cirialots. Als carrers se situen diversos altarets, taules decorades on la Custòdia és depositada per a rebre l’adoració dels veïns. A la vesprada, la processó cívica s’inicia una hora abans que la religiosa, un record de les prohibicions festives decretades a l’època il·lustrada.
Valencia, Xàtiva
Diumenge posterior als seixanta dies següenta a la Resurrecció