Teresa de Cofrentes
És un municipi de la comarca de la Vall de Cofrentes. El seu terme limita: al N, amb els termes de Jarafuel i de Cortes de Pallàs; a l’E, amb el de Bicorp; al S, amb el d’Ayora, i a l’O, amb el de Zarra. Excepte una estreta franja occidental per on discorre el riu Reconque (que rep prop de Teresa el riu de Zarra per a formar entre els dos el riu Cantabán de la Hoz, afluent del Xúquer), tot el terme està ocupat pel massís cretaci del Caroig, en una successió de moles i barrancs que configuren un paisatge molt imbricat. Destaquen les altures del Caroig, de la Tona, de Pino Alto i de la Pedriza. Altres accidents hidrogràfics són els barrancs de l’Argongeña i de la Sima, i la rambla de Murell.
Gastronomia:
Farinetes (gachamiga) cuinades amb trossos de fetge, cansalada, costella, lleu i farina), sopa coberta (amb menudències de gallina), creïlles de pobre fregides, mandonguilles de carn, paella i gaspatxos. Rebosteria: mantegades, pastissets de moniato, ametlats, magdalenes i torta de candil).
Interés turístic:
La fortuna d’estar dins d’un enclavament rural permet tindre un ric patrimoni natural que fa les delícies de tots els visitants que arriben al municipi.
Disposa de nombrosos camins rurals perfectes per a la pràctica esportiva, ja siga carreres o senderisme. A tot açò se li ha de sumar el patrimoni monumental.
Patrimoni natural
La Vall d’Aiora i la serra d’El Boquerón, declarat Lloc d’Interés Comunitari (LIC), té una extensió de 19.740 hectàrees.
Serra de Martés – Mola de Cortes, declarat Lloc d’ Interés Comunitari (LIC), té una extensió de 71.162 hectàrees.
Monuments
Església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció (plaça de l’Església).
Al segle XIX es va intervindre en aquest edifici de forma molt significativa, però tal vegada l’execució de l’estructura s’ha de situar en un època anterior. Posseeix tres naus que es comuniquen a partir d’arcs de mig punt i les tres es cobreixen amb volta de canó. En el centre del creuer s’alça una cúpula amb tambor sobre petxines i a l’entrada de l’església, als peus, s’ubica el cor. La torre de campanes està inserida en el traçat de la planta de l’església.
Ermita de Sant Apol•linar (camí del Cementeri)
Aquesta ermita va ser beneïda el 3 de febrer del 1702 i dóna accés al cementeri de la població. Té una sola nau i els murs es veuen reforçats per contraforts exteriors. La coberta es resol a partir d’arcs faixons de mig punt que sostenen una volta de canó. En la façana s’alça una espadanya amb les campanes. És interessant pel seu gran valor artístic.
Torre de Palaz (castell de Palaz)
Teresa de Cofrentes té el seu origen en el castell, que va ser construït pels romans i posteriorment usat pels musulmans. Actualment en queden restes escasses. Aquesta localitat va arribar a tindre un altre castell més menut denominat de Palaz, del qual només queda la torre, que està molt deteriorada.
Gastronomia:
Farinetes (gachamiga) cuinades amb trossos de fetge, cansalada, costella, lleu i farina), sopa coberta (amb menudències de gallina), creïlles de pobre fregides, mandonguilles de carn, paella i gaspatxos. Rebosteria: mantegades, pastissets de moniato, ametlats, magdalenes i torta de candil).
Festes:
Mare de Déu de l’Assumpció, el 15 d’ agost.
Sant Blai, el 3 de febrer. Fogueres, paella popular i entrega de garrots.
Festes de Pasqua (organitzades pels quintos). Setmana Santa i Pasqua. Plantà del xop. Revetles i repartiment del pa beneït.
