Otos
A l’ombra del Benicadell trobem el terme municipal d’Otos, el qual s’estén d’una forma estreta i allargada de forma perpendicular a la muntanya en direcció nord – sud.
La seua màxima altitud (1022 m.) se situa en l’Alt del Morral o «Collao», punt que serveix de divisòria administrativa per a un total de quatre termes municipals. Actualment, la cota més baixa s’aconsegueix al voltant dels 140 m. sobre el nivell del mar en una ubicació bastant llunyana del nucli de població, al bell mitjà de la Vall Blanca on el riu Albaida acaricia el poble de Benissuera i rep les aigües tributàries del riu Missena (hui dia territori inundable pel embassament de Bellús)
Gastronomia:
Destaca a nivell gastronòmic, l’arròs al forn, l’arròs en tanda, “l’arròs amb fesols i naps”, i els dolços “fogassa” i “pastissets de boniato”.
Interés turístic:
L’edifici més important d’Otos, és el Palau del Marquès de S.José (o d’Otos), del segon terç del S.XVIII.
En l’arquitectura religiosa, destaca l’Església Parroquial de la Puríssima Concepción ( S.XVIII)
L’ermita de la Mare de Déu dels Dolors.
PALACIO DEL MARQUÈS DE SAN JOSÉ( SEGLE XVIII)
El Palau va ser totalment restaurat l’any 2000 després de moltes negociacions va poder comprar el Palau a l’ONCE que era l’última propietària de l’edifici. El seu valor arquitectònic i patrimonial és incalculable.
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓN (1724-48)
Estil neoclàssic-jesuític. Destaquen els frescos dels quatre evangelistes, l’oli de la Santíssima Trinidad (atribuït a Vicente López), la pila gòtic-renaixentista de pedra calcària, etc.
ERMITA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS
Del segle XVIII, amb les reformes posteriors com les pintures a la tanca sobre les escenes del calvari amb un estil romàntic, la lluminositat de les quals és molt inusual. També el seu retaule major.
MICENA
Torralba, lloses i alacrans, i Micena, el que no té pa no berenar.
Torralba i Micena van ser poblaments dependents del castell de Carbonera que posteriorment es van annexionar al final d’Otos.
El lloc de Micena va ser despoblat en el període 1450-1527, després del trasllat forçós dels pocs sarraïns que el poblaven. Va ser ordenat pels Bellvís, en aquells dies barons de Bélgida-Otos. De la parròquia de Bélgida depenien les esglésies de Beniatjar, Otos, Carrícola i els termes de Torralba i Micena; el rector tenia dret als fruits primicials d’aquests poblats, encara que la renda de les antigues mesquites de Carrícola i d’Otos serien per a construir les respectives esglésies, segons un decret de primers d’agost de 1541.
Fins fa mig segle servien de residència temporal per a la població que treballava els bancals de la zona, ja que amb els mig de transport de l’època no podien recórrer diàriament els cinc i sis quilòmetres que els separen del poble, respectivament. A més elaboraven allí el vi i batien els cereals. Actualment estan totalment despoblats i en ruïnes, sobretot «Torralba la de dalt», ja que la trucada «Torralba la de baix» va ser derruïda per a la construcció de la presa de Bellús.
Recorre el terme d’Otos, la sendera SL-10, que ens conduirà fins a la Nevera de Pasqualet, excavada en la pedra, on antigament s’emmagatzemava la neu. A prop hi ha una àrea recreativa.
Ruta dels Rellotges de Sol
Festes:
Les festes patronals se celebren al voltant dels dies 4-7 d’agost: cavalcada, focs d’artifici, cercaviles,etc., en honor al Sant Crist de la Fe, Sants Abdón i Senent, i la Inmaculada. Se celebren altres festivitats, entre elles: S.Antoni (17 de gener), “els cassoletes” (dijous abans de carnestoltes).
