Alfara de la Baronia
Està situat al nord-oest de la comarca del Camp de Morvedre, a la vall del riu Palància. El riu divideix el terme en dues meitats, quedant el nucli urbà a la dreta. Les muntanyes més elevades del terme municipal són el Picaio (388 m), la Costera (261 m) i la popularment coneguda Muntanyeta de l’Ermita (229 m), als peus de la qual s’estenen les cases del poble.
El clima és mediterrani. La zona muntanyosa del terme (365 hectàrees) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també timó, romer i un poc d’espart. S’accedeix a aquest poble des de València a través de la A-23 i agafant després la CV-327, després de travessar la localitat veïna d’Algímia d’Alfara.
La vegetació és típicament mediterrània. En aquest municipi es cultiva el secà (ametlers, garroferes i oliveres) i el regadiu (sobretot tarongers de distintes varietats). Destaquem els mesos d’hivern, durant els quals els tarongers ens ofereixen la seua fruita amb un esclat de color taronja. La població d’Alfara de la Baronia, com que no va patir invasions després de l’època romana, va ser típicament romana fins a l’arribada dels musulmans. Jaume I va conquistar l’alqueria d’Alfara, que va passar a formar part de la baronia de Torres Torres. El 1270 es va entregar la baronia a Bertrà de Bellpuig, i posteriorment la baronia va passar a altres cases nobiliàries. La més important va ser la dels Vallterra (1445-1760), i els últims senyors van ser els Castellví, des del 1780 fins a l’extinció dels senyorius.
Gastronomia:
És molt variada i les influències àrabs es deixen notar en els dolços, la base fonamental dels quals és la farina, els ous i l’ametla. Els guisats contenen en la gran majoria verdures i carn, que quasi sempre és carn dels animals criats a les cases, de porc, de pollastre o de conill. La caldera és un plat típic d’Alfara, que es fa el dia 9 de setembre i es reparteix a tot els veïns.
Interés turístic:
Destaca l’església parroquial de Sant Agustí, segle XVI. L’edifici té planta rectangular i està composta de tres naus i capelles laterals disposades a un costat i a l’altre (un total de sis), el presbiteri pla, l’absis poligonal, la capella per a la comunió i la sagristia. A més, a la parròquia de Sant Agustí trobem l’obra pictòrica del mestre de Morella, Joaquim Oliet Cruella, entre 1809 i 1816. A final del segle XVIII, amb motiu de la sequera que va patir el municipi, es va construir la cisterna, per a emmagatzemar aigua fresca. La seua construcció es va fer durant el mandat del comte de Floridablanca, qui després de la petició d’ajuda d’Alfara per a la construcció de la cisterna va eximir els habitants d’Alfara de pagar l’impost de la seda, i amb aquells diners es va pagar la construcció de la cisterna.
L’ermita de la Mare de Déu dels Afligits es va construir probablement al segle XVIII, i en el seu interior es custodia la imatge de la Mare de Déu dels Afligits, patrona del municipi (imatge del segle XVIII). L’edificació consta de planta rectangular d’una sola nau amb capelles entre els contraforts. La part més important de l’ermita és el frontal, que pertany a una tipologia denominada mixtilínia, un dels primers exemples a tota la comunitat valenciana. Es troba situat entre la serra Calderona i la serra d’Espadà i disposa de nombroses rutes senderistes.
Festes:
Celebra les festes majors dedicades als seus patrons entre l’última setmana d’agost i la primera de Setembre. El 28 d’agost se celebra la Festivitat de Sant Agustí, patró del municipi i titular de la parròquia. Així mateix, del 6 al 9 de setembre se celebra la festa major en honor de la Mare de Déu dels Afligits, patrona del municipi. El dia més important és el 8 de setembre, i la vespra es trasllada la imatge de la Mare de Deú des de l’ermita fins al temple parroquial. Fins fa uns pocs anys aquest trasllat de la imatge s’acompanyava de fogueres enceses en ambdós costats del camí pel qual passava la Mare de Déu, però aquest costum va ser eliminat fa uns deu anys aproximadament.
