Benetússer
Municipi de la comarca de l’Horta Sud que dista uns escassos 5 quilòmetres de la ciutat de València. Reguen aquesta plana els diferents braços de la séquia de Favara que, travessant per davall el nucli urbà (actualment edificat per complet), aboquen l’aigua en l’Albufera. L’extensió del terme és certament curta, a penes un quilòmetre quadrat, cosa que ha condicionat en dècades passades el pas de l’agricultura a la indústria. El fet d’estar situat el municipi històricament sobre el camí reial de Xàtiva o camí reial de València a Madrid (actualment avinguda del Camí Nou), ha suposat un gran avantatge per a Benetússer a l’hora de proporcionar-li bons accessos i comunicacions per carretera i ferrocarril, circumstància que ha fet avançar i modernitzar-se a la localitat durant el segle passat, fins a aconseguir l’aspecte actual de xicoteta ciutat dinàmica, proveïda de qualsevol classe de serveis per als seus residents. La indústria, a poc a poc, ha anat deixant pas al comerç i als serveis de qualsevol classe, que són els que ocupen actualment gran part de la població activa.
Gastronomia:
La gastronomia local de Benetússer es troba emmarcada dins de la cuina típica mediterrània i valenciana. Es tracta d’una gastronomia rica en la seua varietat, sobretot d’arrossos. Destaca en especial la paella, l’all i pebre, el tradicional arròs amb fesols i naps i el clàssic arròs a banda.
Entre els dolços destacava la fabricació de torrons típics de Nadal, com també el torró de xocolate amb ametles o avellanes, encara que el principal producte que es fabricava a Benetússer era el Torró Viena, el qual consisteix en una galeta de neula farcida de praliné de torró i banyada amb xocolate sense llet.
Interés turístic:
– Església parroquial de la Mare de Déu dels Socors.
– La porta del castell o porta de Favara.
– El Molí de Favara.
– L’Ajuntament.
– Molí Arrosser de l’Estació.
– Restes arqueològiques
– Rutes històriques
– Vies pecuàries.
Pel terme municipal de Benetússer discorren dos tipus de vies pecuàries, una vereda, la del Cementeri de València, que coincideix amb el traçat del camí vell de Picassent, i per un altre costat estan els camins ramaders, com per exemple l’assagador d’Alfafar, que discorre per l’avinguda de Paiporta i el carrer Nou d’Octubre, i l’altra la de l’assegador de l’Orba, la qual discorre actualment per l’avinguda homònima.
La Via Augusta
La Via Augusta va ser la calçada romana més llarga d’Hispània amb una longitud aproximada de 1.500 km que discorrien des dels Pirineus fins a Cadis, vorejant el Mediterrani. Partia en l’actual localitat de la Jonquera, sent una prolongació de la Via Domitia, que vorejava la costa del sud de la Gàl•lia fins a Itàlia. Va constituir l’eix principal de la xarxa viària a l’Espanya romana. L’emperador August li donaria nom, arran de les reparacions que es van dur a terme davall el seu mandat, cap als anys 8 i 2 aC, quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del mar Mediterrani. Actualment, el Camí Nou, antic Camí Reial de Madrid a València, segueix el mateix itinerari que la Via Augusta al seu pas pel municipi.
El Camí de Sant Jaume de Llevant
El Camí de Sant Jaume de Llevant és un dels traçats de major longitud que hi ha a Espanya per a conduir els pelegrins cap a terres compostel•lanes. Comença a la ciutat de València i té en la primera etapa (Valencia-Algemesí) una parada a la parròquia de la Mare de Déu dels Socors.
Festes:
Les Falles, a l’arribada de la primavera, durant les quals els carrers s’omplin d’alegria, música, foc i color, i el dia de la cremà és el 19 de març. La Setmana Santa està declarada d’interés turístic provincial. Amb motiu de la celebració del Dia de la Comunitat Valenciana (Nou d’Octubre), es programen activitats diverses: representacions teatrals, exposicions de pintura, paelles, concerts, etc.
Les Festes Majors en honor del patró del poble, Sant Sebastià, se celebren des del cap de setmana de la penúltima setmana de juny, fins al cap de setmana següent.
