{"id":28068,"date":"2022-04-27T11:55:21","date_gmt":"2022-04-27T11:55:21","guid":{"rendered":"https:\/\/turisme.dival.es\/?post_type=destino&#038;p=28068"},"modified":"2023-06-01T08:59:49","modified_gmt":"2023-06-01T08:59:49","slug":"carcer","status":"publish","type":"destino","link":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/carcer\/","title":{"rendered":"C\u00e0rcer"},"featured_media":89334,"template":"","situacion":[1589,1446],"class_list":["post-28068","destino","type-destino","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","situacion-carcer-ca","situacion-la-ribera-alta-ca"],"acf":{"titulo":"C\u00e0rcer","subtitulo":"","situacion":"Interior","banner":[{"imagen_banner":25167,"video_del_banner":""}],"descripcion":"El municipi de C\u00e0rcer est\u00e0 situat a l\u2019interior de la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia, a la comarca de la Ribera Alta, m\u00e9s concretament, a la Vall de C\u00e0rcer. Les seues terres estan envoltades per tres muntanyes, les quals formen una barrera natural que separen al territori de les comarques de la Costera i la Canal de Navarr\u00e9s. Igualment, el seu terreny es troba banyat pel riu X\u00faquer al nord i pel riu Sellent a l\u2019oest. Una s\u00e8rie de caracter\u00edstiques que feien del nostre territori un lloc molt atractiu per a la instal\u00b7laci\u00f3 de noves comunitats.\r\n\r\nL\u2019origen de la nostra localitat, davant la inexist\u00e8ncia de fonts prim\u00e0ries o secund\u00e0ries anteriors, es situa en \u00e8poca musulmana. La poblaci\u00f3 mahometana i la seua cultura encara perviuen en la nostra poblaci\u00f3. Aix\u00ed ho demostra la perviv\u00e8ncia de les seues her\u00e8ncies, com ara el nostre casc antic, caracteritzat pels carrers estrets i corbs, la onom\u00e0stica de la nostra poblaci\u00f3, la xarxa de s\u00e8quies que banyen els nostres camps, les troballes de la seua cer\u00e0mica en la d\u00e8cada dels anys seixanta, i com no, la pres\u00e8ncia de les restes de l\u2019Arc\u00e0, infraestructura que es port\u00e0 a terme amb m\u00e0 d\u2019obra morisca fins al moment de la seua expulsi\u00f3. A mitjans d\u2019octubre de 1609, 541 moriscos de la localitat de C\u00e0rcer embarcaren a D\u00e8nia amb dest\u00ed al nord d\u2019\u00c0frica, deixant el municipi pr\u00e0cticament deshabitat. Posteriorment nous pobladors cristians arribarien a la vil\u00b7la de C\u00e0rcer mitjan\u00e7ant la promulgaci\u00f3 de la Carta Pobla, del 24 d\u2019agost de 1610, pel senyor feudal de C\u00e0rcer, En Fabian Eslava.\r\n\r\nL\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos pos\u00e0 punt i final a la llarga traject\u00f2ria de la ind\u00fastria de la cer\u00e0mica a la nostra poblaci\u00f3 per\u00f2 al mateix temps significaren l\u2019inici i\/o potenciaci\u00f3 de nous motors econ\u00f2mics, com fou el cas del cultiu de l\u2019arr\u00f2s. L\u2019any 1846 el bot\u00e0nic Antonio Jos\u00e9 de Cavanilles visit\u00e0 la localitat de C\u00e0rcer, a la que va designar baix el t\u00edtol \u201cel valle de la Muerte\u201d pels problemes derivats d\u2019aquest cultiu.\r\n\r\nDurant la primera meitat del segle XX s\u2019inici\u00e0 una nova tend\u00e8ncia agr\u00edcola i econ\u00f2mica. Els problemes derivats del cultiu de l\u2019arr\u00f2s i les obres hidr\u00e0uliques realitzades per Vicente Daudi van provocar que, a poc a poc, s\u2019an\u00e9s desdibuixant el paisatge de la Vall de C\u00e0rcer. Els arrossars van deixar pas als camps de tarongers. Durant la postguerra el cultiu de la taronja aconseguiria el seu m\u00e0xim esplendor, donant lloc a l\u2019anomenada \u201c\u00e8poca gloriosa de la naranja\u201d. Des de llavors, el cultiu de la taronja aix\u00ed com la comercialitzaci\u00f3 i transformaci\u00f3 de c\u00edtrics, s\u2019ha convertit en el principal motor econ\u00f2mic del nostre municipi. Una ind\u00fastria que, de forma directa o indirecta, dona feina a una gran part del ve\u00efnat de C\u00e0rcer.","galeria-poblacion":"","descripcion_2":"<strong>LLOCS D\u2019INTER\u00c9S<\/strong>\r\n\r\n- Restes de l\u2019antiga Arc\u00e0: en el nostre terme municipal es va erigir un aq\u00fceducte, conegut popularment com l\u2019Arc\u00e0, el qual estava compost per set arcs. No obstant aix\u00f2, des del moment de la seua construcci\u00f3, es veuria molt afectat per les cont\u00ednues vingudes del riu X\u00faquer i Sellent. En 1791, la f\u00faria de les aig\u00fces va destruir un dels seus arcs i en la riuada de Sant Carles (1864) afonaria tres m\u00e9s, tots ells posteriorment restaurats. No obstant aix\u00f2, l\u2019Arc\u00e0 no va tindre la mateixa sort durant la riuada de 1982. La for\u00e7a de l\u2019aigua i l\u2019arrossegament de les canyes van obstruir els ulls centrals de l\u2019aq\u00fceducte, ocasionant en el mateix greus desperfectes. El seu estat ru\u00efn\u00f3s i les greus conseq\u00fc\u00e8ncies que va tindre la riuada a C\u00e0rcer van ser clau per a determinar la seua no reconstrucci\u00f3. Com a record es va decidir mantenir els dos arcs situats a tots dos extrems.\r\n\r\n- Esgl\u00e9sia de la Nostra Senyora de l\u2019Assumpci\u00f3 (BRL): es tracta d\u2019un edifici del segle XVIII. L\u2019incendi del primitiu temple eclesi\u00e0stic va provocar l\u2019origen de l\u2019actual temple. El 21 de novembre de 1732 es van iniciar les obres de la nova parr\u00f2quia i el 3 de juliol de 1736, ja finalitzades es va beneir, es va traslladar el culte i es va celebrar la primera missa en ella. La seua tipologia \u00e9s de nau a dos aig\u00fces, amb torre campanar de dos cossos. La seua fa\u00e7ana \u00e9s senzilla, pintada, amb buits centrals i s\u00f2col de pedra. A m\u00e9s, compta amb una gran porta doble de fusta, ricament decorada i amb adorns daurats. Aix\u00ed mateix, la fa\u00e7ana compta amb un n\u00ednxol on es situa la imatge de nostra senyora de l\u2019Assumpci\u00f3, i m\u00e9s amunt, hi ha una xicoteta vidriera de colors que va ser renovada recentment.\r\n\r\n- Teatre Baronia: constru\u00eft per ordre del bar\u00f3 de C\u00e0rcer en 1925, l\u2019edifici ha sigut utilitzat al llarg del temps per a m\u00faltiples finalitats l\u00fadiques i culturals (obres de teatre, concerts, carnavals, estrena de pel\u00b7l\u00edcules, sarsueles, banquets de noces...) com tamb\u00e9 la celebraci\u00f3 d\u2019assemblees pol\u00edtiques i sindicals durant el per\u00edode de la II Rep\u00fablica i la Guerra Civil Espanyola (1931-1939). Finalment, les devastadores conseq\u00fc\u00e8ncies de la riuada de 1982 i el mal estat en qu\u00e8 quedaren les seues instal\u00b7lacions, van obligar als seus propietaris al seu tancament definitiu. En 2022 l\u2019immoble va ser adquirit per l\u2019Ajuntament de C\u00e0rcer amb objecte de ser restaurat i recuperat degut a la gran transcend\u00e8ncia que ha tingut a nivell social, cultural i hist\u00f2ric en la poblaci\u00f3 i entre el ve\u00efnat de C\u00e0rcer.\r\n\r\n- Casc antic: el barri musulm\u00e0 de la poblaci\u00f3 de C\u00e0rcer es caracteritza per tindre un entramat urban\u00edstic de carrers estrets i corbs, sent una mostra de l\u2019her\u00e8ncia de la societat musulmana que tants anys va viure en la nostra localitat. D\u2019altra banda, segons l\u2019historiador Soler, la pla\u00e7a de la Verge de Gr\u00e0cia era el lloc on residia la poblaci\u00f3 cristiana de C\u00e0rcer. Es tractava d\u2019un recinte fortificat o segregat dels seus ve\u00efns isl\u00e0mics, conegut popularment com la pla\u00e7a o el Cortitx\u00f3, al qual nom\u00e9s es podia accedir a trav\u00e9s d\u2019una sola porta. Independent d\u2019aquest nucli poblacional es trobava la mesquita, posteriorment consagrada en esgl\u00e9sia i que tamb\u00e9 comptava entre les seues depend\u00e8ncies amb un cementeri. D\u2019altra banda, a\u00efllat de qualsevol edificaci\u00f3, es trobaria el castell senyorial, les seues depend\u00e8ncies annexes i les terres del seu domini. En aquest cas, no es conserva cap resta o vestigi.\r\n\r\n- Antic Banc de Val\u00e8ncia (PGOU): Va ser la casa de Francisco Olmos Llop, un dels directors m\u00e9s emblem\u00e0tics de la nostra banda municipal, el qual es va instal\u00b7lar en aquest immoble despr\u00e9s de contraure matrimoni amb Vicenta Mesado Estarelles, filla de J. Bautista Mesado, un important comerciant de taronges d\u2019origen burrianer. Posteriorment, en la d\u00e8cada dels anys 60, en el mateix immoble es va instal\u00b7lar la primera sucursal de la Caixa d\u2019Estalvis i Muntanya Pietat de Val\u00e8ncia.\r\n\r\n- Casa Abad: Finca agr\u00edcola valenciana, amb vivenda i horta. Al seu costat passa la hist\u00f2ria s\u00e8quia Escalona.\r\n\r\n- Vivenda d\u2019Antonio Rodr\u00edguez Castellano (PGOU): va ser l'habitatge del compositor i m\u00fasic local Antonio Rodr\u00edguez Castellano (Val\u00e8ncia, 1896 \u2013 C\u00e0rcer, 1959). Rodr\u00edguez Castellano va n\u00e0ixer a la ciutat de Val\u00e8ncia i molt prompte va iniciar els seus estudis en el Conservatori de Val\u00e8ncia. Una vegada finalitzats, va comen\u00e7ar a compondre obres per a bandes i orquestres.\r\n\r\nLa direcci\u00f3 de la Societat Filharm\u00f2nica Banda M\u00fasica Nova Art\u00edstica de C\u00e0rcer a c\u00e0rrec del seu pare, Antonio Rodr\u00edguez Bald\u00f3, provocaria el trasllat de la fam\u00edlia Rodr\u00edguez-Castellano a C\u00e0rcer. Un c\u00e0rrec que anys m\u00e9s tard ocuparia el mateix dues vegades, entre 1922 i 1927, i posteriorment entre 1939 i 1941.\r\n\r\nDurant la Guerra Civil Espanyola, l'habitatge del carrer Baronia n\u00ba8 va ser utilitzada com a caserna del Comit\u00e8 Revolucionari de C\u00e0rcer. Finalitzada la contesa, el m\u00fasic es va instal\u00b7lar de manera permanent a C\u00e0rcer, on va mantenir activa la seua carrera musical. Finalment, Antonio Rodr\u00edguez Castellano va morir el 23 de juny de 1959, als 63 anys d'edat. El seu funeral es recorda com un dels m\u00e9s solemnes de C\u00e0rcer, on van acudir sis sacerdots, quasi tot el poble i la banda municipal de C\u00e0rcer.\r\n\r\n- Vivenda de la fam\u00edlia Granell: ubicada en el carrer Baronia, n\u00ba 11, va pert\u00e0nyer a la fam\u00edlia Granell, exportadors de fruites que es van instal\u00b7lar en la nostra localitat a la recerca de productes de primera qualitat. La seua obsessi\u00f3 per garantir la qualitat dels seus productes els va portar a patentar el 24 d\u2019octubre de 1926 un invent que permetia conservar els productes al buit.\r\n\r\n- Col\u00b7lecci\u00f3 museogr\u00e0fica de C\u00e0rcer: La col\u00b7lecci\u00f3 museogr\u00e0fica de C\u00e0rcer, situada en el Centre Cultural \u201cAntonio Rodr\u00edguez Castellano\u201d, al carrer Casto Momblanch, n\u00famero 16, t\u00e9 com a fi acostar a la societat local i forana la cultura tradicional, la hist\u00f2ria i el patrimoni etnol\u00f2gic \u2013 material i immaterial \u2013 del territori; mostrar les formes de vida dels nostres avantpassats; reconstruir el passat; crear un espai on la comunitat puga sentir-se identificada; garantir la salvaguarda del nostre patrimoni per a transmetre\u2019l a les generacions venidores; un lloc que permeta explicar l\u2019evoluci\u00f3 que ha patit la nostra societat, la nostra cultura i la nostra economia, centrant-nos en el per\u00edode que abasta des de la primera meitat del segle XX fins a l\u2019actualitat.\r\n\r\nEl discurs expositiu de la col\u00b7lecci\u00f3 museogr\u00e0fica permanent de C\u00e0rcer s\u2019ha dividit en un total de huit blocs tem\u00e0tics:\r\n\r\n1. La hist\u00f2ria de C\u00e0rcer.\r\n2. El poble de C\u00e0rcer.\r\n3. La cer\u00e0mica de C\u00e0rcer.\r\n4. Els monuments de C\u00e0rcer.\r\n5. El teixit agr\u00edcola de C\u00e0rcer.\r\n6. Les associacions locals de C\u00e0rcer.\r\n7. La casa i la dona. Arquitectura dom\u00e8stica I.\r\n8. La casa i la dona. Arquitectura dom\u00e8stica II.\r\n\r\n<strong>FESTES<\/strong>\r\n<ul>\r\n \t<li>Les rastreres i la cavalcada dels Reis Mags d\u2019Orient\r\n5 de gener<\/li>\r\n<\/ul>\r\nEl mat\u00ed del 5 de gener, el dia de la nit de Reis, es convoca al p\u00fablic infant i adult de C\u00e0rcer junt a les seues rastreres. Actualment les rastreres es fabriquen amb llandes unides per cordes, formant grans fileres, per\u00f2 antigament aquestes es fabricaven amb cassons, olles o llandes velles. L\u2019objectiu d\u2019aquesta festivitat \u00e9s fer molt de soroll per a cridar als Reis Mags, per tal de fer-los saber que en la poblaci\u00f3 hi ha xiquets, i que no passen de llarg a l\u2019hora de repartir els seus regals. La comitiva parteix des de la pla\u00e7a de la Comunitat Valenciana, centre neur\u00e0lgic de la poblaci\u00f3, i acompanyats per la banda juvenil de la Societat Art\u00edstic Musical La Vall de C\u00e0rcer, realitza un recorregut pels carrers principals del municipi. En 2007 el consistori municipal va recuperar aquesta manifestaci\u00f3 popular, de car\u00e0cter sonor, realitzada des de temps ancestrals pels nostres majors, i que va deixar de celebrar-se en la d\u00e8cada dels anys 70.\r\n\r\nAqueixa mateixa nit, t\u00e9 lloc la cavalcada dels Reis Mags d'Orient, basada en la desfilada, l'adoraci\u00f3 al xiquet Jes\u00fas i el repartiment de regals.\r\n<ul>\r\n \t<li>Moros i Cristians<\/li>\r\n<\/ul>\r\nPrimera setmana de setembre\r\n\r\nDurant la primera setmana de setembre es realitzen m\u00faltiples actes festius organitzats per la Junta Central de Moros i Cristians de C\u00e0rcer, composta actualment per 10 comparses, 5 mores \u2013 Ala-Katximba, l\u2019Albergina, Ben Tariks, Berebers i Valies \u2013 i 5 cristianes \u2013 Camelot, Contrabandistes, la Perla Negra, Shamataris, i els Creuats \u2013. De les seues festes cal destacar la gran entrada pels carrers principals de la localitat, celebrada el primer diumenge de setembre.\r\n\r\nProcess\u00f3 del Farolet de Piment\u00f3\r\nSegona setmana de setembre\r\n\r\nDurant la segona setmana de setembre, l'Ajuntament de C\u00e0rcer, al costat de la comissi\u00f3 de festes, organitza la Process\u00f3 del Farolet de Piment\u00f3. La festa reuneix el p\u00fablic infant i adult de C\u00e0rcer, els quals porten amb si els seus fanalets decorats i amb tota mena d'adorns. La comitiva parteix des de la pla\u00e7a de la Comunitat Valenciana, centre neur\u00e0lgic de la poblaci\u00f3, i acompanyats per la banda juvenil de la Societat Art\u00edstic Musical La Vall de C\u00e0rcer, realitza un recorregut pels carrers principals del municipi. En finalitzar es reparteixen diversos premis entre els seus participants. Aquesta festivitat ancestral de la localitat va ser recuperada pel consistori l'any 2006, des de llavors, s'ha celebrat cada any, sent una de les festes m\u00e9s estimades i arrelades de la localitat.\r\n<ul>\r\n \t<li>La Cord\u00e0<\/li>\r\n<\/ul>\r\nDurant les Festes Patronals de C\u00e0rcer la penya coetera Rafael Terol organitza una Cord\u00e0 en l'avinguda del Riu X\u00faquer.\r\n<ul>\r\n \t<li>Festes Patronals de C\u00e0rcer\r\n14, 15 i 16 de setembre<\/li>\r\n<\/ul>\r\nDurant els dies 14, 15 i 16 de setembre, la localitat de C\u00e0rcer celebra els dies grans de les seues Festes Patronals, dedicades a San Isidro Llaurador, la Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia i al Sant\u00edssim Crist de l'Agonia.\r\n<ul>\r\n \t<li>Santa Cecilia\r\n22 de novembre<\/li>\r\n<\/ul>\r\nLa gran traject\u00f2ria hist\u00f2rica de la nostra banda municipal, la Societat Art\u00edstic Musical La Vall de C\u00e0rcer, aix\u00ed com la gran quantitat de fam\u00edlies de la poblaci\u00f3 que es troben lligades a la centen\u00e0ria associaci\u00f3, converteixen a la festivitat de Santa Cecilia en una de les celebracions m\u00e9s importants de la localitat. Entre els seus actes cal destacar la celebraci\u00f3 del Concert de Santa Cecilia\r\n\r\n<strong>GASTRONOM\u00cdA<\/strong>\r\n\r\nUn dels plats m\u00e9s tradicionals de la localitat \u00e9s l\u2019arr\u00f2s al forn amb caretos, ingredient exclusiu del territori. Predomina tamb\u00e9 l\u2019elaboraci\u00f3 de l\u2019esgarraet, l\u2019all i pebre, les mandonguilles d\u2019abadejo, la cassola de fesols i naps o els gaspatxo manxec. Igualment, entre el ve\u00efnat existeix una llarga traject\u00f2ria d\u2019elaborar una s\u00e8rie de dol\u00e7os segons l\u2019\u00e8poca de l\u2019any, com els bunyols de carabassa en Falles, el arnad\u00ed, la mona o les faves bullides per Setmana Santa, o els pastissets de moniato, coques de sagi, coques de cacau, rollets de cassalla, rossegons, coca de nous i pances, mostatxons i les coques cristines durant les Festes Patronals de setembre.","color":"#9b861a","fiestas":null,"gastronomia":null,"mas_informacion":null,"turist-info":[{"nombre_oficina":"Tourist Info Alzira","datos_oficina":"Plaza del Reino\r\n46600, Alzira\r\nTel.: 962419551\r\nEmail:\u00a0<a href=\"mailto:alzira@touristinfo.net\">alzira@touristinfo.net<\/a>"}],"turist-info_rel":74894,"descargables":null,"localizacion_mapa":"<iframe src=\"https:\/\/www.google.com\/maps\/embed?pb=!1m18!1m12!1m3!1d24784.060313236787!2d-0.5929579242814055!3d39.0607423576034!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!3m3!1m2!1s0xd61a0cf085938b7%3A0x402af6ed7238450!2sC%C3%A1rcer%2C%20Valencia!5e0!3m2!1ses!2ses!4v1632732867966!5m2!1ses!2ses\" width=\"100%\" height=\"450\" style=\"border:0;\" allowfullscreen=\"\" loading=\"lazy\"><\/iframe>","destacados":null,"lugares_interes":null},"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v23.0 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>C\u00e0rcer &#060; Valencia Turismo<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/carcer\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"C\u00e0rcer &#060; Valencia Turismo\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/carcer\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Valencia Turismo\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-06-01T08:59:49+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/turisme.dival.es\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/2.1.-PLACA-COMUNITAT-VALENCIANA.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1620\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1080\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/carcer\/\",\"url\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/carcer\/\",\"name\":\"C\u00e0rcer &#060; Valencia Turismo\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/carcer\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/carcer\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/2.1.-PLACA-COMUNITAT-VALENCIANA.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-27T11:55:21+00:00\",\"dateModified\":\"2023-06-01T08:59:49+00:00\",\"inLanguage\":\"vl\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/carcer\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"vl\",\"@id\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/carcer\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/2.1.-PLACA-COMUNITAT-VALENCIANA.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/2.1.-PLACA-COMUNITAT-VALENCIANA.jpg\",\"width\":1620,\"height\":1080},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/\",\"name\":\"valenciaturismo.com.mialias.net\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"vl\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"C\u00e0rcer &#060; Valencia Turismo","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/carcer\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"C\u00e0rcer &#060; Valencia Turismo","og_url":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/carcer\/","og_site_name":"Valencia Turismo","article_modified_time":"2023-06-01T08:59:49+00:00","og_image":[{"width":1620,"height":1080,"url":"https:\/\/turisme.dival.es\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/2.1.-PLACA-COMUNITAT-VALENCIANA.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/carcer\/","url":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/carcer\/","name":"C\u00e0rcer &#060; Valencia Turismo","isPartOf":{"@id":"https:\/\/turisme.dival.es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/carcer\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/carcer\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/turisme.dival.es\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/2.1.-PLACA-COMUNITAT-VALENCIANA.jpg","datePublished":"2022-04-27T11:55:21+00:00","dateModified":"2023-06-01T08:59:49+00:00","inLanguage":"vl","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/carcer\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"vl","@id":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/carcer\/#primaryimage","url":"https:\/\/turisme.dival.es\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/2.1.-PLACA-COMUNITAT-VALENCIANA.jpg","contentUrl":"https:\/\/turisme.dival.es\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/2.1.-PLACA-COMUNITAT-VALENCIANA.jpg","width":1620,"height":1080},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/turisme.dival.es\/#website","url":"https:\/\/turisme.dival.es\/","name":"valenciaturismo.com.mialias.net","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/turisme.dival.es\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"vl"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destino\/28068","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destino"}],"about":[{"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/destino"}],"acf:post":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/turist_info\/74894"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/89334"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28068"}],"wp:term":[{"taxonomy":"situacion","embeddable":true,"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/situacion?post=28068"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}