Carnestoltes

«Carnestoltes moltes voltes, Nadal de mes a mes, Pasqua tots els dies, Quaresma, no tornes més…»

• Carnestoltes de Bèlgida

Setmana anterior al Dimecres de Cendra

La festa del Carnestoltes troba a Bèlgida la seua expressió més popular. A la celebració pagana s’uneix, a principi del segle xix, la dedicada a Sant Ramon Nonat (complint un vot fet quan aquest sant, advocat dels parts difícils, la va protegir del còlera; fet que li va valdre alliberar-se de qualsevol tipus de prohibicions).

El dissabte a la vesprada, els veïns es disfressen i es barallen tirant-se ous i aigua. A la nit, i encara disfressats, se celebra la gran i cerimoniosa dansà carnavalesca al voltant de la font. No podem oblidar la gran batalla de farina, l’enfarinada, que des de sempre ha enfrontat els xics i les xiques.

• Les Botargues de Villar del Arzobispo

Setmana anterior al Dimecres de Cendra

La Morca (botifarra enorme que fa de sardina), el Tío Chinchoso (personatge central i representatiu), les xarangues o comparses i les botargues, nom que es dóna a la persona disfressada amb eines i vestidura agrícola, prenen els carrers d’aquesta població dels Serrans durant els dies previs a la Quaresma, amb el desenfrenament i la desinhibició propis d’un dels Carnestoltes que millor ha sabut conservar el seu sabor ancestral.

• Carnestoltes de Requena

Setmana anterior al Dimecres de Cendra

El «Rey de Cepas», màxima autoritat local durant el període carnavalesc, i el «Judas Colgado», un ninot de drap i palla que replet de llepolies quedarà a mercé dels més xicotets en un lloc públic, són els elements simbòlics més importants d’unes festes que conclouran el diumenge anterior al Dimecres de Cendra amb l’espectacular Enterrament de la Sardina. En aquest, un seguici fúnebre impressionant compost per centenars de ploraneres (homes i dones vestits de dones de dol) entonant l’Ave Sardina («Ave Sardina, Regina carnavalorum»), acompanyen la figura que amb la seua crema pública simbolitza la propera arribada de la Quaresma.