Bellús
Bellús se situa en la zona més agrícola de la Vall d’Albaida, rodejat d’un fèrtil paisatge solcat de camps de vinyes i muntanyes, però Bellús és molt més… El municipi de Bellús atresora un patrimoni mil·lenari, les seues festes, la gastronomia, unes panoràmiques diferents, els paratges naturals, un Patrimoni de la Humanitat, la pesca deportiva, el senderisme i l’escalada, l’allotjament rural, i en definitiva, la seua qualitat de vida.
Endinsa’t pels carrers d’arquitectura mediterrània coneixent el ric patrimoni local: El palau dels Bellvís (s. XIII-XVI), l’església parroquial de Santa Anna (s. XVII), l’emblemàtica Casa Gran, o la senzillesa del llavador municipal que convida a gaudir de les vistes i la tranquil·litat de l’entorn.
Barreja’t amb les seues gents de tracte amable a les festes patronals i de Moros i Cristians del mes de setembre, assaborix la rica gastronomia local basada en productes de temporada i embotits artesanals.
Descobrix unes panoràmiques diferents de la Vall d’Albaida visitant l’àrea recreativa de l’antic balneari de Bellús, junt al pantà i el seu concorregut coto de pesca deportiva. O simplement, gaudix de l’allotjament rural en una antiga masia agrícola del segle XIX.
Interés turístic:
Ruta pel patrimoni natural i arqueològic
El camí de les Aigües que discorre en paral·lel al riu Albaida ha sigut consagrat durant mil·lennis al trànsit de vianants i mercaderies entre la Vall d’Albaida i Xàtiva. Un sender escenari d’episodis històrics com la batalla de Bellús y la seua llegenda de La Genollà de Sant Jaume, ocorreguda durant la Guerra de la Germania.
Endinsa’t per l’Estret de les Aigües, un del paratges naturals més significatius de la comarca on trobaren aixopluc els primers pobladors Neandertals, en abrics i coves com la cova de la Petxina o la cova Negra que són Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
No menys interessant és el canal de la Font de Bellús d’època musulmana, declarat Bé d’Interés Cultural, amb els seus respiralls que vos acompanyaran durant bona part del recorregut. El ric patrimoni hidràulic es completa amb l’assut de Bellús i l’impressionant canal (s. XVIII-XIX) que conduïa l’aigua fins el molí Guarner, ja en terme de Xàtiva.
Sens dubte un paratge d’alt valor ecològic i mediambiental, idoni per a la pràctica de l’escalada, el senderisme i el cicloturisme.
Els abrics de la Cova de la Petxina
La Cova Gran de la Petxina deu el seu nom a la cova contigua més menuda, coneguda com de la Petxina y caracteritzada per la seua forma de conxa. L’ocupació de totes dos es remunta al període del Paleolític Mitjà (fa 130.000 anys), quan els últims caçadors recol·lectors nòmades Neandertals s’establiren temporalment al pas natural de l’Estret de les Aigües, preparant emboscades als animals que s’acostaven al riu, fabricant utensilis amb sílex, emprant el foc en benefici propi, i fins i tot plasmant escenes quotidianes en les parets dels abrics de la Petxina.
S’han trobat restes d’instrumental lític (ferramentes de pedra) durant els sondejos de la dècada de 1930 al jaciment musteriense de la cova de la Petxina. Així com les mostres d’art rupestre esquemàtic (de traços simplificats) i algunes figures llevantines localitzades en ambdós abrics naturals.
La cova Gran de la Petxina de Bellús i la cova Negra de Xàtiva formen un conjunt arqueològic excepcional declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 2011.
L’assut de Bellús
L’assut de Bellús formava part d’un seguit de sis assuts molinars arrenglats al llarg del pas del riu Albaida pel terme de Bellús. L’assut de Bellús era l’últim i desviava part de l’aigua del riu cap al gran canal que recorre la vora esquerre de l’Estret de les Aigües, fins al molí Guarner que trobareu al final del sender, ja en terme de Xàtiva.
La construcció actual data dels segles XVIII-XIX, i mostra un seguit de reformes i reforços al llarg dels anys conseqüència de les revingudes del riu.
*El molí Guarner o casa de la Llum va ser transformat en fàbrica de llum a primeries del segle XX.
L’alcavor o Canal de Bellús
La canal o alcavó de les Aigües de Bellús és una construcció d’època islàmica (s. VIII-X) que recorre 7 km. entre el naixement de la font de Bellús –on ara vos trobeu– i la porta de Cocentaina de la ciutat de Xàtiva. Es tracta d’una canonada que discorre pel marge esquerre del riu Albaida, formada per una successió de cossis (tubs) de ceràmica de 84 cm. de diàmetre encaixats i reforçats amb argamassa. Destaquen cada certs metres els respiralls que permetien l’entrada de xiquets per netejar la conducció i segellar les juntes dels cossis amb una pasta impermeabilitzant.
Al llarg del seu recorregut pels termes de Bellús, Genovés i Xàtiva, la conducció salva diferents accidents topogràfics a base de sospedrades i arcades. Entre les quals destaca l’aqüeducte o Arcadetes d’Alboi (1403-1404), format per la successió de nou arcs apuntats gòtics.
L’òptim resultat de l’obra mil·lenària islàmica va proporcionar servici d’aigües potables i reg a Xàtiva fins l’any 1936. Una meravella del patrimoni hidràulic valencià declarada Bé d’Interés Cultural pel seu valor arqueològic i patrimonial.
