Select Page

Bicorp

Bicorp és un municipi situat al nord de la comarca de la Canal de Navarrés, a l’interior de la província de València. La seua altitud és de 290 m sobre el nivell del mar; està situat entre el riu Escalona i el massís del Caroig, sobre un xicotet pujol, i envoltat quasi íntegrament per un meandre que forma el Barranco Moreno. La seua extensió és aproximadament de 14.000 ha i es troba a 86 km de distància pel que fa a la seua capital de província, València.
Les plantes aromàtiques envaeixen tot el seu terme.
Encara poden contemplar-se la cabra salvatge i el mufló.
Els abrics d’art rupestre i els jaciments arqueològics demostren que aquest poble va ser sempre un lloc triat per a assentar-se, caçar, viure, o visitar, com va quedar demostrat amb els avantpassats, que ens van deixar petjades dels seus treballs amb les pintures rupestres en totes les coves i abrics que podem gaudir en l’actualitat.
La representació de l’escena de la recol·lecció de la mel, a las Cuevas de la Araña, li ha valgut el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1998.
Declarat Municipi Turístic de la Comunitat Valenciana l’any 2000.

Gastronomia:

Tot i que la gastronomia local és molt variada hi destaquem els plats següents:
Gaspatxos manxecs: elaborat amb coques de farina i aigua cuites al forn o al el foc; es tallen a trossets i es couen en una paella juntament amb trossos de carn (conill, pollastre…).
Farinetes: elaborades amb farina, aigua tomaca, oli i bolets.
Gacha miga; elaborada amb farina, oli i carn.
Mojete; elaborat amb herbes arreplegades del camp, creïlla i pebrot roig.
Arròs al forn: elaborat amb arròs, carn, creïlla, tomaca, ou dur, alls i embotit, cuit en el forn en una cassola de fang. (És típic de la població fer aquest menjar els dissabtes i portar-lo al forn per a coure’l).
Arròs amb herbes: és un arròs molt caldós al qual se li afigen herbes arreplegades del camp.
Creïlles en brou: creïlles amb ceba, bacallà i ous. Les creïlles es tallen a llesques i s’afigen a un calder en el qual ja s’ha fregit la ceba i el bacallà, finalment es posen els ous per damunt de les creïlles.
Griñones: elaborats amb blat picat i carn.
Rotllets d’anís: dolços elaborats amb farina, oli, sucre i anís.
Torró de roses: elaborat amb mel, sucre i roses.

Productes típics: oli, mel i embotits.

Interés turístic:

Bicorp i els seus voltants han estat habitats des de la prehistòria per diversos pobladors, i bona mostra n’és l’existència de les Cuevas de la Araña, amb l’escena, única en el món, de la recol·lecció de la mel, i de les Cuevas del Barranco Moreno, pertanyents al denominat art rupestre llevantí (entre el 9000 i el 1400 aC).
Els àrabs van ser els fundadors del poble i el van nomenar Bicorpe, que era el nom d’un personatge àrab. Després de l’expulsió morisca va ser nomenada com actualment la coneixem, Bicorp.
Aquests pobladors ens han deixat part de la seua història, que podem veure en l’anomenat Azud de los Moros, Charco de los Morteros (morters fets en pedra i utilitzats per a moldre el gra).
Antigament Bicorp va ser una alqueria musulmana que estava dividida en dues baronies: Bicorp i Benedriz (aquesta última desapareguda), que Jaume I va donar a Sancho Martínez de Oblites en 1259. Després de la conquesta cristiana els moriscos van romandre en aquestes terres quatre segles més.
Els moriscos van ser expulsats l’any 1609, davall el regnat de Felip III. Encara es pot veure la façana, l’escut d’armes i les portes del castell, d’estil renaixentista, que Lluís de Castellar i Vilanova va fer construir l’any 1604, en ser nomenat comte de Castelar i baró de Bicorp, com a premi pels seus serveis.
A mitjan segle xx, la població va experimentar una forta emigració cap a altres zones del país, principalment per la manca d’indústries i els escassos rendiments agrícoles.
Actualment la declaració del conjunt del municipi, el nucli urbà i el terme municipal, a més de l’Ecomuseo de Bicorp, potencien els recursos culturals socials i turístics que té la població, des del Centro de Interpretación Ecomuseo de Bicorp, carrer de l’Església, núm. 11.

ENTORN NATURAL
El clima és mediterrani, encara que presenta algun tret del clima continental, conseqüència de la ubicació allunyada del litoral; els vents dominants són sud-est i nord-est; aquest últim provoca pluges, generalment de novembre a maig.
El patrimoni natural de Bicorp és abundant i presenta un gran massís muntanyenc, on hi destaquen les grans masses forestals de pi blanc i gres roig. Zones de carrasques, de freixe, amb un sotabosc molt dens, on predominen la coscolla, l’argelaga, el romaní, l’estepa, el llentiscle, el margalló, l’espart i el ginebre, entre altres.
Cap al nord del terme municipal es troba la Reserva Nacional de Caça, que aprofitant la gran massa forestal es va crear per a la pervivència d’animals com ara la cabra salvatge i el mufló.
Una altra fauna característica són els senglars, els conills, les raboses, les genetes, el gat salvatge, les mosteles, les llebres, les perdius, els tudons, l’àguila reial, l’astor, el falcó pelegrí, l’aligot comú, l’àguila marcenca, el gran duc, la serp bastarda, la serp blanca i l’escurçó, entre altres.
Pel terme municipal transcorren els rius Fraile, Ludey, Cazuma i el Barranco Moreno.
Les altures més significatives són: Toro (893 m), Santís (949 m), Hongares (842 m), la Cazmilla (986 m) i la Muela de Bicorp (904).
Bicorp té homologades i senyalitzades cinc senderes de xicotet recorregut, que trauen a la llum el patrimoni natural i cultural del municipi.
Aquestes rutes són:

1. Barranco Moreno (PRV – 173); l’eixida serà des del nucli urbà de la població direcció al barranc que li dóna el nom a la ruta. La longitud és 18 km. La ruta ens durà a fer un xicotet recorregut pel nucli urbà de la població i després podrem visitar les pintures rupestres dels abrics de Calicanto.
2. Cazuma-Gola de Lucino (PRV-234); La longitud és 16 km. Es tracta d’una ruta d’un gran valor ambiental, cultural i paisatgístic, en la qual ens trobarem amb cases rurals, séquies fetes per poblats àrabs, goles i sobretot podrem visitar les Cuevas de la Araña, úniques en el món per la seua escena de la recol·lecció de la mel.
3. Benedriz (PRV-235); La longitud és d’11.7 km. Es tracta de l’antiga senda que comunicava l’antic poblat de Benedriz. En aquesta ruta, en la qual podem trobar el riu Ludey, hi ha un antic algepser, el Dique de la Molinera o la Cueva de los Moros, en la qual es van trobar restes humanes, atés que al costat d’ella s’assentava l’antiga població de Benedriz.
4. Pico del Fraile (PRV- 236); Longitud 11.3 km.
La ruta, que discorre pel centre d’una vall, ofereix unes belles panoràmiques dels boscos circumdants, del riu Fraile, del massís del Caroig i de tota la partida del Benefetal.
5. Barranco Salado (PRV-237); Longitud 12.6 km.
Tota la ruta conserva una reserva forestal molt bella i es troben formacions geològiques interessants del Quaternari i jacints de Compostel·la abundants.

A més d’aquestes cinc rutes de xicotet recorregut hi ha tres rutes per a fer-les amb bicicleta;

1. Ruta del Caroig.
2. Ruta del Benefetal riu Fraile.
3. Ruta de la Muela.

PATRIMONI D’INTERÉS HISTORICO ARTÍSTICO
BÉNS D’INTERÉS CULTURAL (BIC)
El castell de Bicorp (convertit en l’actualitat en una fàbrica de filatura), del qual queden restes. Construït l’any 1604 per Lluís de Castellar i Vilanova, baró de Bicorp. És d’estil renaixentista i en la façana encara es conserva l’escut d’armes del baró dividit en sis casernes amb els emblemes del llinatge dels Castellar i Vilanova. En la part posterior es conserven panys de muralla amb les espitlleres, alguns capitells de columnes en l’interior i les portes tallades a mà, que contenen uns caps de lleó.

La Cueva de la Araña (entre el 9000 i el 1400 aC)
Pertanyent a l’art rupestre llevantí, va ser declarat per la Unesco el 1998 Patrimoni de la Humanitat. Conté una de les representacions més famoses en tot el món, la recol·lecció de la mel.
També entren dins d’aquest art rupestre llevantí els abrics del Barranco Moreno, denominats Cuevas de Calicanto.

Jaciment icnològic Barranco del Randero. Edat del jaciment: Cretaci superior (Santonià-campanià); les petjades, per la seua grandària i morfologia, poden ser atribuïdes a dinosaures teròpods de talla mitjana a gran.

ALTRES EDIFICIS O CONJUNTS ARQUITECTÒNICS D’INTERÉS:
L’església parroquial va ser construïda l’any 1734 (segle xviii) i està dedicada a sant Joan Evangelista. Va ser reconstruïda entre 1960 i 1961, l’arquitectura pertany a l’ordre toscà.

Al terme municipal s’han trobat indicis de l’Edat de Bronze, en els poblats del Calderón, la Rotura i los Morcones.

MUSEUS
L’Ecomuseo de Bicorp consta de tres plantes dedicades a l’Art Rupestre, Etnologia i Paleontologia; també disposa d’una Guia interpretativa dels abrics rupestres, tant de les Cuevas de la Araña, Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1998, pertanyent a la Conselleria de Cultura, Direcció general de Patrimoni, com del Barranco Moreno, prèvia cita telefonant a l’Ecomuseo de Bicorp: 962 269 403. info@ecomuseodebicorp.com. www.ecomuseodebicorp.com.

ARTESANIA
Treballs d’espart i de palma que s’elaboren a mà i mitjançant els quals es fan cabassos, cistelles, catifes i avarques, entre altres.
Elaboració de sabó casolà, mitjançant oli i sosa càustica.

Festes:

Festes de Maig, en honor de la Santa Creu i de Sant Joan Evangelista, patrons de la població. Es fan del 3 al 5 de maig (actualment les han passat al primer cap de setmana de maig). És típic el repartiment de rotllos de pa beneïts a la porta de l’església, les cercaviles i les processons.
Festes d’Agost, del 14 al 18 d’agost, dedicades a la Mare de Déu de l’Assumpció (15 de maig), Sant Roc (16 de maig) i Santa Cecília (17 de maig), en les quals es fan cercaviles, processons i revetles. El 18 d’agost es fa una entrada de moros i cristians.

Lugares de interes de Bicorp

¿Que hacer en Bicorp?