Select Page

CARNESTOLTES ALS POBLES DE VALÈNCIA

Feb 3, 2016 | Blog, Cultura, Destacados, festes i oci | 0 comments

CARNAVAL

Carnestoltes moltes voltes, Nadal de mes a mes,
Pasqua tots els dies, Quaresma, no tornes més!

Carnestoltes de Bèlgida (setmana anterior al Dimecres de Cendra)

La festa del Carnestoltes troba a Bèlgida la seua expressió més popular. A la celebració pagana s’uneix a principi del segle XIX, la dedicada a Sant Ramon Nonat (a fi de complir un vot fet quan aquest sant advocat dels parts difícils i la va protegir del còlera; aquest fet li va valdre lliurar-se de qualsevol tipus de prohibicions). El dissabte a la vesprada, els veïns es disfressen i es barallen tirant-se ous i aigua. A la nit, i encara disfressats, se celebra la gran i cerimoniosa dansada carnavalesca al voltant de la font. Cal esmentar la gran batalla de farina, l’enfarinà, que des de sempre ha enfrontat els xics contra les xiques.

Les Botargues de Villar del Arzobispo (setmana anterior al Dimecres de Cendra)

La Morca (botifarra enorme que fa les vegades de sardina), el Tío Chinchoso (un personatge central i representatiu), les murgues o comparses i les botargues, nom que es dóna al disfressat amb utensilis i vestidura agrícola, prenen els carrers d’aquesta població dels Serrans durant els dies previs a la Quaresma sense contenció i amb la desinhibició pròpia d’un dels carnestoltes que millor ha sabut conservar-ne el sabor ancestral.

Carnestoltes de Requena (setmana anterior al Dimecres de Cendra)

El Rey de Cepas, màxima autoritat local durant el període carnavalesc, i el Judas Colgado, ninot de drap i palla que, plet de llaminadures, quedarà a la mercè dels més xicotets en un lloc públic, són els elements simbòlics més importants d’unes festes que conclouran el diumenge anterior al Dimecres de Cendra amb l’espectacular Enterrament de la Sardina. En aquest, un impressionant festeig fúnebre compost per centenars de ploraires (homes i dones vestits de dona de dol), entonant l’Ave Sardina (Ave Sardina, Regina Carnavalorum), acompanyen la figura que amb la seua crema pública simbolitza la ràpida arribada de la Quaresma.

El Vell i la Vella de Picassent (tercer dimecres de Quaresma)

El matí del tercer dimecres quaresmal apareixen a les façanes d’algunes cases, o penjats amb cordes dels balcons, uns ninots de tela i palla, graciosos i burletes, la seua intenció és la crítica, ja que, per mitjà d’uns cartells que els acompanyen, fan sana paròdia de la situació social i política local («Al carrer Nou, entre supermercat, cotxes i bassetes de palmeres, no hi ha qui passege per els voreres»). A Picassent, els ninots són representats per una parella d’ancians, el Vell i la Vella. A la vesprada, una banda de música acompanya la festa mentre que els veïns conviden els assistents a bunyols de carabassa, xocolata i la imprescindible mistela.
________________________________________________________________________________________________________________________________

Carnestoltes de Bèlgida (semana anterior al miércoles de Ceniza).

La fiesta del Carnaval encuentra en Bèlgida su expresión más popular. A la celebración“pagana”,se une n los inicios del S.XIX, la dedicada a San Ramón Nonato (cumpliendo un voto hecho cuando este santo abogado de los partos difíciles, la protegió del cólera; hecho que le valió librarse de todo tipo de prohibiciones). El sábado por la tarde, los vecinos se disfrazan y se pelean tirándose huevos y agua. Por la noche, y aún disfrazados, se celebra la gran y ceremoniosa danzada carnavalesca alrededor de la fuente. No podemos olvidar la gran batalla de harina, l’enfarinà, que “desde siempre” ha enfrentado a chicos contra chicas.

Las Botargas de Villar del Arzobispo (semana anterior al miércoles de Ceniza)

La Morca (morcilla enorme que hace las veces de sardina), el Tío Chinchoso(personaje central y representativo), las Murgas o comparsas y las Botargars, nombe que se da al disfrazado con utensilios y ropaje agrícola, toman las calles de esta población de la Serranía durante los días previos a la Cuaresma con el desenfreno y la desinhibición propia de uno de los Carnavales que mejor han sabido conservar su sabor ancestral.

Carnavales de Requena (semana anterior al miércoles de Ceniza)

El Rey de Cepas, máxima autoridad local durante el periodo carnavalesco, y el Judas Colgado, muñeco de trapo y paja que, repleto de golosinas, quedará a merced de los más pequeños en un lugar público, son los elementos simbólicos más importantes de unas fiestas que concluirán el domingo anterior al Miércoles de Ceniza con el espectacular Entierro de la Sardina. En él, un impresionante cortejo fúnebre compuesto por cientos de plañideras (hombres y mujeres vestidos de mujer de luto), entonando el Ave Sardina (Ave Sardina, Regina carnavalorum), acompañan la figura que con su quema pública simboliza la pronta llegada de la Cuaresma.

El Vell i la Vella de Picassent (tercer miércoles de Cuaresma)

En la mañana del tercer miércoles cuaresmal aparecen en las fachadas de algunas casas, o colgados con cuerdas de los balcones, unos muñecos de tela y paja, graciosos y burlones. Su intención es la crítica, ya que, a través de unos carteles que les acompañan, hacen sana parodia de la situación social y política local (Al Carrer Nou, entre supermercat, cotxes i bassetes de palmeres, no hi ha qui passetge per les voreres). En Picassent, los Ninots son representados por una pareja de ancianos, “el Vell i la Vella”. Por la tarde, una banda de música acompaña la fiesta mientras que los vecinos invitan a los asistentes a buñuelos de calabaza, chocolate y la imprescindible mistela.