La Cordà de Paterna

Tots els anys, en molts pobles, amb motiu d’alguna festivitat es produeixen simbòliques lluites de coets entre festers, són les cordaes. Paterna, en la celebració de les festes patronals en honor del Crist de la Fe, en fa la major de totes les que s’hi puguen comptabilitzar; és la Cordà de Paterna. A l’1:30 de la matinada de l’últim diumenge d’agost, la seqüència d’un ritual que s’ha iniciat a poqueta nit amb una cercavila de foc per tots els carrers de la població, arriba al seu punt culminant, l’entrada al carrer Major del Coeter Major.

Mentre sosté elevada en la seua mà una bengala de color, travessa amb un pas cerimoniós la totalitat del trajecte on es procedirà a la solta massiva de coets. Un centenar de tiradors, abillats amb roba i objectes de protecció, esperen que amb la crema de la traca, que s’estén al llarg del lloc tancat, comence l’acte. Durant mitja hora, milers d’aquests sorprenents coets (50.000 el 1999), que com a veloces serps de foc es fan camí entre parets i persones, són cremats per al gaudi dels protagonistes i sorpresa dels espectadors; en algunes localitats, aquest tipus de coet és utilitzat, de forma controlada, com a element processional. Són els casos de Quart de Poblet i de Burjassot, on se’n serveixen per a acompanyar la imatge del sant patró (Passejada de Sant Onofre, el dissabte que precedeix al primer diumenge de setembre, i Pujada de Sant Roc, el 16 d’agost, respectivament).