Vora trenta rellotges de sol decoren els carrers i les façanes d’Otos, un municipi menut de la Vall d’Albaida que no arriba als cinc-cents habitants, la qual cosa permet que siga la localitat europea amb més rellotges de sol. Aquests rellotges són motiu d’orgull entre els seus habitants, així doncs us proposem acostar-vos fins a Otos per a descobrir-lo a través de la ruta dels rellotges de sol. Encara que com dèiem hi ha vint-i-huit rellotges, ens fixarem en els més importants, obra de grans artistes:
1. La Norma no és un dogma (Andreu Alfaro, plaça del Llaurador): situat al centre de la plaça, aquest rellotge horitzontal és una escultura formada per un cercle i una recta d’acer inoxidable que, a més de l’hora solar, també indica els canvis d’estació. Originalment no va ser pensada com a rellotge solar.
2. Rellotge de fang (Arcadi Blasco, plaça del Llaurador, 7): declinat a l’oest, el trobem entre les quatre finestres d’una casa, i el seu autor el va concebre com una al·legoria a l’horta de l’interior valencià, tant pel mosaic com pel fang que va utilitzar.
3. Unió (Elisa Martí, plaça del Llaurador, 12): igual que l’anterior està declinat a l’oest, i a més del Sol també funciona amb la llum de la Lluna. Va ser un homenatge a Marià Seguí, un bandoler del segle XIX, més conegut com El Gatet d’Otos, en el centenari de la seua mort.
4. Rellotge dels Pimentons (Rafael Armengol, encreuament del camí de la Font de Baix i el carrer de Sant Antoni): Armengol va utilitzar pimentons per a marcar les hores i retre així homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés, que va compondre un poema a aquest producte.
5. Rellotge bicicleta (Antoni Miró, placeta de l’Església del carrer Sant Crist): és una antiga bicicleta d’acer amb un rellotge a cada costat de la roda davantera, un per a les hores centrals del dia i un altre per a les extremes.
6. Venim del nord, venim del sud (Rafael Amorós i Joan Olivares, pati de l’Ajuntament): s’aprofita el títol de la cançó de Lluís Llach per a homenatjar els pobles que han passat per Otos des de l’antiguitat i fer una crida contra el racisme.
7. Polifem (Manuel Boix, carrer Sant Crist, 6): hi recordem el capítol de L’Odissea en què Ulisses mata el gegant Polifem clavant-li una llança a l’ull. Aquesta llança enmig d’un ull ens indica quina hora és.
8. Melón soleil (Artur Heras, carrer Sant Josep, 1): acabem amb aquest meló d’Alger de ferro pintat al foc sobre el qual penja un ganivet que serveix per a marcar l’hora amb la seua ombra. Les llavors del meló d’Alger representen cada hora.
9. Equatorial (Ximo Boluda i Joan Olivares, plaça de l’Era): rellotge vertical construït amb materials d’una antiga almàssera d’oli mecànica.
10. Repoblament (Tino Pla i Joan Olivares, Parc de Benitaia): rellotge d’acer que dóna la benvinguda als visitants i homenatja els signants de la carta de repoblament d’Otos el 1611.
Més informació: Ajuntament d’Otos
