És el monument més emblemàtic i representatiu de la ciutat, situada a la plaça Major, ha estat testimoni dels principals fets històrics ocorreguts a la ciutat.
Els elements més antics apareguts, resultat de les excavacions fetes pels voltants són de la segona meitat del segle XIII, fet que posa de manifest que fou construïda, ja en època cristiana, possiblement després de la conquesta, però amb tècniques àrabs.
El primer document que trobem que fa referència a la torre o castell (ciutat fortificada) és el document de donació dels llocs de Torrent i Silla per part de Jaume I a l’orde militar de Sant Joan de Jerusalem, el 15 de gener de 1233, abans de la conquesta de València.
La possesió i donació efectiva de Torrent per part de Jaume I pareix prooduirse al mes d’abril de 1238, entre els dies 26 i 28 segons el Llibre del Repartiment. El 28 de novembre de 1248 es va atorgar la carta de poblament de l’alqueria de Torrent a 47 nou pobladors. Per a atendre l’administració dels interessos de la comanda, l’orde es va reservar algunes cases, entre estes la casa castell, que va ser utilitzada com a magatzem de collites i per a la recepció de particions corresponents a la senyoria, com forns, molins, banys, carnisseries, tavernes, posades, hostals, etc.
La torre de Torrent és una construcció de planta quadrada de 13,35 m per 13,90 m i una alçària de 22 m. L’estructura interior és senzilla, formada per cinc plantes i cobertes, integrada cadascuna per tres sales paral·leles amb volta de canó semicilíndrica. El terrat té quatre pinacles, un en cada cantó, coronats amb la creu de l’orde hospitaler de vuit puntes en representació de les benaventurances.
La porta principal està enmarcada per grans pedres i es troba al primer pis, la que hi ha hui, es féu amb motiu de la restauració de l’edifici, l’any 1973.
A les excavacions fetes es posà al descobert el sistema defensiu, la torre tenia una clara funció de refugi per als veïns i el seus béns davant qualsevol eventualitat.
La torre també era emprada per a presó, tant per l’ajuntament, com per la senyoria o pels monarques per a presoners il·lustres. Així, el 1464 hi varen tancar l’esposa i els cinc fills de Jaume d’Aragó, baró d’Arenós, fill del duc de Gandia.
El castell de Torrent també va servir per acollir els diputats de la Generalitat, com va ocórrer pel juny de l’any 1494, quan la ciutat de València patia una epidèmia de pesta, aleshores els membres de la Generalitat es reunien fora de la ciutat per a evitar contagiar-se.
Un altre fet que va tindre com a testimoni el castell de Torrent va ser la guerra de les Germanies ja que al mes de juliol, alguns veïns de Torrent s’alçaren com a agermanats. Amb motiu d’esta guerra de les Germanies, entre el 27 d’octubre i l’1 de novembre de 1521, l’exèrcit del virrei es va dedicar a saquejar les poblacions dels voltants de València, entre estes Torrent. Sobre este fet s’han conservat nombrosos testimonis.
La funció per a la qual va ser construït el castell de Torrent la va mantindre fins a mitjans del segle XVI, en este moment foren enderrocats els murs i el fossat fou utilizat com a fermer públic.
En el segle XVII s’hi afegiren porxis que albergaven distintes parades de venda per a carnisseries i pescateries. Estos porxis també eren el lloc triat pels jurats a l’època foral per a fer retre comptes públicament en finalitzar l’any del seu càrrec, acte al qual solia acudir el comanador o el representant, qui, utilitzava este lloc per a prendre possesió del càrrec i com a senyal de possessió verdadera i reial, obria i tancava les portes de la casa i castell de la senyoria.
En 1807 després de l’autorització papal obtinguda per Carles IV, Torrent va ser venut pel rei a Manuel Sixto Espinosa, conseller d’Estat.
En 1834 s’organitza la divisió territorial d’Espanya en partits judicials, i es dóna la capitalitat a Catarroja. Més tard, l’any 1844, es féu el trasllat dels jutjats a Torrent, i la torre fou utilitzada com a presó perqué era molt segura i per ser una de les millors i més sanes de tota la província.
El 13 de març de 1847, l’Ajuntament de Torrent i els veïns feren la redempció dels drets senyorials per compra als hereus de Manuel Sixto Espinosa i la casa castell la convertiren en presó i casa jutjat del nou partit judicial.
En 1848 es reformaren les carnisseries del porxis. En 1850 es féu una font pública als peus de la torre. Amb motiu de la visita del governador civil, Melcior Ordóñez, es feren moltes obres a la torre, com compartiments per a presos incomunitats, finestres per donar llum i ventilació, es van lluir les parets interiors i les varen emblanquinar, també es va habilitar una part del primer pis com a capella on fer missa els dies de precepte.
El 1908 s’enderrocaren els antics porxis i es van substituir per uns altres de nous, ja coneguts per la major part dels torrentins actuals. Finalment, estos van ser enderrocats el 1970, així com la casa senyorial annexa a la torre, i les obres de rehabilitació d’este edifici es van fer l’any 1973 a càrrec del Ministeri de la Vivenda.
A partir de 1980, l’Ajuntament ha utilitzat la torre per a fer exposicions d’art i actes institucionals, com la lectura pública del Tirant o l’entrega dels premis Carta de Poblament. La Torre ha estat restaurada recentment (2009) i està previst instal·lar-hi el museu arquològic i d’història de la ciutat.
Al voltant de la torre, els divendres té lloc el tradicional mercat ambulant, que se celebra des de l’edat mitjana.
La torre fou declarada Bé d’Interès Cultural del Patrimoni Històric Espanyol (BIC) el 6/6/2001.
HORARI DE VISITES A LA TORRE DE TORRENT
Diumenges de 11:00 a 14:00 o concertant visita prèvia, de dilluns a dissabtes. Torns mínims de 15 persones.
La visita a La Torre per mitjà de cita prèvia es farà telefonant al 96 111 111 11 / Extensions: 1171 / 1191 / 1837 / 1121 O bé, enviant un correu a esta adreça: visitestorrent@torrent.es O mitjansant el formulari
