Navarrés
Navarrés, municipi situat a la part oriental del Caroig, dóna nom a la Canal de Navarrés, que està composta per les poblacions d’Anna, Bicorb, Bolbait, Xella, Énguera, Millars, Navarrés i Quesa, i que és una de les comarques centrals de la Comunitat Valenciana, on Énguera és el cap de la comarca i la veïna Xàtiva és el nucli comercial pròxim més important. Aquest emplaçament ens situa en l’entrada de la zona muntanyosa i interior de la província de València.
El terme municipal ocupa una extensió de 47,4 km² i té forma rectangular. La població està situada a 298 metres sobre el nivell del mar i en les següents coordenades geogràfiques: 39° 99’ 50’’ latitud nord, 0° 30’ 75’’ longitud est. Limita al nord amb Quesa i Tous, a l’est amb Tous i Sumacàrcer, al sud amb Xella i Bolbait, i a l’oest amb Quesa.
La població està en la falda d’un turó i en un congost on es forma una xicoteta plana, travessada per les aigües cristal•lines de l’anomenat riu de Navarrés. La part antiga té carrers xicotets i estrets, encara que en l’eixample aquests són més amples i rectes, i destaca l’avinguda del Pintor Tarrasó. Dins del terme municipal també hi ha un nucli de població anomenat Playamonte.
Gastronomia:
Es tracta d’una gastronomia que combina la cultura mediterrània de l’arròs amb certes pinzellades de gastronomia d’interior. Entre una gran varietat de plats estan el mojo arriero, la gachamiga, els gaspatxos, l’arròs al forn, l’olla i els embotits artesans, que són els plats més destacat de la gastronomia local. En l’apartat de dolços els més tradicionals i típics de Navarrés són la coca de xotxorrites, les tortafinas, el torró de roses i el braç de gitano, entre altres. Des del principi del segle XX, XXI?, s’elaboren excel•lents olis d’oliva a l’almàssera de Navarrés.
Interés turístic:
Els monuments més representatius de Navarrés són:
L’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció (reconstruïda al segle XVIII) i el Museu Parroquial.
L’ermita del Santíssim Crist de la Salut.
L’Abribador dels moros
El castell (ruïnes)
La Tinaja (sitja per a emmagatzemar gra, d’origen àrab).
La font de La Marquesa o font dels 24 dolls (amb més de dos-cents anys).
En l’apartat dels jaciments, en trobem molts i molt interessants: l’Ereta del Pedregal, considerat un dels jaciments més importants d’Espanya de l’eneolític; Las Fuentes; l’abric del Garrofero (pintures rupestres). La Cueva del Barbero, amb gravats rupestres; la Cueva del Palanqués, enterrament eneolític; Las Carasetas: es tracta de deu figuracions, la majoria en blanc i roig amb unes dimensions d’entre 60 i 70 cm, agrupades en dues files i que representen cares humanes amb ulls, nas i boca, i es consideren de l’edat del bronze.
Del patrimoni natural de Navarrés destaquen els seus paratges naturals de la Ceja del Río Grande, Fuente el Pino i La Carrasqueta, el Pozo de las Quebradas, la Presa d’Escalona i el llac natural de Playamonte.
Hi ha una fàbrica de pastes casolanes on s’elaboren els pastissos de moniato, el rosegó d’ametles, etc. Hi ha producció artesanal d’oli d’oliva i mel. També es fan caliquenyos de molt bona qualitat.
Més informació turística: NAVARRÉS.
Festes:
El 17 de gener se celebra Sant Antoni. La vespra es fa una foguera en la plaça del Bario i l’endemà es reparteix el pa beneït.
La primera setmana d’agost s’organitza la Setmana Cultural. Entre els actes que es programen destaquen els concerts de música, les danses, la marató popular i la volta a peu. En el pavelló municipal i la piscina es fa tota classe d’actes esportius.
En honor del Crist de la Salut, se celebra, del 8 al 12 d’octubre la Fira de Navarrés. El 12 de març, sant Gregori, patró del poble. Es continua duent a terme el que antigament es coneixia com «el menjar dels pobres», a la plaça del poble, on tot el món pot menjar de les cassoles d’arròs al forn.
En l’Hora del Quijal, que se celebra el dia 1 de novembre, els xiquets recorren el poble demanant cacauets, caquis, taronges o el que els vulguen donar.
