Benaguasil
La situació privilegiada del territori on s’assenta Benaguasil i el seu terme municipal, prop del riu Túria, l’extraordinària fertilitat del sòl i el clima deliciós han sigut els factors que han provocat que, al llarg de la història haja sigut ocupat pels pobles més diversos des de l’antiguitat més remota. La història ens presenta una sèrie interrompuda d’invasions en les formes més diverses, hostils o pacífiques, d’uns pobles de l’exterior: hel•lens, fenicis, cartaginesos, romans, visigots i musulmans, les cultures dels quals es van mesclar amb l’autòctona i li van conferir una personalitat pròpia.
Gastronomia:
Són tradicionals a la comarca les diferents maneres de cuinar l’arròs. Destaquen, especialment, les paelles de pollastre i conill, de col i costelles, l’arròs amb fesols i naps i arròs amb bledes. També és típica en alguns dels pobles, la caragolà, caragols amb salsa coenta.
També hi ha una gran tradició en rebosteria casolana, on destaquen els pastissos de moniato, els congrets, els rotllos d’aiguardent i les mones.
Interés turístic:
L’antiga presó i el castell
Es tracta d’un habitacle que va ser presó i que actualment es troba dins de l’edifici pertanyent a la banda de música i centre de la Unió Musical de Benaguasil. La presó sembla que pertanyia al castell àrab de Benaguasil. La seua antiguitat podria ser d’uns vuit-cents anys, és a dir, del segle XII, data que coincideix amb els orígens del municipi.
Restes de l’antiga muralla
La vila de Benaguasil, amb el recinte murallat i el castell, va perdurar des de l’època musulmana fins a l’època cristiana i els segles posteriors. Es tracta d’una part del reducte murallat de Benaguasil que, segons els estudis publicats, formava en la seua totalitat un polígon que s’estenia pels carrers actuals de la Séquia, Isabel de Villena, la Tirana, Pedralba, Llíria i el carrer del Mur.
Casa dels Abenàmir
És la residència dels Abenàmir, destacada família musulmana de Benaguasil, que durant quasi quatre segles va controlar pràcticament tota la vida del municipi. Es tracta d’un edifici renaixentista de tres plantes. La proximitat a les muralles del castell dóna a entendre que la fortalesa funcionava més com a residència senyorial que no com a defensa fortificada. En l’actualitat, la casa està en tràmit d’adquisició per la corporació municipal. Es troba en estat de quasi abandó
Palau dels Arrué
La casa palau, construïda a final del segle XVIII, es troba al centre del nucli urbà i és coneguda popularment com el Palau. La restauració de la façana duta a terme fa uns anys desmereix totalment de la serietat i l’elegància que tenia el Palau abans de les obres.
Església de la Mare de Déu de l’Assumpció
L’església, d’estil barroc, que presideix la plaça de la vila, està consagrada a la Mare de Déu de l’Assumpció i es va construir en el primer terç del segle XVIII, seguint l’esquema tradicional de l’època. La façana acusa la influència de l’últim barroc valencià. L’interior del temple presenta tres naus; la central és de més altura i té una cúpula elevada. El retaule de l’altar major, en la seua forma original, va ser destruït durant la Guerra Civil l’any 1936. La reconstrucció va començar l’any 1957.
Paratge natural de la Fenosa
Paratge natural de gran bellesa situat al marge esquerre del riu Túria, a la partida de la Retorta-Fenosa. Presenta una zona d’arbreda al costat del riu que disposa d’equipament de paellers, taules i lavabos, a més d’una zona de jocs per als xiquets. Està obert tots els diumenges i festius, segons l’horari establit de 6:00h a 23:00h.
Casa pare Vicent Garrido Pastor
Conclosa la seua restauració l’any 2003, es desitja conservar la casa com a record del lloc on va nàixer, va viure i va romandre ocult durant uns quants mesos, l’any 1936, aquest serf de Déu. Els actes que es programen es duran a terme dins d’un clima de recolliment, tractant de seguir les empremtes de la seua espiritualitat. Servirà també per a difondre el coneixement de la seua figura i obra.
Mas del Riu
Mas que deu el seu nom a la proximitat del riu Túria. Es tracta d’una edificació àmplia, en bon estat de conservació, on s’aprecia la vivenda que utilitzaven els senyors en les seues visites a la propietat.
Santuari de la Mare de Déu de Montiel
Situat al turó que porta el mateix nom, deu el seu origen al descobriment, el mes de desembre de l’any 1620, d’una imatge de la Mare de Déu en marbre blanc. L’església actual, que es va construir a final del segle XVIII, mostra una senzilla façana classicista i en l’interior presenta una nau única amb unes capelles laterals. El santuari és un punt important de pelegrinatge, on es venera la imatge de la Mare de Déu de Montiel, patrona de Benaguasil.
Monestir del Cister
L’edifici actual és una construcció recent, de principi de la dècada dels anys setanta del segle XX, però l’antic monestir de monges cistercenques va ser fundat l’any 1268 per Teresa Gil de Vidaure, tercera esposa del rei Jaume I.
Museu Etnològic
El Museu Etnològic de Benaguasil alberga una de les col•leccions museogràfiques més primerenques de la província de València i és pionera a la comarca del Camp de Túria. El seu extens patrimoni, dividit per temes, s’exposa de manera gratuïta.
Festes:
Festes patronals
Se celebren en honor de la Mare de Déu de Montiel, patrona de Benaguasil, de l’1 al 20 de setembre, sent els dies 7, 8, 9 i 10 els més representatius. Aquestes celebracions combinen tradició, cultura i religiositat amb actes de caràcter més lúdic.
Falles
Del 15 al 19 de març. Benaguasil té una gran tradició fallera i n’és pionera a la comarca del Camp de Túria.
La grandiositat dels monuments, com també l’espectacularitat del tren faller i la cavalcada, o l’emotivitat de l’ofrena fan de Benaguasil una destinació obligada durant aquests dies.
Sant Blai
Patró de Benaguasil. Se celebra el 3 de febrer. Durant aquest dia els veïns de Benaguasil passen un mocador per la gola de la imatge del sant i esperen que els previnga o els cure de refredats o d’altres afeccions. És tradicional provar les blaietes, un dolç local típic.
