Aldaia
El municipi d’Aldaia es troba en l’àrea metropolitana oest de València. La línia de ferrocarril Madrid-València travessa part de la població. Està molt prop d’Alaquàs. Té una població de 30.000 habitants, aproximadament, i es troba a 8 km de València.
Gastronomia:
Orelletes, sopà, tomaca, pimentó amb tonyina.
Interés turístic:
-Església parroquial de l’Anunciació. Es va construir al final del segle XV, amb reformes, afegitons i decoracions posteriors (sobretot del segle XVIII, en estil xorigueresc) que no acaben d’ocultar els trets gòtics del temple original, especialment quant a les nervadures de la nau principal. Aquesta última té 16 metres de longitud, 15 d’alçada i 9 d’amplària. La capella de la Comunió data del segle XIX. En la capella de Sant Esteve hi havia un tríptic del pintor renaixentista Fra Nicolau Borràs, monjo del monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
-Cisterna. Construcció del segle XIV, destinada a l’abastiment d’aigües, de fàbrica semblant a la de Quart de Poblet. L’aigua li arribava des de la séquia de Benàger i s’omplia en el mes de gener, quan l’aigua estava més freda. Tenia dues parts, les escales que conduïen a la font on s’arreplegava l’aigua i el depòsit on s’emmagatzemava. Es va tancar definitivament a l’ús el 1960. S’ubicava antigament al carrer de la Pilota i, en l’actualitat, està integrada en l’edifici del nou ajuntament.
-Casa de la Llotgeta. És del segle XVI i està situada davant de l’església de l’Anunciació; va ser propietat dels comtes de Nules i és un exemple de l’arquitectura civil d’aquell període, en la qual destaquen els arcs de la façana. Alberga una mostra etnològica i artística de palmitos fets a la població.
-L’Ereta dels Moros. Jaciment, actualment molt deteriorat, on es va trobar el Bacus d’Aldaia, com també algun capitell d’estil toscà, cisternes, unes possibles termes o banys i un cementeri privat; tot això a l’estil de les grans viles romanes del segle I. No obstant això, en haver patit moltes transformacions i un ús agrícola continuat, poc és el que es conserva.
-Ermita de la Mare de Déu de la Saleta, Bé de Rellevància Local.
-Ermita de Sant Miquel, Bé de Rellevància Local.
-El Museu del Palmito d’Aldaia (MUPA) ha sigut reconegut com a col•lecció Museogràfica Permanent de la Comunitat Valenciana, la qual cosa suposa l’ingrés oficial del MUPA en el Sistema Valencià de Museus (Associació de Palmiters Artesans d’Aldaia).
L’artesania del palmito respon a la fusió perfecta entre l’art i la tècnica. Una artesania mil•lenària amb una llarga tradició a Aldaia.
Des del segle XIX, artesans aldaiers han treballat la fusta, el nacre, l’os… i els han donat forma per a elaborar palmitos exquisits d’una delicadesa que emociona.
El MUPA és la institució cultural pública que pretén la difusió i la promoció d’aquesta noble artesania. La cultura material és un element definitori de cada cultura, l’artesania del palmito com a símbol de la cultura espanyola ens defineix.
http://museudelpalmito.com
Festes:
El 17 de gener se celebra Sant Antoni Abat. Al març tenen lloc les Falles (del 15 al 19). A l’agost se celebren les festes majors, del 27 de juliol al 6 d’agost, en honor del Crist dels Necessitats. Al setembre se celebren d’altres festivitats com les Festes de la Mare de Déu de la Victòria, les Festes de Sant Roc, les Festes de la Mare de Déu de la Saleta, les Festes de Sant Miquel i Sant Rafael; i l’11 i 12 d’octubre, les Festes de la Mare de Déu del Pilar.
