Alfauir
El municipi d’Alfauir es troba ubicat en la comarca de la Safor, en la Vall del Vernissa, creuada pel riu del mateix nom. Es troba a una altura aproximada de 87 n.s.n.m. i té una superficie de 6.18 km2. Està rodejat per la Serra d’Ador, la Serra Falconera i la Serra Grossa. En la pràctica totalitat del terme municipal predomina el monocultiu de cítrics. El seu clima és temperat, amb hiverns suaus i estius relativament càlids. Les precipitacions anuals solen ser abundants, concentrades principalment a la tardor i a l’hivern.
Encara que hi ha estudis que apunten a l’existència de vestigis prehistòrics a Alfauir, la ceràmica apareguda mostra una ocupació en època ibérica. És en època romana quan apareixen restes que testifiquen l’ocupació de la zona, amb vestigis d’una probable Vila Romana adossada al Camí Reial de Xàtiva, ja empleat en el segle I a C. Després d’aquestos indicis, la seua historia es tanca en un llarg silenci documental fins al segle XI, moment en què s’assenta una alquería morisca i es construeix el Castell musulmà que corona el poble en la seua part oriental. La conquest cristiana del territori portarà a la xicoteta alquería de 25 cases a les mans de Pere de Vilaragut, que la rep de mans del rei Jaume I en 1249, passant a dependre del Castell de Palma; serà amb la construcción del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba quan, en 1391, canvie la jurisdicció al cenobi fins al momento de la seua desamortització, en 1835.
Gastronomia:
Destaquen a Alfauir els seus arrossos, l’arròs al forn, la paella o “l’arròs en crosta”, o la característica massa amb què es realitzen les delicioses “coques de dacsa”, els pastissets “d’herbes”, o les coques de pésols o pebre i tomaca.
Destacar els dolços com, en Nadal, els bunyols de carabassa o els pastissets de moniato, la tradicional “coca de llanda” en Sant Antoni, o la “mona” en Pasqua.
Interés turístic:
Monestir de Sant Jeroni de Cotalba
El monestir de Sant Jeroni de Cotalba està situat al terme municipal d’Alfauir, és de propietat privada i està obert al públic des del 2005, mitjançant un acord amb la conselleria de Cultura.
El monestir es va fundar l’any 1388 sobre l’antic poblat morisc de Cotalba. Va pertànyer a l’ordre dels jerònims fins a l’any 1835, quan va arribar la desamortització. El benefactor de l’obra va ser el duc Alfons “El Vell” (duc de la Corona d’Aragó). La construcción arquitectónica s’emmarca dins de l’estil gòtic mudèjar renaixentista, s.XIV-XVII, revestint-se la majoria dels espais en el s.XVIII a l’estil Barroc. Està declarat BIC des de l’any 1994. Els visitants poden admirar el seu pati d’entrada, amb la torre gòtica, el pati dels tarongers, el claustre mudèjar, l’antiga església amb capella barroca, l’antiga sala capitular amb la imatge de la Mare de Déu de la Salut, l’almàssera amb el fresc del Sant Sopar del Pare Nicolau Borràs, les cavallerisses, l’antiga cuina dels frares, a més dels impressionants jardins romàntics i l’aqüeducte gòtic que l’envolta. La duració aproximada de la visita és d’una hora i mitja, i inclou una projecció audiovisual de 20 minuts.
Podeu ampliar-ne la información en:
http://www.cotalba.es
Castell de Palma
El Castell de Palma s’ubica en la Serra d’Ador i està declarat Bé d’Interés Cultural (BIC). Actualment està en ruïnes, s’aprecia una estructura rectangular concèntrica i les restes d’un aljub.
Es tracta d’un hisn andalusí del segle XI que va formar part de la xarxa de castells que s’articulava al voltant del Castell de Bairén (Gandia). Al segle XIII, amb la conquista cristiana, el castell va ser entregat per Jaume I al senyor de Vilaragut i va anar canviant de mans fins al seu abandonament en el segle XV. Actualment es pot accedir al castell mitjançant el sender local SL-CV 138 “Senda del Castell”.
Festes:
Les festes patronals estan dedicades a la Mare de Déu del Roser. Se celebren entre l’última setmana d’agost i la primera de setembre. Durant quatre diez es fan activitats per als més menuts, actuacions musicals, paelles, sopars populars, processons, etc.
La festa de Sant Antoni se celebra el dissabte següent a la festivitat del sant. La festa consisteix en la recollida, per part dels membres de la comissió de festes, de trastos per a la foguera que es crema el mateix dissabte a la nit. A continuación s’aprofiten les brases de la foguera per a torrar embotits i carn. Normalment la festa finalitza amb alguna actuació musical després del sopar.
Altres festivitats destacades: Carnestoltes, Pasqua, Nadal, Nit de Reis, Corpus Christi.
