Comen\u00e7arem en un dels enclavaments amb m\u00e9s hist\u00f2ria de la nostra prov\u00edncia: Sagunt. Amb m\u00e9s d\u2019un quil\u00f2metre de longitud, el Castell de Sagunt est\u00e0 a la part alta d\u2019un pujol de la serra Calderona, des del qual es pot controlar la ciutat als seus peus i una gran extensi\u00f3 de territori. Els primer a passar per all\u00ed van ser els ibers, autors dels carreus enormes que hi ha en la base d\u2019alguns trams emmurallats.<\/p>\n
De fet, rep l\u2019\u00e0lies de castell rom\u00e0, malgrat ser obra dels ibers i al fet que els musulmans van al\u00e7ar part de l\u2019estructura actual. El Cid el va conquistar breument per als cristians, encara que no va ser fins a l\u2019arribada de Jaume I a Val\u00e8ncia quan va quedar en les seues mans. A partir de llavors, ha patit reformes que han canviat el seu aspecte, com les de les bateries o les cavallerisses durant la Guerra d\u2019Independ\u00e8ncia (1808-1804). En la falda de la muntanya est\u00e0 el fam\u00f3s Teatre Rom\u00e0 de Sagunt, i entre el castell i la Jueria ens trobem amb el Cementeri Jueu.<\/p>\n
Ara que acabem de celebrar el Nou d\u2019Octubre i recordem la figura de Jaume I, \u00e9s un bon moment per a visitar el seu castell al Puig. Situat uns quil\u00f2metres al sud del de Sagunt, el trobem a la part alta de la muntanya de la Patada, des d\u2019on es controlava l\u2019entrada a Val\u00e8ncia; i encara que data del segle xi, tamb\u00e9 s\u2019hi ha conegut com a Castell de Yubayla, Ceba o Enesa. Encara en queden restes de tres torres i es conserven llen\u00e7os de les muralles o restes de les edificacions auxiliars del complex.<\/p>\n Seguim per la costa i arribem ara al Castell de Cullera, els or\u00edgens del qual es perden en l\u2019antiguitat. L\u2019estructura actual data del segle xiii, quan despr\u00e9s de la reconquesta Jaume I va ordenar al\u00e7ar un castell sobre les restes del musulm\u00e0. Situat en un vessant del pujol, permet controlar la ciutat i el mar Mediterrani; i com va passar amb el de Sagunt en la Guerra de la Independ\u00e8ncia, va ser fortificat i artillat. Abans, Pere IV el Cerimoni\u00f3s ja l\u2019havia restaurat.<\/p>\n Al seu interior no ens podem perdre la capella g\u00f2tica \u2014reconvertida en museu\u2014, la sala d\u2019armes, ni les seues torres. Hi destaca el can\u00f3 anomenat \u00absacre\u00bb en un extrem del baluard. A m\u00e9s, al segle xix es va construir el Santuari de la Mare de D\u00e9u, adossat al castell i connectat per un calvari zigzaguejant del segle xviii.<\/p>\n Conegut com a Castell d\u2019Alcal\u00e0 d\u2019Alfadenc, de la Reina Mora o simplement de Marinyen, va servir per a batejar la vall que es domina des dels seues 240 metres d\u2019altitud durant l\u2019\u00e8poca de dominaci\u00f3 \u00e0rab. Encara que est\u00e0 en ru\u00efnes, podem diferenciar la part isl\u00e0mica i l\u2019origin\u00e0ria del g\u00f2tic cistercenc, ja que els monjos d\u2019aquesta orde s\u2019hi van refugiar durant les revoltes dels moriscs.<\/p>\n Tamb\u00e9 anomenat Castell de Bairen, est\u00e0 al nord-oest de Gandia, sobre un pujol que domina la platja i la marjal. Hi destaquen la Torrassa del Pi, batejada aix\u00ed pel pi pinyoner plantat all\u00ed fa cent anys, i les muralles, amb torres de planta circular en les seues cantonades \u2014alguna cosa \u00fanic en els castells valencians\u2014. En els angles entre la torrassa i la muralla trobem troneres enfilades per a poder repel\u00b7lir amb foc d\u2019artifici els atacs al castell.<\/p>\n Que durant segles haja estat considerat un dels millors castells de la Corona d\u2019Arag\u00f3 \u2014i de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica\u2014, ens parla de l\u2019impressionant que \u00e9s el castell de la capital de la Costera. La seua ubicaci\u00f3, en una elevaci\u00f3 estrat\u00e8gica, permetia controlar des d\u2019all\u00e0 la ciutat de X\u00e0tiva i la via romana. De fet, els ibers van ser els primers a aprofitar-lo per a defensar la seua ciutat, el mateix que farien m\u00e9s tard els romans, els \u00e0rabs i, despr\u00e9s de la reconquesta, els cristians.<\/p>\n Est\u00e0 compost per dos castells, el Castell Menor (originalment iber) i el Castell Major (obra dels romans), que es comuniquen entre si. Junts van formar una fortificaci\u00f3 molt extensa i complexa, que hui s\u2019hi ha convertit en un referent de l\u2019arquitectura hist\u00f2rica i militar del segle. Encara es conserva una part de les muralles que el protegien, i no ens podem perdre la Pla\u00e7a d\u2019Armes, la Porta de Socors ni la Pres\u00f3 d\u2019Estat.<\/p>\n Al costat del de X\u00e0tiva, el Castell de Montesa \u00e9s l\u2019altre gran castell de la Costera. Originari de l\u2019\u00e8poca ib\u00e8rica i romana, no va ser fins als segles de dominaci\u00f3 musulmana quan va guanyar rellev\u00e0ncia. Les restes que es conserven en l\u2019actualitat pertanyen al per\u00edode que va del segle xiv al xvi, anys en els quals es va edificar el convent de l\u2019orde de Santa Maria de Montesa, per ordre del rei Jaume II. El castell estava sobre un pujol xicotet des del qual es podia controlar Montesa i la vall que envolta la ciutat. No obstant a\u00e7\u00f2, el 1748 un terratr\u00e8mol va destruir el castell i les seues ru\u00efnes es van convertir en Monument Nacional el 1926.<\/p>\n La nostra \u00faltima parada a la Costera \u00e9s el Castell de Moixent, que es troba situat sobre un tur\u00f3 xicotet en el qual s\u2019hi han trobat restes iberes i romanes. Encara que est\u00e0 en ru\u00efnes, aquest castell \u00e0rab almohade del segle xii ens permet imaginar com era originalment; estava dividit en dos espais (el Castellaret de Dalt i el de Baix), i junts formaven l\u2019entramat defensiu de la poblaci\u00f3. Justament al costat, trobem la Torre dels Coloms, tamb\u00e9 d\u2019origen \u00e0rab, que es conserva molt millor que el mateix castell i \u00e9s el millor exemple de les torres emmerletades que hi havia al complex original.<\/p>\n L\u2019Alcassaba o Castell de Requena \u00e9s el principal llegat que trobem en una de les ciutats m\u00e9s importants per als \u00e0rabs. Al segle x es va construir la fortalesa primitiva que trobem en el cor de la ciutat, al medieval Barri de la Vila, encara que al segle xv es va al\u00e7ar sobre aquesta una torre d\u2019homenatge cristiana. Encara que hi ha diverses portes d\u2019acc\u00e9s, la m\u00e9s coneguda \u00e9s la popular Cuesta del Castillo, amb el seu empedrat; fa uns anys es va restaurar la torre perqu\u00e8 albergara el Museu de la Festa de la Verema.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/turisme.dival.es\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/SAGUNTO-Castillo-y-Teatro.-Vista-General-scaled.jpg\")
<\/a><\/p>\n\n
\n
\n
\n
\n
<\/a><\/p>\n\n
<\/a><\/p>\n\n
\n