Dos Aguas
Municipi situat a la zona centre-occidental de la província de València, en la conca del riu Xúquer.
La superfície del terme és completament muntanyosa i la part nord s’estén per la la serra de l’Ave, que també pren el nom del municipi. Els seus cims més elevats són els vèrtexs geodèsics de tercer ordre de l’Ave (949 msnm) i del Carcamal (834 msnm). Al sud-est s’alça la serra del Carballón, en la qual es troba el vèrtex geodèsic de segon ordre de Colaita (872 m). També es troben en el terme els vèrtexs geodèsics del Pulpítico (610 m), en el límit amb Iàtova i el Madroñal (582 m), ambdós de tercer ordre. El riu Xúquer serveix de límit durant un llarg tram amb els termes de Catadau, Tous, Millars i Cortes de Pallàs i discorre encaixonat la major part del seu recorregut, que és molt sinuós. Vessen les seues aigües al Xúquer els barrancs de Fleirón, de la Murta, de la Fuentecilla, del Bosque, la rambla de la Canal, que rep més avant el nom de barranc del Jalón, i el del Cazador. Cap a la conca del Magre vessen les seues aigües els barrancs de Cairón, Garrogueras, Perelló, del Purgatorio, Cal, Golondrinas i altres. Al terme hi ha un gran nombre de boscos poblats de pins i altres coníferes.
Interés turístic:
La Torre de Vilaragut data del segle XII i es troba sobre un turó dominant el poble; és l’única resta que es conserva fins a hui de l’antic castell conegut com «el castell dels moros», el qual rep aquest nom per l’origen musulmà de la població que participà en les guerres morisques en el bàndol d’aquests últims. Actualment es troba sota la protecció de la llei de conservació de patrimoni històric espanyol.
El castell de la Matrona es troba sobre un tossal a uns 5 km del nucli urbà i l’estat actual és de ruïna i només s’hi poden apreciar algunes restes de la muralla.
Quant a les construccions de caràcter religiós, cal destacar únicament la l’església parroquial de la Mare de Déu del Rosari (segle XVI).
Dos Aguas és un municipi ric en paisatges muntanyosos i coves amb pintures rupestres: Cova de La Cocina, Cinto la Ventana o la Cova de Las Maravillas; la Presa del Naranjo, la Zona Agua Caliente i la serra de l’Ave.
Gastronomia:
Els gaspatxos, el mojete, l’arròs al forn i les coques d’oli i sal amb mojete. Pel que fa als dolços típics, hi destaquen: el braç gitano, els pastissos de moniato, el torró d’ametla i cacauet, la mona de pasqua i la coca de llanda.
Festes:
Les Festes Patronals se celebren a l’agost, dedicades a la Mare de Déu del Rosari i a Sant Roc. Hi ha solta de vaquetes, una cavalcada, revetles i focs artificials.
Durant el mes de juny se celebra la festivitat en honor a Sant Joan, tradicional festivitat que anuncia el començament de l’estiu i on és típic menjar rollo.
Durant el mes de gener se celebra la festa de Sant Antoni Abat, patró dels animals, amb les clàssiques fogueres.
